{"id":12,"date":"2011-10-12T20:09:14","date_gmt":"2011-10-12T20:09:14","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/?page_id=12"},"modified":"2012-09-04T22:08:14","modified_gmt":"2012-09-04T20:08:14","slug":"activitats","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/llengua-catalana-2\/activitats\/","title":{"rendered":"Reescrivint un conte"},"content":{"rendered":"

A PARTIR D’UN CONTE D’ALBERT S\u00c0NCHEZ PI\u00d1OL (Llengua catalana)<\/em><\/strong><\/p>\n

A la classe de catal\u00e0 hem estat treballant la narraci\u00f3 i hem comen\u00e7at a llegir el conte d’Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol Quan queien homes de la lluna<\/em>. Nom\u00e9s n’hem llegit el comen\u00e7ament i despr\u00e9s cadascun l’ha hagut de continuar a la seva manera. Algunes de les propostes han estat aquestes:<\/strong><\/p>\n

“Al dia seg\u00fcent, quan em vaig llevar, el meu pare ja estava buscant l\u00b4home de la Lluna. Vaig esmorzar r\u00e0pidament, per poder ajudar al meu pare a buscar-lo.<\/span><\/div>\n
De cop i volta, vam sentir un soroll que venia de darrere de l\u00b4estable. Era l\u00b4home de la Lluna, per\u00f2, com podia ser? Ahir nom\u00e9s n’hi havia un, per\u00f2 avui, n\u00b4hi havia tres!<\/span><\/div>\n
\u00a0 <\/span><\/div>\n
Quan ens van veure, van sortir corrents. “On aneu?”, els vam preguntar, per\u00f2 no ens van fer cas i van marxar corrents. El meu pare va decidir que el millor que pod\u00edem fer, era seguir-los, i aix\u00ed ho vam fer, els vam seguir.<\/span><\/div>\n
\u00a0 <\/span><\/div>\n
Al final de l\u00b4estable, hi havia una escala, una escala que jo no havia vist mai. Era tan llarga, que si miraves cap a dalt, travessava els n\u00favols. Potser, era l\u00b4escala dels homes de la Lluna? Quan ja estava a punt d\u00b4arribar a dalt de tot…<\/span><\/div>\n
de sobte ,va sonar una “alarma”. Eren les set del mat\u00ed, l\u00b4hora d\u00b4anar a l\u00b4escola.”<\/span><\/div>\n
Judith Montfort 1r. A<\/div>\n
_______________________________________________________________________<\/div>\n

“. . . I entre crits i insults, el meu pare va fer fora aquell \u00e9sser estrany .<\/p>\n

L’\u00e9sser estrany, o com jo l’anomenava “el senyor banyetes”, rondava sol pel bosc, buscant algun lloc on dormir. Jo, sense que ning\u00fa se n’adon\u00e9s, el vaig amagar a l’armari dels fems, i em va dir:<\/p>\n

-Quina pudor\u00a0 fa aqu\u00ed!<\/address>\n
-Ho sento! No hi ha cap altre lloc \u2013 vaig dir i ell somrient va contestar:<\/address>\n

-No et preocupis. \u00c9s com estar al meu planeta.<\/p>\n

Un dia de fred infernal el pare va preguntar a l’avi:<\/p>\n

-Saps on \u00e9s el nen?<\/p>\n

-Em sembla que \u00e9s a casa d’un amic. Per qu\u00e8?<\/p>\n

-B\u00e9, si no hi \u00e9s em tocar\u00e0 netejar l’estable de la vaca- va respondre el pare. Llavors va agafar la pala, i va omplir el carret\u00f3 amb els fems, i a l’obrir l’armari\u00a0 va veure aquell \u00e9sser i va dir cridant:<\/p>\n

-Em cago en tot!<\/p>\n

Despr\u00e9s va anar corrents a casa. Va agafar la seva escopeta i li va disparar tres trets. El primer va tocar el cubell de la llet, l’altre quasi toca el gall i el tercer i \u00faltim\u00a0 va estar a punt de fer blanc al senyor banyetes.<\/p>\n

Entre els matolls i arbres, el\u00a0 senyor banyetes va fer un crit i va dir:<\/p>\n

-Jo tinc la soluci\u00f3! S\u00e9 com la teva vaca pot donar llet.<\/p>\n

El pare es va aturar i, despr\u00e9s\u00a0 de pensar en el que havia sentit,\u00a0 va dir:<\/p>\n

-Surt! No et far\u00e9 mal.<\/p>\n

Llavors el senyor banyetes va sortir i va dir:<\/p>\n

-Jo puc fer que la teva vaca doni llet, per\u00f2 tu m’has d’arreglar la nau.<\/p>\n

El pare va acceptar l’oferta. L’home estrany va tocar la vaca i li va dir al pare:<\/p>\n

-V\u00e9s a buscar el nen!<\/p>\n

El pare em va veure jugant al carrer, em va agafar pel bra\u00e7 i em va dir:<\/p>\n

-Anem cap a casa, que la vaca ja dona llet!<\/p>\n

Em vaig separar del pare i vaig anar corrents cap a casa i s\u00ed, s\u00ed ,la vaca donava llet. Quan el pare va arribar, el senyor banyetes li va dir :<\/p>\n

-La meva part ja est\u00e0 feta, ara falta\u00a0 la teva.<\/p>\n

El pare es va dirigir\u00a0 cap a la nau i la va arreglar i\u00a0 ,abans que el senyor banyetes\u00a0 enlair\u00e9s la nau li vaig preguntar:<\/p>\n

-D’on ets?<\/p>\n

-S\u00f3c de la lluna!!!!\u00a0 -em va respondre mentre s’ allunyava.”<\/p>\n

Laura Vi\u00f1uela 1r. A<\/p>\n

\u00a0__________________________________________________________________________<\/p>\n

“Aquella nit, vaig treure el cap per la finestra com unes mil vegades, mentre el meu germ\u00e0 seguia amb els seus pets. El meu pare anava buscant per tota la granja aquell home (si \u00e9s que se li podia dir home a all\u00f2), b\u00e9, el que deia, el va buscar per tot arreu, entre els porcs, les vaques, els conills, etc., tamb\u00e9 a sota de les gallines! Fins que se li va acudir mirar al magatzem on guard\u00e0vem el menjar. Jo ja no vaig veure res perqu\u00e8 estava molt fosc i perqu\u00e8 ja era molt lluny, per\u00f2 vaig sortir de la meva habitaci\u00f3 a investigar, a veure si veia alguna cosa.<\/p>\n

Vaig sortir a quatre grapes, perqu\u00e8 si la meva mare em veia, es pens\u00e9s que era el gat, ja que sempre a la nit, quan es desperta, no identifica molt b\u00e9 els objectes. Vaig baixar les escales fins que vaig arribar al magatzem. Vaig caminar per tot el passad\u00eds del magatzem fins que vaig arribar a tocar una cosa molt estranya. No era cap aliment, era… Oh, no! El meu pare! No vaig dir res, nom\u00e9s vaig imitar al gat.<\/p>\n

-M\u00e8u, m\u00e8u, m\u00e8u…<\/p>\n

All\u00f2 que vaig tocar, va comen\u00e7ar a cridar en un idioma molt estrany. No era el meu pare. Vaig encendre un llum\u00ed i vaig descobrir que era l\u2019home de la Lluna. Li vaig dir que marx\u00e9s a una altra granja, abans que el meu pare el trob\u00e9s. Aleshores va anar cap a les vaques i entre elles estava amagada la seva petita nau. Ah! Per aix\u00f2 la vaca remugava! Hi va pujar i va marxar. Des de llavors no hem sabut res m\u00e9s d\u2019aquell home tan estrany.”<\/p>\n

Cristina Aguilera 1r.B<\/p>\n

__________________________________________________________________________<\/p>\n

“El nen petit va estar tota la nit rient, fins que va venir el pare dient que l\u2019home de l\u2019espai havia desaparegut. Ning\u00fa no sabia on\u00a0 era i poc a poc tots es van anar oblidant d\u2019ell menys el meu germ\u00e0 gran, que pensava trobar aquell home fos com fos. Un dia la fam\u00edlia va sentir per les not\u00edcies que s\u2019apropaven uns guerrers que anaven a destruir totes les cases d\u2019aquell petit poble. La fam\u00edlia estava molt espantada i es van estar preparant per a aquell fat\u00eddic moment. Quan s\u2019acostava el dia, van sentir els guerrers que s\u2019apropaven amb els cavalls i, quan van comen\u00e7ar a disparar, va apar\u00e8ixer el misteri\u00f3s home de l\u2019espai.<\/p>\n

Van saber que aquest home havia viscut molts conflictes i els va ajudar a salvar a tot el poble. Li van donar les gr\u00e0cies i li van dir si es volia quedar a viure amb ells. L\u2019home de l\u2019espai va dir que s\u00ed i tots van viure a la casa d\u2019aquesta fam\u00edlia. Aquest home es va adaptar molt b\u00e9 a la vida d\u2019ells i va aprendre a munyir la vaca molt b\u00e9. Gr\u00e0cies a ell no van tornar a tenir problemas amb aquella vaca, que a partir d\u2019aquell moment va ser munyida per aquell fam\u00f3s home de l\u2019espai, que havia aparegut en un bon moment.”<\/p>\n

Marina Alc\u00e1ntara 1r. C<\/p>\n

_________________________________________________________________________<\/p>\n

“La nit seg\u00fcent vaig sortir de casa cap a la muntanya amb l\u2019escopeta del meu pare. Vaig veure que al cel hi havia moltes estrelles, que s\u2019apropaven cap a mi. Llavors vaig tornar a mirar al cel i vaig veure anells voladors. Vaig agafar l\u2019escopeta i vaig comen\u00e7ar a disparar, dient: “Marxeu, marxeu malparits.” Per\u00f2 no em van fer cas.<\/p>\n

Vaig anar cap a casa corrents, i li vaig explicar al pare, i no em creia, com sempre. Em va enviar a munyir la vaca, a pastar fems. Quan vaig arribar a l\u2019estable vaig veure que hi havia els homes de la lluna all\u00e0. Eren uns llun\u00e0tics. Vaig agafar una pistola i vaig comen\u00e7ar a disparar i cridar: \u201cJumanji!!!\u201d El llun\u00e0tic es va tombar i va riure; ell tamb\u00e9 havia vist la pel\u00b7l\u00edcula, (a la lluna tamb\u00e9 hi ha cinemes). I em va semblar simp\u00e0tic. No tenia dents, semblava la meva iaia (m\u00e9s endavant ja us parlar\u00e9 de la iaia). Potser ella tamb\u00e9 \u00e9s de la lluna. Li vaig preguntar si volia la vaca. Estava fart dels seus esbufecs i de munyir-la… N\u2019estava molt fart de la vaca. Ell va dir que s\u00ed i me la va canviar per un raig reductor. Em va semblar un bon canvi.<\/p>\n

Vaig tornar a casa i, quan el pare em va preguntar si havia munyit la vaca, li vaig llen\u00e7ar el raig reductor i va quedar petit com un cigr\u00f3, i com que estava grassonet, ja vam tenir un cigronet. A casa encara busquen el pare i la vaca. El tracte va quedar entre el llun\u00e0tic i jo.”<\/p>\n

Ili\u00e0 Castellarnau 1r. C<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A PARTIR D’UN CONTE D’ALBERT S\u00c0NCHEZ PI\u00d1OL (Llengua catalana) A la classe de catal\u00e0 hem estat treballant la narraci\u00f3 i hem comen\u00e7at a llegir el conte d’Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol Quan queien homes de la lluna. Nom\u00e9s n’hem llegit el comen\u00e7ament … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":291,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-12","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1019,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12\/revisions\/1019"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}