{"id":666,"date":"2012-02-11T18:36:19","date_gmt":"2012-02-11T18:36:19","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/?page_id=666"},"modified":"2012-09-04T22:08:36","modified_gmt":"2012-09-04T20:08:36","slug":"a-proposit-de-tortell-poltrona","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/opinio\/a-proposit-de-tortell-poltrona\/","title":{"rendered":"A prop\u00f2sit de Tortell Poltrona"},"content":{"rendered":"

T\u00e9 ra\u00f3 en Tortell Poltrona? Els nostres nens tenen tantes joguines que no saben jugar a res? Els adults treballen massa, per comprar coses que no necessiten? Saben els adults expressar els seus sentiments?<\/strong><\/p>\n

_________________________________________________________________________<\/p>\n

Els nens tenen massa joguines per\u00f2 no sabem amb qu\u00e8 jugar?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>\u201cQuanta ra\u00f3 hi ha en aquesta frase. Els nens tenim tantes coses que no les valorem. No sabem a qu\u00e8 jugar i demanem m\u00e9s i m\u00e9s … Hem d\u2019aprendre a ser feli\u00e7os sense que ens donin tot all\u00f2 que volem.\u201d <\/em>(Dani Ruiz 1r. A)<\/p>\n

\u201cEls nens d\u2019alguns pa\u00efsos saben organitzar un joc amb qualsevol\u00a0 cosa que troben a la natura, mentre que nosaltres tenim moltes joguines que no fem servir i quan les utilitzem, no sabem jugar com ho fan ells. (1r. A Ainhoa Torres) <\/em><\/p>\n

\u201cEls nens tenen tantes coses per jugar que s\u2019han oblidat de com es juga i de gaudir del joc i la joguina\u201d (Laura Vi\u00f1uela 1r A)<\/em><\/p>\n

“Avui en dia els nens demanen moltes joguines. Cada vegada n’hi ha de m\u00e9s modernes. A casa meva tenim quatre baguls grans de joguines. N’hi ha de molt velles i trencades i n’hi ha algunes que nom\u00e9s hem vist una vegada i mai m\u00e9s hi hem jugat.”<\/em> (Roc\u00edo Osuna 1r. C)<\/p>\n

“Si tingu\u00e9ssim les joguines justes per passar una estona divertida, no tindr\u00edem tantes complicacions a l’hora de decidir amb qu\u00e8 jugar. A part d’aix\u00f2, necessitem tantes joguines per pasar una estona divertida amb la companyia dels teus amics o tu sol.” (Alba Ribas 1r. B)<\/em><\/p>\n

“Abans els nens tenien una joguina o dues; ara, en canvi, en tenen massa i no tenen prou temps per jugar amb totes. Tampoc els donen el valor que tenen, perqu\u00e8 si es trenquen en tenen moltes m\u00e9s amb qu\u00e8 jugar. Les noves tecnologies (videoconsoles, ordinadors…) fan que les joguines tradicionals passin desapercebudes pels m\u00e9s petits.”<\/em> (Judith Rodr\u00edguez 1r. C)<\/p>\n

“Si tornem als pares bojos pel joguet i no l’utilitzem, no m’estranya gens ni mica que estiguin fins als nassos de nosaltres i de la f\u00e0brica de les male\u00efdes joguines. Crec que \u00e9s perqu\u00e8, de tants jocs que tenim al calaix guardats, no sabem a quin jugar ni com, i ens acabem avorrint. i despr\u00e9s els nostres pares ens troben jugant a donar-nos cops al cap amb una caixa de cartr\u00f3 vella, com un nen que jo conec.”\u00a0<\/em> (Elisa Pardo 1r. B)<\/p>\n

“Els nens tenen tantes joguines que acaben jugant amb les caixes, el paper de bombolles i, sobretot, els trossos de poli\u00e9ster blanc, que sembla que nevi”<\/em> (Jos\u00e9 Capit\u00e1n, 1r. B)<\/p>\n

“Els agraden molt els jocs a la tele (als anuncis) o a les revistes. I quan veuen les joguines pensen: “Ens han enredat, aix\u00f2 jo no ho volia.” I volen que ho tornin, per\u00f2 ja no es pot tornar i ho deixen en un rac\u00f3 com si no hi estigu\u00e9s.”<\/em> (Abel Abad 1r. C)<\/p>\n

“Crec que vivim en un m\u00f3n on els donem als nens tot el que volen (…) I aix\u00ed el que fem \u00e9s educar-los molt malament.”<\/em> (J\u00e9niffer Colmenero 1r. C)<\/p>\n

“Si tenim moltes joguines que no utilitzem, cal donar-les a alguna organitzaci\u00f3 d’ajut als pa\u00efsos pobres o a les escoles. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 es pot evitar no comprant coses innecess\u00e0ries.”<\/em> (Judit S\u00e1nchez 1r. B)<\/p>\n

“Ara els nens, quan tenen una joguina nova, estan un dia, dos, per\u00f2 al tercer ja se’n cansen i comencen a demanar-ne una de nova. Personalment considero que \u00e9s normal que aix\u00f2 passi, perqu\u00e8 a mi m’ha passat i crec que a molta gent m\u00e9s. Fins que vaig aprendre a compartir, a donar les meves joguines a tots aquells nens que amb poc en tenen prou.”<\/em> (Sonia Lacasa 1r. C)<\/p>\n

“Per altra banda, no valorem el que tenim. La majoria dels nens preferim tenir menys joguines i que els pares juguin amb nosaltres. L’exemple \u00e9s que de petits juguem amb el que sigui, fins i tot amb una capsa de cartr\u00f3, per\u00f2 ara, per ser feli\u00e7, necessitem la consola o el m\u00f2bil m\u00e9s avan\u00e7at que hi hagi al mercat.”<\/em> (Bruno G\u00f3mez, 1r. B)<\/p>\n

_______________________________________________________________________<\/p>\n

Els adults no saben expressar els seus sentiments?<\/strong><\/p>\n

\u201cQuan ets petit expresses\u00a0 el qu\u00e8 sents sense por i sense vergonya: si vols riure, rius; si vols plorar plores … perqu\u00e8 no t\u2019importa el qu\u00e8 pugui pensar la gent. Quan et fas gran, et fa vergonya plorar, riure o enfadar-te i reprimeixes els teus sentiments perqu\u00e8 has canviat i et preocupa el qu\u00e8 puguin dir de tu.\u201d (Dom\u00e9nica Naranjo 1r. A)<\/em><\/p>\n

“Tothom expressa els seus sentiments d\u2019una forma o d\u2019una altra. Els nens quan estan contents somriuen i els adults tamb\u00e9 per\u00f2, els costa m\u00e9s i ho expressen d\u2019altres maneres.\u201d (1r. A Judith Monfort)<\/em><\/em><\/p>\n

“Els nens expressem els nostres sentiments m\u00e9s f\u00e0cilment, de forma m\u00e9s natural, i per aix\u00f2 ens enfadem, cridem, plorem, riem, ens barallem, alguns es peguen… per\u00f2 els adults aix\u00f2 no ho fan , perqu\u00e8 es controlen i moltes vegades es queden amb les ganes. Als nens sempre ens impressiona molt veure que un adult plora,\u00a0 o crida, o es baralla amb alg\u00fa. Per aix\u00f2 pot ser important saber recon\u00e8ixer quina classe de sentiment tenim i saber controlar-lo de forma correcta”<\/em> (Marina Alc\u00e1ntara 1r. C)<\/p>\n

“Els meus pares, sobretot, el meu pare, quan faig una cosa mal feta, s’expressa molt b\u00e9, per\u00f2 quan faig alguna cosa b\u00e9, no sap reaccionar, \u00e9s com si no es creguessin que he fet b\u00e9 una cosa.”<\/em> (Khaira Mart\u00ednez 1r. B)<\/p>\n

“Jo diria que els costa perqu\u00e8 creuen que no els fa falta expressar els seus sentiments a ning\u00fa. Per\u00f2 s’equivoquen. Fa falta tota la vida. (…) Si no t’expresses amb ning\u00fa, segurament et sentir\u00e0s sol o estar\u00e0s insegur amb tu mateix.” \u00a0<\/em> ((David Mart\u00ednez 1r. C)<\/p>\n

“No s\u00e9 per qu\u00e8, a partir d’una certa edat, les persones ja no s’expressen; crec que es volen comportar com persones serioses (no plorar, no riure gaire…). Aix\u00f2 \u00e9s molt important, perqu\u00e8 per mi tothom ha d’expressar els seus sentiments. La gent pensa, o aix\u00f2 aparenta, que ser una persona adulta significa tenir un comportament “contrari” als nens petits. Sembla que vulguin aparentar ser persones educades i responsables quan, en realitat, ser gran nom\u00e9s significa que pots treballar, votar o conduir.”<\/em> (Laia Ondo\u00f1o 1r. C)<\/p>\n

“Jo crec que per evitar-ho, la gent gran, els adults, haurien d’expressar els seus sentiments m\u00e9s sovint i no interioritzar-los. Quan veiessin una pel\u00b7l\u00edcula de riure, riure tant com poguessin i que no els fes vergonya: si ploren de riure, \u00e9s igual. Si un dia una persona es mor i \u00e9s un familiar o un vell amic, que no els faci vergonya plorar. Tothom en aquest m\u00f3n ha plorat alguna vegada o altra.”<\/em> (Aurora Oliva 1r. B)<\/p>\n

“Els adults no expressen tot el que senten, malgrat que hi ha persones que tot el que pensen ho diuen.”<\/em> (Cristina Aguilera 1r. B)<\/p>\n

_________________________________________________________________________<\/p>\n

Els adults treballem massa per poder comprar coses innecess\u00e0ries?<\/strong><\/p>\n

\u201cLa nostra societat es coneix com a societat de consum. La gent vol aconseguir l\u2019\u00e8xit \u00a0i aix\u00ed guanyar molts diners per poder comprar propietats. Quan ja les t\u00e9, en desitja m\u00e9s. Sembla que nom\u00e9s puguin ser feli\u00e7os\u00a0 aquells que han acumulat \u00a0grans fortunes.\u201d (Elena Zujar 1r. A) <\/em><\/p>\n

\u00a0\u201cEn un m\u00f3n tan consumista, sovint ens oblidem del qu\u00e8 en realitat ens fa feli\u00e7. S\u00f3c feli\u00e7 quan arribo a casa i trobo a la meva mare esperant-me. Si ella treball\u00e9s, potser tindria m\u00e9s coses per\u00f2 no estaria amb ella. (1r. A Adriana Garc\u00eda)<\/em><\/em><\/p>\n

\u201cLa gent treballa i s\u2019esfor\u00e7a molt per\u00f2, despr\u00e9s, es gasta els diners en coses que no necessita i que potser, ni tan sols els hi agrada. Algunes acaben al fons d\u2019un armari i d\u2019altres en un calaix\u201d (Maria Navarro 1r. A)<\/em><\/p>\n

“La majoria de gent treballa per poder mantenir-se en temps de crisi econ\u00f2mica. \u00c9s a dir, no s’ho gasta tot en comprar-se roba o marquillatge de marca, sin\u00f3 en coses importants, com ara el menjar, aigua, medicaments, etc.”<\/em> (Alicia Zaragoza 1r. C)<\/p>\n

 <\/p>\n

_________________________________________________________________________<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

T\u00e9 ra\u00f3 en Tortell Poltrona? Els nostres nens tenen tantes joguines que no saben jugar a res? Els adults treballen massa, per comprar coses que no necessiten? Saben els adults expressar els seus sentiments? _________________________________________________________________________ Els nens tenen massa joguines … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":14,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-666","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=666"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1021,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/666\/revisions\/1021"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2011-2012\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}