{"id":167,"date":"2012-11-14T13:11:39","date_gmt":"2012-11-14T12:11:39","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/?page_id=167"},"modified":"2012-11-28T19:48:48","modified_gmt":"2012-11-28T18:48:48","slug":"llegendes","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/activitats\/llengua-catalana\/llegendes\/","title":{"rendered":"Llegendes de Mollet"},"content":{"rendered":"

LLEGENDA 1<\/strong><\/p>\n

Fa molts i molts anys, Mollet del Vall\u00e8s era un enorme llac on la gent viva al seu voltant, alimentant-se dels seus peixos i dels animals que hi havia al costat del llac,anomenat Gallecs. Al seu voltant hi havia uns quants pobles que ara anomenem Parets, Martorelles, sant Fost, la Llagosta, Palau i Santa Perp\u00e8tua.<\/p>\n

Aquella gent era feli\u00e7 als seus pobles sense saber que el centre de l’infern residia sota el llac i els seus pobles propers. Tot va ser aix\u00ed durant uns quants anys fins que Satan\u00e0s va planificar atacar la terra i els seus habitants per tal de venjar-se de D\u00e9u per haver-lo tancat al fons de la terra. La seva venjan\u00e7a va ser complerta el 6.06.666 dC, quan va obrir-hi un forat negre i va sortir del fons de la terra amb els seus dimonis i els seus\"\"<\/a> demon\u00edacs vassalls. Va comen\u00e7ar a bombardejar els pobles amb boles de foc gegants, mentre que els seus monstres comen\u00e7aven a menjar-se els caps dels habitants de les ciutats.<\/p>\n

Davant el temor de la invasi\u00f3 dels seus fills, D\u00e9u va enviar l’\u00e0ngel m\u00e9s valent del cel per salvar-los. Va dir-li que, per salvar la humanitat, havia de tancar una altra vegada Satan\u00e0s al fons de la terra. L’\u00e0ngel va tenir aleshores una idea. Va baixar volant a la terra mentre un ex\u00e8rcit d’\u00e0ngels distreia Satan\u00e0s. Es va capbussar al llac i va nedar i nedar, fins que va tocar fons. A l’arribar, va comen\u00e7ar a excavar el terra del fons fins que per fi va arribar a l’infern. Llavors tota l’aigua del llac va comen\u00e7ar a ser engolida pel remol\u00ed que va provocar el forat i l’ex\u00e8rcit d’\u00e0ngels va llen\u00e7ar-hi tots els dimonis i monstres que havien sortit d’aquell forat negre que cada vegada es feia m\u00e9s petit.<\/p>\n

Satan\u00e0s va ser tornat a l’infern, on tamb\u00e9 va caure el valer\u00f3s \u00e0ngel, que encara avui es troba atrapat eternament al calab\u00f3s de l’infram\u00f3n. La gent d’aquells pobles que va sobreviure van formar un altre poble, anomenat Molledo<\/em>, on amb el temps s’han anat format cases i habitatges, i el nom del poble s’ha transformat de Molledo<\/em> en Mollet<\/em>, Mollet del Vall\u00e8s.<\/p>\n

Adri\u00e0 Rodr\u00edguez, 2n. C<\/p>\n

_________________________________________________________________________<\/p>\n

LLEGENDA 2<\/strong><\/p>\n

Al segle X Mollet era un immens llac on hi vivien uns peixos molt curiosos anomenats molls.<\/em> Aquells molls eren diferents perqu\u00e8 eren uns molls m\u00e0gics, \u00e9s a dir, que si una persona menjava un d’aquests molls, tenia una vida eterna, i al mateix temps tamb\u00e9 hi habitava un estil de moll que, si t’equivocaves i l’agafaves i te’l menjaves, tenies una mort immediata.<\/p>\n

Quan el rei Jaume es va assabentar de l’exist\u00e8ncia d’aquests peixos, no va dubtar de viatjar fins a Mollet: En arribar a Mollet, va manar a tots els seus soldats que anessin al llac a pescar molls. A mitjanit, tots els seus soldats ja n’havien pescat un parell o tres, i el rei Jaume va celebrar un sopar per a ell i els seus soldats. El rei va esperar que tots els seus soldats haguessin tastat el seu moll per saber si els molls que havien agafat durant tot el dia eren verinosos o no. I, de cop i volta, tots els soldats van morir i el rei es va quedar tot sol, amb la seva estimada Isabel.<\/p>\n

\"\"<\/a>El rei no sabia si tastar el seu moll o no. Va esperar que es fes de dia per tornar al llac i va pensar una idea per no equivocar-se de moll i morir. El rei Jaume va pensar a buidar el llac per agafar el peix indicat, i aix\u00ed ho va fer: va buidar tot el llac amb l’ajut de la seva estimada. Quan el llac va estar totalment sec, hi van apar\u00e8ixer milers i milers de molls. El rei no sabia quin moll agafar i es va decantar per un que era a la muntanya de peixos m\u00e9s alta de totes. Aquell moll brillava molt. Tenia uns colors vermellosos com el foc.A la nit. per sopar, el rei es va menjar aquell moll, per\u00f2 immediatament va morir.<\/p>\n

La llegenda diu que aquest moll que es va menjar el rei Jaume \u00e9s el mateix peix que est\u00e0 exposat a la bandera de Mollet, i que el nom de Mollet<\/em> ve de moll<\/em>, aquest curi\u00f3s peix que habitava les aig\u00fces d’aquell immens llac.<\/p>\n

Ana Sbert 2n. C<\/p>\n

________________________________________________________________________<\/p>\n

LLEGENDA 3<\/strong><\/p>\n

Fa molts anys, el que es diu un gran pont per passar d’un tros de Mollet a un altre, no hi era.I fa molt\u00edssims anys enrere, aquella zona on ara hi ha un pont, era un riu. Aquell riu en aquella \u00e8poca era ple de peixos de tots colors i mides. A les donzelles els encantava donar-los de menjar, a aquells peixos, per\u00f2 un gran dia uns enemics del poble ve\u00ed es van apoderar d’aquell riu del nostre poble.<\/p>\n

El cap del nostre poble, o sigui, el que manava, va parlar amb el cap del poble ve\u00ed. Van parlar i parlar, per\u00f2 la situaci\u00f3 cada cop era pitjor. El cap del nostre poble, doncs, va declarar la guerra al poble ve\u00ed nom\u00e9s pel riu, per\u00f2 aquell riu no era un riu qualsevol. El seus peixos, a part de tenir bona salut, tenien al seu interior pedres precioses que valien una gran fortuna i per aix\u00f2 els anomenaven “els peixos d’or”.<\/p>\n

\u00a0Despr\u00e9s de tres dies va comen\u00e7ar la guerra. Hi havia cavallers amb les seves armes i \"\"<\/a>cavalls blancs, guerrers amb les seves espases i el seu cap, amb un gran cavall negre que es deia Tornado. Al poble ve\u00ed sols tenien soldats, per\u00f2 tenien unes armes m\u00e9s fortes i de material que durava m\u00e9s que les nostres. Vam batallar amb totes les nostres forces, per\u00f2 sols un poble podia ser el guanyador… i va ser el nostre! Per\u00f2 el pitjor \u00e9s que va morir bastant gent del poble i van quedar rastres de sang pel riu on vivien els peixos.<\/p>\n

Des d’aquell dia totes les dones i donzelles van vestir-se de vermell i blanc, i a la bandera de Mollet van posar un peix com els peixos del riu, de color vermell de la sang i l’esfor\u00e7 de protegir aquell riu , i de color blanc com a color que surt sempre, si fas una mescla, com els colors de les pedres precioses de l’interior dels peixos.<\/p>\n

Laia Mart\u00ednez 2n. C<\/p>\n

________________________________________________________________________<\/p>\n

LLEGENDA 4<\/strong><\/p>\n

Hi havia una vegada un poble anomenat Mollet del Vall\u00e8s. Un dia, en una esplanada, va apar\u00e8ixer un ou molt gran i tots els seus habitants es van reunir a la pla\u00e7a del poble per veure qu\u00e8 podien fer amb aquest misteri\u00f3s ou. Van decidir deixar l’ou on l’havien trobat i no fer res al respecte. Al cap d’uns quants mesos, l’ou es va trencar i en va sortir un petit drac. I la gent, preocupada, va decidir anar i matar-lo, abans que el drac els pogu\u00e9s fer res.<\/p>\n

Un cop van ser all\u00e0, disposar a matar-lo, es va interposar entre ells un home no gaire gran i robust. Els va dir que ell s’encarregaria de cuidar-lo. Entre tots els ciutadans van \"\"<\/a>construir una casa per al petit drac i per a qui seria el seu amo. L’home li va posar de nom Estrada<\/em>. I van anar passant els mesos fins que el drac va ser massa gros per poder-lo controlar. No es menjava la gent, per\u00f2 s\u00ed el seu bestiar, i aix\u00f2 no feia cap gr\u00e0cia a la gent del poble.<\/p>\n

Els ciutadans es van reunir a la pla\u00e7a del poble i van decidir que, quan l’animal fos dins la casa, la cremarien. Van acordar que aquest pla el durien a terme al cap d’una setmana. Per\u00f2 al dia seg\u00fcent, al poble, va arribar un comunicat de guerra. Quan van comen\u00e7ar a arribar els soldats, la gent estava molt espantada, per\u00f2 de sobte va apar\u00e8ixer el drac Estrada, i va fer fora els soldats. El poble, en honor seu, va posar el nom de Ca l’Estrada a aquella esplanada.<\/p>\n

Alba Ribas 2n. B<\/p>\n

________________________________________________________________________<\/p>\n

LLEGENDA 5<\/strong><\/p>\n

Hi havia una fam\u00edlia que tenia una masia aqu\u00ed a Mollet i que venia sempre que hi havia algun pont: Pasqua, Nadal… Un dia la filla petita, que es deia Elisa, va sortir al jard\u00ed i va veure unes herbes que es movien a prop de l’estany i va entrar corrents a casa. Els ho va dir als seus pares i no s’ho creien. Deien que no era veritat i que el fet que hi hagu\u00e9s alg\u00fa alli, dintre del recinte, no era possible perqu\u00e8 el mur era molt alt i no el podien passar.<\/p>\n

L’Elisa no ho veia tan clar i aquella nit va sortir de l’habitaci\u00f3 i va anar cap a la zona del jard\u00ed on aquell mat\u00ed havia vist les herbes que es movien. L’Elisa s’hi va acostar a poc a poc i no hi va veure res, per\u00f2 de cop va veure un doc (un petit homenet que va vestit de verd, porta un barret i t\u00e9 el color p\u00e8l-roig; els docs es dediquen a tenir cura dels estanys i els seus habitants). L’Elisa es va espantar quan el va veure i va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer.\"\"<\/a> Llavors el doc va anar i la va aturar. Li va dir que, si li deia a alg\u00fa que l’havia vist o que hi havia un doc al seu jard\u00ed, moriria. L’Elisa li ho va prometre. Aix\u00ed que el doc es present\u00e0 i li digu\u00e9 que es deia Joan.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, van anar a fer un petit passeig pel pati i es van fer molt bons amics. En Joan li enseny\u00e0 casa seva. Estava feta d’aigua congelada, era com un petit palau. La casa era plena de petites est\u00e0tues de gel que havia fet ell i tamb\u00e9 hi havia una cuineta molt petita, un llit petit\u00f3… i resulta que tenia una mascota: un capgr\u00f2s, que es deia Roc. L’Elisa al principi es pens\u00e0 que tot aix\u00f2 era un somni, per\u00f2 despr\u00e9s va caure, es va empastifar de fang i es va fer mal als genolls. En Joan li va rentar la roba nom\u00e9s pasant-li la m\u00e0 per sobre. Despr\u00e9s va agafar un nen\u00fafar, una escata de peix, una bava de cargol i aigua de la bassa, i va barrejar tots els ingredients. Li va dir que s’ho pos\u00e9s als genolls i aix\u00ed ho va fer. De cop, ja no li feien mal: era com per art de m\u00e0gia.<\/p>\n

Eren gaireb\u00e9 les dues de la matinada i l’Elisa tenia molta son. Aix\u00ed que se’n va anar a dormir a la seva habitaci\u00f3. L’endem\u00e0 l’Elisa va recordar que aquell dia tornava al seu poble i que no havia recordat d’acomiadar-se d’en Joan… i ara ja no tenia temps. I va haver de marxar sense acomiadar-se’n. I diuen que en Joan encara l’est\u00e0 esperant al jard\u00ed de la masia.<\/p>\n

Aurora Oliva 2n. B<\/p>\n

_________________________________________________________________________<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LLEGENDA 1 Fa molts i molts anys, Mollet del Vall\u00e8s era un enorme llac on la gent viva al seu voltant, alimentant-se dels seus peixos i dels animals que hi havia al costat del llac,anomenat Gallecs. Al seu voltant hi … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":41,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-167","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/167","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=167"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/167\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":170,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/167\/revisions\/170"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/41"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2012-2013\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}