{"id":207,"date":"2013-11-24T18:59:16","date_gmt":"2013-11-24T18:59:16","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/?page_id=207"},"modified":"2013-12-15T18:42:18","modified_gmt":"2013-12-15T18:42:18","slug":"narracions-de-terror","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/llengua-catalana\/narracions-de-terror\/","title":{"rendered":"Narracions de terror"},"content":{"rendered":"

S\u00f3n les les set del mat\u00ed. Avui \u00e9s dilluns, odio els dilluns! En una hora estic, llesta, vestida i menjant-me l’esmorzar per despr\u00e9s anar a l’institut. Pel cam\u00ed em trobo els meus amics, l’Hajar, el Jose i la Miriam P\u00e9rez, i junts anem a l’institut. En arribar, trobem molta gent rodejant alguna cosa. No sabem qu\u00e8 \u00e9s. Llavors decidim anar all\u00e0 a observar-ho.<\/p>\n

En arribar veiem una gran taca de sang! Hi ha una nena morta! Al costat de la nena hi ha unes quatre o cinc noies plorant. Deuen ser les seves amigues. Dues o tres persones estan trucant a emerg\u00e8ncies i, pocs minuts despr\u00e9s, arriben una ambul\u00e0ncia i dos cotxes de la\"AMBUL\u00c0NIA\"<\/a> policia. Tots est\u00e0vem molt espantats. El director de l’institut ens va dir que no ho mir\u00e9ssim i que entr\u00e9ssim a l’institut, i aix\u00ed ho vam fer, per\u00f2 en entrar, hi havia pels passadissos taques vermelles. De sang, crec. Tots ens vam posar encara m\u00e9s espantats! Els professors estaven desconcertats i tots els alumnes espantats, per\u00f2 va arribar la dona de la neteja i ens va dir que segu\u00edssim caminant. Tots els alumnes vam arribar a les nostres classes, i les tres primeres hores \u00a0van ser “normals”.<\/p>\n

Per\u00f2, abans de sortir al pati, l’Hajar, la Miriam i jo vam decidir anar al lavabo. L’Hajar es va ficar a un lavabo, la Miriam en un altre, i jo em vaig quedant arreglant-me els cabells al mirall. I, de sobte, vaig veure com una esp\u00e8cie de nena de l’exorcista rere meu a trav\u00e9s del mirall, per\u00f2 em vaig girar i no hi havia ning\u00fa. Per\u00f2 alg\u00fa hi havia, ho sentia. Vaig sortir del lavabo. En tot el dia no havia passat cap altra cosa estranya, per\u00f2 a la nit, a casa meva, li vaig dir a la meva mare que em volia canviar de institut. I els meus pares em van canviar perqu\u00e8 no els va agradar gens all\u00f2 de la noia morta.<\/div>\n
<\/div>\n
Ara vaig a un altre institut i s\u00f3c molt feli\u00e7. Dues setmanes despr\u00e9s de canviar-me, vaig veure al diari que tots els nois i noies que anaven a aquell institut havien mort a causa d’un incendi “accidental”. I llavors ho vaig saber, vaig saber que aquell institut estava embruixat i que havia fet b\u00e9 de canviar-me.<\/div>\n
<\/div>\n
Miriam Herranz 2n. B<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
___________________________________________________________________________<\/div>\n
<\/div>\n
\n

Era un mat\u00ed d\u2019hivern, a primera hora ,i se\u2019n va anar la llum de\u00a0 l\u2019escola. Es va fer tot fosc. Tots vam cridar, \u00e9rem a la classe i encara no hi havia cap professor. Vam sentir un crit i tots vam callar.<\/p>\n

Quan va tornar a venir la llum, vam trobar a faltar una companya. Llavors va venir el professor i li vam explicar tot el que havia passat. El professor va veure que, a la taula on seia aquesta companya, no hi havia cap llibre i tampoc hi havia penjada la seva jaqueta. Ens va comentar que ens haur\u00edem conf\u00f3s, que potser aquell dia la noia no havia vingut a classe i que per assegurar-se\u00a0 trucarien a casa seva.<\/p>\n

\"el<\/a>Durant la resta de la classe no vam poder estar gaire atents i menys, quan el director va entrar molt nervi\u00f3s a dir-nos que la noia s\u00ed havia vingut aquell dia a classe. Ens vam aixecar tots de la taula i la vam comen\u00e7ar a buscar per tot l\u2019institut. I si se l\u2019han emportat!!<\/p>\n

Al final ens la vam trobar tancada en els lavabos. La noia havia cridat quan havia vist que no podia obrir la porta i nosaltres ens vam pensar que el crit havia sortit de la nostra classe. La noia havia entrat al lavabo abans d\u2019entrar a classe i no ens n\u2019hav\u00edem adonat.<\/p>\n<\/div>\n

Oriol Merch\u00e1n 2n. B<\/strong><\/div>\n
___________________________________________________________________________<\/div>\n
<\/div>\n
No fa gaire temps, a l’institut Aiguaviva, va passar una cosa que no us podeu imaginar. Havien comen\u00e7at les classes i tot anava b\u00e9. Est\u00e0vem escrivint una redacci\u00f3 i vam sentir que estaven picant a la porta.<\/div>\n
<\/div>\n
Mentre la professora va obrir la porta, l’ordinador es va encendre sol. El ratol\u00ed es movia sol i les tecles escrivien soles. L’ordinador va buscar a Youtube m\u00fasica de suspens. Quan la professora va obrir la porta, no h hi havia res. De sobte, la m\u00fasica va comen\u00e7ar a sonar. Evidentment, la professora va pensar que tot all\u00f2 era una broma feta pels alumnes. Va preguntar qui havia sigut i ning\u00fa no va contestar, aix\u00ed que va decidir castigar-los a tots. Un cop a l’aula de c\u00e0stig, la professora va sortir un moment per anar a la sala de professors.<\/div>\n
<\/div>\n
Quan els alumnes eren sols, la pissarra va comen\u00e7ar a escriure sola. Despr\u00e9s va sortir una\"drac\"<\/a> b\u00e8stia destruint la paret i va comen\u00e7ar a menjar-se tots els alumnes. Tot era una desgr\u00e0cia fins que es va tornar tot negre i un alumne va obrir els ulls. \u00c9s a dir, tot all\u00f2 era nom\u00e9s el malson d’un alumne.<\/div>\n
<\/div>\n
Manuel Jes\u00fas Navarro 2n. C<\/strong><\/div>\n
___________________________________________________________________________<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n les les set del mat\u00ed. Avui \u00e9s dilluns, odio els dilluns! En una hora estic, llesta, vestida i menjant-me l’esmorzar per despr\u00e9s anar a l’institut. Pel cam\u00ed em trobo els meus amics, l’Hajar, el Jose i la Miriam P\u00e9rez, i junts anem a l’institut. En arribar, trobem molta gent rodejant alguna cosa. No sabem … Continua la lectura de Narracions de terror<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":59,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-207","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/207","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=207"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/207\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":225,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/207\/revisions\/225"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=207"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}