{"id":277,"date":"2014-01-12T18:23:58","date_gmt":"2014-01-12T18:23:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/?page_id=277"},"modified":"2014-01-12T18:27:03","modified_gmt":"2014-01-12T18:27:03","slug":"mes-llegendes-de-mollet","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/llengua-catalana\/mes-llegendes-de-mollet\/","title":{"rendered":"M\u00e9s llegendes de Mollet"},"content":{"rendered":"<p><strong>El comte Mollet i la pedra perduda<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Fa m\u00e9s d&#8217;un llarg temps, una hist\u00f2ria que era digna de ser recordada va lluir. Aquesta era la hist\u00f2ria d&#8217;un comte sense nom. \u00a0El Comte sense Nom vivia a Montserrat i, per molt dif\u00edcil de creure que sigui, era el segon comte de Montserrat. Aix\u00f2 vol dir que hi havia un altre comte al territori, i per aix\u00f2 ell no podia ostentar-ne el t\u00edtol. \u00a0Per\u00f2 li va arribar una not\u00edcia: hi havia una pedra m\u00e0gica que podia treure-li el t\u00edtol al seu company. Segons un mag, el lloc on era la pedra era Mollet.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">I aix\u00ed va ser. El comte, amb el seu cavall alat, va volar fins a Mollet. \u00a0I tot aix\u00f2 amb l&#8217;ajuda del mag, \u00a0perqu\u00e8 ell no tenia aquests poders. Mollet era un lloc amb poca gent. Segons el mapa, ning\u00fa no havia vist abans la porta de la Cambra de Mollet, una cambra que hi havia al centre de la poblaci\u00f3. &#8220;Nom\u00e9s un pur podr\u00e0 obrir les aig\u00fces&#8221;, era la seva \u00fanica inscripci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan el comte va arribar-hi, \u00a0va banyar-se en aigua bene\u00efda. En aquells temps, els<a href=\"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/call-alat.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" alt=\"call alat\" src=\"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/call-alat.jpg\" width=\"254\" height=\"145\" \/><\/a>\u00a0habitants de Mollet no creien en D\u00e9u, perqu\u00e8 era un lloc apartat de la societat. La gent li deia que era boig, per\u00f2 va arribar a la cambra i va cridar: &#8220;Jo s\u00f3c el comte pur. Qu\u00e8 vols?&#8221;. I la cambra es va obrir. Finalment, el comte va trobar la pedra que, amb una veu celestial i d&#8217;una forma desconeguda, va pronunciar aquestes paraules: &#8220;Tu, comte, quin \u00e9s el nom que D\u00e9u t&#8217;ha de posar per la teva puresa?&#8221; I ell va respondre: &#8220;Montserrat \u00e9s pur, i per aix\u00f2, per guiar els impurs, em declaro comte de Montserrat&#8221;.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La llegenda diu que les bones accions de la gent s\u00f3n manades i guiades pel comte, en el seu cavall celestial. Ell guia les \u00e0nimes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>H\u00e9ctor Vidales 2n. A<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">___________________________________________________________________________<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Fa molts i molts anys Mollet del Vall\u00e8s era un poble conegut pels camps de conreus i els boscos de Gallecs, i us dir\u00e9 per qu\u00e8. \u00a0Als boscos de Gallecs, bastant apartats del poble, hi havia un llop blanc m\u00e0gic el cos del qual brillava i s&#8217;il\u00b7luminava d&#8217;una manera enlluernadora. \u00a0Gaireb\u00e9 ning\u00fa no havia vist abans res de semblant. La gent diu que nom\u00e9s sortia a les nitsi que era all\u00e0 per protegir els seus territoris i \u00a0els seus boscos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un ca\u00e7ador una mica pirat i avarici\u00f3s s&#8217;assabent\u00e0 d&#8217;aix\u00f2 pens\u00e0 un pla. El ca\u00e7ador va pensar que, si aconseguia atrapar aquell llop, el podia vendre per milions. \u00a0Va agafar, doncs, una motxilla amb menjar, un mapa, una br\u00faixola i una xarxa enorme. I aix\u00ed, tot decidit, es va endinsar en el boscaquell mateix diumenge a la nit.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/llop.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright\" alt=\"llop\" src=\"https:\/\/revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/llop.jpg\" width=\"149\" height=\"112\" \/><\/a>Buscava i buscava, per\u00f2 no el trobava. Per\u00f2, de sobte, va veure una resplendor que es veia a uns 35 metres, i es va dirigir cap all\u00e0. Per\u00f2 la llum comen\u00e7ava a c\u00f3rrer i allunyar-se, i ell continuava darrere d&#8217;ell. El ca\u00e7ador s&#8217;adon\u00e0 que era el llop blanc brillant. Era a uns 15 metres, cada cop m\u00e9s a prop. Fins que el llop es plant\u00e0 just davant d&#8217;ell i emet\u00e9 una llum tan i tan brillant, que el ca\u00e7ador no va tancar els llums i es va quedar cec per sempre m\u00e9s i no va poder sortir d&#8217;aquell bosc.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ara ning\u00fa en sap res d&#8217;aquell home, no l&#8217;han vist mai. \u00a0Per aix\u00f2 diuen que aquell que vegi el llop blanc es quedar\u00e0 cec i no el tornaran a veure mai m\u00e9s. I tamb\u00e9 per aix\u00f2 encara tenim els nostres boscos de Mollet.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Sonia Lebron 2n. A<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">___________________________________________________________________________<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El comte Mollet i la pedra perduda Fa m\u00e9s d&#8217;un llarg temps, una hist\u00f2ria que era digna de ser recordada va lluir. Aquesta era la hist\u00f2ria d&#8217;un comte sense nom. \u00a0El Comte sense Nom vivia a Montserrat i, per molt dif\u00edcil de creure que sigui, era el segon comte de Montserrat. Aix\u00f2 vol dir que &hellip; <a href=\"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/llengua-catalana\/mes-llegendes-de-mollet\/\" class=\"more-link\">Continua la lectura de <span class=\"screen-reader-text\">M\u00e9s llegendes de Mollet<\/span> <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":59,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-277","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=277"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":288,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277\/revisions\/288"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2013-2014\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}