Donat el comen\u00e7ament d’una rondalla popular, els alumnes van haver d’inventar-se’n el desenvolupament i el final. Aqu\u00ed en teniu alguns resultats!<\/p>\n
ELS GERMANS GANDULS<\/strong> ELS TRES GERMANS I L\u2019ASE<\/strong> L’ASE I LA GANDULERIA<\/strong> Tot seguit us deixem amb unes faules que alguns alumnes de 2n C van escriure a partir d’una moralitat final que se’ls va donar.<\/p>\n EL C\u00c9RVOL I EL CONILL<\/strong> EL PORQUET AMIGABLE<\/strong> EL GAT I EL RATOL\u00cd<\/strong> L\u2019AMISTAT D\u2019UN GOS, UNA OCA I UN GAT<\/strong> L’ESQUIROL I L\u2019OCELL<\/strong> LA GATA I EL GOS<\/strong> EL GOS I EL LLE\u00d3<\/strong> Per finalitzar us deixem amb alguns dels v\u00eddeos sobre faules que els alumnes van elaborar. Esperem que us agradin!<\/p>\n
\nUna vegada hi havia un pare molt pobre que no tenia m\u00e9s que un ase molt prim i molt dolent i tres fills molt ganduls que primer s\u2019haurien mort de gana abans que treballar. La ganduleria dels seus fills havia caigut en gr\u00e0cia al pare, que un dia els va cridar i els va dir:
\n– Jo s\u00f3c vell; el dia menys pensat em morir\u00e9 i nom\u00e9s us puc deixar per her\u00e8ncia l\u2019ase. Com que no pot \u00e9sser per a tots tres, el deixar\u00e9 a aquell de vosaltres que em demostri ser m\u00e9s gandul.
\nI aix\u00ed va ser. Tots tres germans van comen\u00e7ar a fer el gandul. El m\u00e9s petit que, normalment, cuinava, es va estirar al llit i no es va moure d\u2019all\u00e0. El mitj\u00e0, que conreava l\u2019hort, va passar-se dormint tots els dies. El gran, en canvi, no necessitava l\u2019ase i va cuinar i conrear l’hort.
\nUn dia, el pare va caure malalt i el germ\u00e0 petit i el mitj\u00e0 no el van cuidar. El germ\u00e0 gran, en canvi, li preparava el menjar i el cuidava.
\nA pocs dies de la mort, el pare va reunir tots tres fills. Havia decidit donar l’ase al fill gran ja que, sense el seu esfor\u00e7, tots s’haurien mort.<\/p>\n
\nUna vegada hi havia un pare molt pobre que no tenia m\u00e9s que un ase molt prim i molt dolent i tres fills molt ganduls que primer s’haurien mort de gana abans que treballar. La ganduleria del seus fills havia caigut en gr\u00e0cia al pare, que un dia els va cridar i els va dir:
\n– Jo s\u00f3c vell; el dia menys pensat em morir\u00e9 i nom\u00e9s us puc deixar per her\u00e8ncia l\u2019ase. Com que no pot \u00e9sser per a tots tres, el deixar\u00e9 a aquell de voslatres que em demostri ser m\u00e9s gandul.
\nDos del tres fills es van posar a pensar com ho podrien fer perqu\u00e8 el seu pare crei\u00e9s que eren els m\u00e9s ganduls, per\u00f2, el tercer ni tan sols es va molestar en intentar competir amb els altres dos germans.
\nMentre el pare treballava, els dos germans que estaven competint entre ells, intentaven que l\u2019altre fes el m\u00e0xim esfor\u00e7 possible per ajudar el seu pare, o que prepar\u00e9s el menjar, o la taula. Mentrestant, el tercer germ\u00e0 observava curiosament aquesta batalla, encuriosit per com acabaria. Per\u00f2, no era l’ \u00fanic. El pare estava, tamb\u00e9, observant.
\nPer fi, va arribar un dia que el pare va decidir quin dels tres fills es quedaria l’ase. I la resposta del pare va ser la seg\u00fcent:
\n– El m\u00e9s gandul ha estat el vostre germ\u00e0 petit, que ha estat observant com vosaltres dos us barall\u00e0veu i us esfor\u00e7\u00e0veu a fastiguejar l’altre. El ruc, doncs, ser\u00e0 per a ell.<\/p>\n
\nHi havia una vegada un pare molt pobre que no tenia m\u00e9s que un ase molt prim i molt dolent i tres fills molt ganduls que primer s’haurien mort de gana abans que treballar. La ganduleria dels seus fills havia caigut en gr\u00e0cia al pare, que un dia els va cridar i els va dir:
\n– Jo s\u00f3c vell; el dia menys pensat em morir\u00e9 i nom\u00e9s us puc deixar per her\u00e8ncia l’ase. Com que no pot \u00e9sser per a tots tres, el deixar\u00e9 a aquell de vosaltres que em demostri ser m\u00e9s gandul.
\nTots tres germans es van quedar sorpresos amb la proposta del pare i tots tres van fer el gandul per guanyar l’ase.
\nEl germ\u00e0 gran va ser amb difer\u00e8ncia el m\u00e9s gandul durant una llarga setmana. El mitj\u00e0, tamb\u00e9, va ser for\u00e7a gandul, per\u00f2, no suficientment. El petit, per\u00f2, era m\u00e9s llest i no va fer el gandul. I va treballar.
\nEl pare, un dia, va trobar-se el fill petit sol, treballant, i li va dir:
\n– Fill meu, si continues aix\u00ed, no guanyar\u00e0s l’ase.
\nEl fill, enfadat, va contestar:
\n– Pare, jo prefereixo guanyar diners treballant, que tenir un ase vell, prim i dolent.
\nEl pare, l’endem\u00e0, va morir i va deixar en her\u00e8ncia l’ase al fill mitj\u00e0 i al gran.
\nEl fill petit va treballar al camp i va guanyar bastants diners. En canvi, als altres dos germans se’ls va morir l’ase i van haver d’acabar treballant igual.<\/p>\n
\nHi havia una vegada un c\u00e9rvol que es creia el millor de tot el bosc per ser tan gran. Un dia, va anar a ca\u00e7ar perqu\u00e8 tenia fam.
\nAleshores, va veure un conill molt petit\u00f3. I va dir \u2018\u2019\u00c9s tan petit que es podr\u00e0 escapar\u2019\u2019.
\nVa anar a ca\u00e7ar-lo i, seguidament, el conill es va ficar en un forat. Per\u00f2, el c\u00e9rvol era tan gran que no podia agafar el conillet, perqu\u00e8 no entrava pel forat.
\nEn aquell moment, va pensar que no era tan bo ser gran i que ning\u00fa no \u00e9s menyspreable per ser gran o petit.
\nTothom ha de ser valorat pel seu esfor\u00e7 i treball.<\/i><\/p>\n
\nHi havia una vegada un porquet que passejava pel bosc i anava saludant a tothom, com si tots els animals del bosc es portessin b\u00e9 amb ell. Aix\u00f2 sempre passava i ell, el porquet, volent aparentar ser m\u00e9s amable del compte quan va saludar un gos mercader, aquest li va dir:
\n– Porc, vine! Ja que \u00faltimament em fas tan bona cara i ara et considero amic meu, em faries un favor?.
\n– \u00c9s clar! -va dir el porquet.
\nTot anant a fer l’enc\u00e0rrec que li havia demanat el gos, el porquet es va trobar amb una tortuga. La tortuga li va dir el mateix que el gos. El porquet va respondre b\u00e9, per\u00f2, ara ja estava una mica molest.
\nAnant a fer els dos enc\u00e0rrecs, el del gos i el de la tortuga, el porquet es va trobar amb la guineu, que li va dir el mateix que el gos i la tortuga.
\nEl porquet va fer els tres enc\u00e0rrecs: al gos, a la tortuga i a la guineu.
\nL’endem\u00e0, per\u00f2, el porquet va deixar d’aparentar, el que no era, amb tothom i nom\u00e9s va anar saludant els qui eren de confian\u00e7a, amb el fi que paressin de prendre-li el p\u00e8l i demanar-li enc\u00e0rrecs i favors per la seva fingida amabilitat.
\nEl porquet va aprendre que, a la vida, no caus b\u00e9 a tothom i que no pots voler quedar b\u00e9 amb tothom, ja que aquest fet pot tenir males conseq\u00fc\u00e8ncies.
\nQui vol fer content a tothom, ho t\u00e9 molt complicat. \u00c9s millor fer el que un vol i sentir-se afortunat.<\/i><\/p>\n
\nHi havia una vegada un gat i un ratol\u00ed que vivien a la mateixa casa. Sabien que eren ve\u00efns, per\u00f2, mai s\u2019havien vist.
\nUn dia, es van veure i el ratol\u00ed li va dir:
\n– Tinc molta gana i no tinc menjar.
\nEl gat, a partir d\u2019aquell dia, li donava una mica de formatge cada dia.
\nDespr\u00e9s de molt temps, el ratol\u00ed va fer la seva casa molt m\u00e9s gran. Un dia, va sortir fora de casa seva i va veure que l\u2019amo del seu amic, el gat, li deia:
\n– Fora de casa meva, no et vull veure m\u00e9s. Qu\u00e8 t\u2019has cregut traient-me el formatge!
\nEl ratol\u00ed, quan el gat se n\u2019estava anant, li va dir:
\n– Vols venir a viure amb mi?
\nI el gat va respondre:
\n– S\u00ed.
\nI des de aquell moment, es van fer molt amics.
\nTots ens necessitem i ens hem d’ajudar. Si ajudes el teu ve\u00ed, ell tamb\u00e9 ho far\u00e0.<\/i><\/p>\n
\nUn gos tenia per amics una oca i un gat. Volien fer alguna cosa divertida el cap de setmana i el gos va proposar d\u2019anar al cinema, per\u00f2, l\u2019oca i el gat no van voler. Perqu\u00e8 no s\u2019enfadessin, el gos va dir que s\u00ed a la idea proposada per l\u2019oca.
\nEl cap de setmana seg\u00fcent, van voler fer, una altra vegada, alguna cosa plegats.
\nEl gos va proposar anar a la platja, per\u00f2, l\u2019oca i el gat no van voler. Perqu\u00e8 no s\u2019enfadessin, un altre cop, el gos va tornar a dir que s\u00ed a la idea que, aquesta vegada, havia tingut el gat.
\nI aix\u00ed, cada cap de setmana. Fins que el gos es va adonar que mai no feien all\u00f2 que a ell feia feli\u00e7. I es va separar del gat i l’oca.
\nQui vol fer content a tothom, ho t\u00e9 molt complicat. \u00c9s millor fer el que un vol i sentir-se afortunat.<\/i><\/p>\n
\nHi havia una vegada un esquirol que estava passejant pel bosc i es va trobar amb un ocell. Es van posar a parlar i l\u2019esquirol no parava de queixar-se per tot: que si no li agradava el menjar, que no li agradava casa seva… I l\u2019ocell l’escoltava.
\nQuan va parar de parlar, l\u2019ocell es va quedar en silenci durant una estona. Despr\u00e9s li va dir que era un desagra\u00cft i que no valorava el que tenia. L\u2019esquirol se\u2019n va anar a casa seva molt enfadat. Estava plovent i, des del seu cau, va treure el cap per veure el bosc. All\u00e0, al fons, va veure un ocell, sense casa i amb molta fam…
\nGaudeix del que tens, no et queixis de la teva sort i viu feli\u00e7 el present.<\/i><\/p>\n
\nUn gos, des de feia temps, estimava molt una gata. A ell, abans, cap femella li havia fet cas, ni li havia donat gaire afecte. Ella havia estat la primera.
\nLa gata sempre estava amb el gos, l’estimava molt, per\u00f2, com a amic. Per a ella, ell ho era tot.
\nPassat un temps, la gata va con\u00e8ixer un gat i es van enamorar. Des d’aquell moment, el gos s’allunya molt d’ella. Per\u00f2, la gata encara l’estima i vol seguir estant amb el gos com estaven abans, sent inseparables.
\nPer\u00f2, el gos ja no est\u00e0 amb ella i la gata sempre plora. El gos no s’adona del tot el que ha fet per ell i li retreu les coses dolentes.
\nLa gata encara fa tot el que el gos vol per mantenir-lo content, mentre ella plora.
\nQui vol fer content a tothom, ho t\u00e9 molt complicat. \u00c9s millor fer el que un vol i sentir-se afortunat.<\/i><\/p>\n
\nEn una escola, enmig del bosc, hi havia un gos que sempre tenia enveja de tothom. Anava vestit igual, deia el mateix que els altres i s\u2019enfadava quan alg\u00fa era millor que ell.
\nUn dia, un lle\u00f3 es va posar els cabells vermells i arrissats. A tots els companys del col\u00b7legi els va agradar molt la nova imatge del lle\u00f3.
\nEl gos, quan va arribar a casa, es va enfadar molt i es va arrissar els cabells i se\u2019ls va tenyir de vermell. Per\u00f2, a ell, el nou pentinat, no li quedava igual de b\u00e9 que al lle\u00f3.
\nL’endem\u00e0, quan va entrar al col\u00b7legi, anava tot presumit. Tots els companys de la classe, per\u00f2, es van riure d\u2019ell.
\nEl gos va arribar a casa i, com que tothom s\u2019havia rigut d\u2019ell, es va tallar els cabells. I va quedar millor que abans!
\nL\u2019enveja no \u00e9s res de bo, perqu\u00e8 et fa patir molt. Fes el que saps fer i rebr\u00e0s el millor.<\/i><\/p>\n