{"id":831,"date":"2020-04-19T13:37:02","date_gmt":"2020-04-19T11:37:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/?page_id=831"},"modified":"2020-04-19T13:37:02","modified_gmt":"2020-04-19T11:37:02","slug":"premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA"},"content":{"rendered":"\n

Judit Calduch – Acampada 1993<\/em><\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Tot va comen\u00e7ar l’hivern de 1993, les meves amigues i jo vam anar d\u2019acampada a un bosc una mica lluny del meu poble, bastant a les afores. Aquest s’anomenava Haller.<\/p>\n\n\n\n

La X\u00e8nia tenia moltes ganes, port\u00e0vem mesos preparan-ho i estava molt il\u00b7lusionada.<\/p>\n\n\n\n

Aquella mateixa tarda, ens vam posar els nostres abrics, vam agafar els sacs de dormir, tendes i vam sortir de casa, en direcci\u00f3 al bosc.<\/p>\n\n\n\n

La Intenci\u00f3 era que quan arrib\u00e9ssim all\u00e0, els pares que ens portessin marxarien. Ens quedar\u00ecem all\u00e0 durant tres nits i quatre dies. La previsi\u00f3 del temps donava una nit sorollosa, plena de trons, pero la sort \u00e9s que no plouria.<\/p>\n\n\n\n

Va ser un llarg viatge, la r\u00e0dio del cotxe del meu pare estava espatllada i no pod\u00ecem escoltar la m\u00fasica de Flaixbac,la Berta, la meva millor amiga no parava amb la maquineta, com sempre, i jo estava aburrida ja que el meu movil se’m va espatllar poc abans de l\u2019acampada i no tenia res per distreure’m.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s arribar al bosc, les meves amigues i jo vam comen\u00e7ar a investigar una mica per poder trobar el lloc ideal per acampar.<\/p>\n\n\n\n

Va ser estrany, ja que quan vam tornar al lloc inicial ni els pares ni tampoc els cotxes estaven all\u00e0. Vam suposar que van marxar, encara que no haguessin avisat.<\/p>\n\n\n\n

La Lidia va mirar al m\u00f2vil si tenia algun missatge, per\u00f2 res. La Berta i ella eren les \u00faniques que tenien un tel\u00e8fon i no sabien res dels pares.<\/p>\n\n\n\n

Vam comen\u00e7ar a desplegar i muntar les tendes, la Berta i jo dormir\u00edem en una, la Mireia i la Lidia en una m\u00e9s gran i la Paula i la X\u00e8nia en una altre.<\/p>\n\n\n\n

Ja comen\u00e7ava a fer-se fosc i feia bastant de fred, vam decidir entrar totes a la tenda m\u00e9s gran, i ens vam quedar durant una estona xerrant. Despr\u00e9s, totes vam anar a dormir a on li tocava a cadascuna.<\/p>\n\n\n\n

Quan ja est\u00e0vem amb les mantetes, la Berta va enviar l’\u00faltim missatge als pares, per\u00f2 segu\u00edem sense saber res d’ells, ja ens est\u00e0vem preocupant una mica.<\/p>\n\n\n\n

Al mat\u00ed seg\u00fcent, quan em vaig llevar, totes m’esperaven amb l’esmorzar fet. Vaig menjar-me dos bikinis i ens vam anar d’excursi\u00f3 pel bosc.<\/p>\n\n\n\n

Vam arribar a un petita cascada, eren unes vistes molt boniques.<\/p>\n\n\n\n

Mentre torn\u00e0vem ens vam trobar a una parella, els hi vam preguntar que si tamb\u00e9 estaven d’acampada per\u00f2 no van contestar.<\/p>\n\n\n\n

Quan vam arribar ens vam posar a fer el dinar, la Berta i jo no paravem de riure. Quina parella m\u00e9s estranya!! Pensavem\u2026<\/p>\n\n\n\n

A la tarda ens vam posar a jugar a f\u00fatbol. Encara no sab\u00edem res dels pares. Vam berenar una xocolata desfeta, ens va quedar bon\u00edssima.<\/p>\n\n\n\n

A la nit vam jugar a fet i amagar amb unes llinternes, pel bosc. Jo la parava, i la veritat \u00e9s que aquell lloc em feia una mica de por.<\/p>\n\n\n\n

De cop i volta, mentre les buscava vaig escoltar un soroll, unes pases. Una esgarrifan\u00e7a em va rec\u00f3rrer per tot el cos. Vaig anar a mirar si era una d’elles per\u00f2 no vaig veure a ning\u00fa, vaig suposar que s’havien escapat perqu\u00e8 no les pilles.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s tard em vaig xocar contra la X\u00e8nia, corria com a boja. Li vaig preguntar que passava, per\u00f2 no tenia aler per parlar, li costava respirar. No parava de dir:<\/p>\n\n\n\n

-On son les altrees!?? Les hem de trobar!<\/p>\n\n\n\n

Quan ja es va calmar una mica em va explicar que alg\u00fa li havia tocat l’esquena, que es pensava que era jo, per\u00f2 quan es va girar no hi havia ning\u00fa. Buscant-me va veure una sombra i poc despr\u00e9s el silenci es va tallar amb un:<\/p>\n\n\n\n

-Us matar\u00e9 a totes\u2026. A totes\u2026.<\/p>\n\n\n\n

All\u00e0 va ser quan va comen\u00e7ar a correr, alg\u00fa l’estava perseguint\u2026\u00a0 i de cop i volta es va xocar amb mi.<\/p>\n\n\n\n

Desesperades vam comen\u00e7ar a buscar a les dem\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Primer vam trobar a la Berta, estaba a terra amb algunes ferides, a ella tamb\u00e9 l’havien perseguit.<\/p>\n\n\n\n

No molt lluny estava la Lidia, que encara s’amagava.<\/p>\n\n\n\n

Segu\u00edem buscant a les dem\u00e9s, la Mireia i la paula no apareixen.<\/p>\n\n\n\n

Un soroll va tornar a sonar, totes ens vam espantar molt per\u00f2 vam sortir alliberades quan vam veure que era la Paula.<\/p>\n\n\n\n

-I la Mireia?? Ens pregunt\u00e0vem totes.<\/p>\n\n\n\n

Esper\u00e0vem que aquella persona, o all\u00f2, no estigues amb ella.<\/p>\n\n\n\n

Poc despr\u00e9s, un soroll va tornar a interromprer el silenci. Vam anar a veure i era la Mireia!! Estava en una mena de forat, plena de persones. La vam ajudar a sortir i vam veure que les dem\u00e9s persones no estaven vives. Quina mena de persona era qui va fer all\u00f2?!<\/p>\n\n\n\n

Vam marxar corrents d’aquell lloc. Aquella persona ens perseguia, i era molt r\u00e0pida.<\/p>\n\n\n\n

La por ens estava dominant.<\/p>\n\n\n\n

Vam arribar a les tendes de campanya i vam agafar els m\u00f2bils. Intentavem trucar a la policia per\u00f2 no teniem senyal.<\/p>\n\n\n\n

Totes vam comen\u00e7ar a recollir el que podiem i vam anar directes a la policia.<\/p>\n\n\n\n

Al arribar els pares ens esperaven, preocupats.<\/p>\n\n\n\n

El meu pare em va explicar que vam fer una parada a la gasolinera i vam desapar\u00e8ixer, no contestavem als missatges.<\/p>\n\n\n\n

I quan la policia va saber tota la hist\u00f2ria, un agent ens va dir\u2026.<\/p>\n\n\n\n

No existeix cap bosc anomenat Heller\u2026.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Judit Calduch – Acampada 1993 Tot va comen\u00e7ar l’hivern de 1993, les meves amigues i jo vam anar d\u2019acampada a un bosc una mica lluny del meu poble, bastant a les afores. Aquest s’anomenava Haller. La X\u00e8nia tenia moltes ganes, port\u00e0vem mesos preparan-ho i estava molt il\u00b7lusionada. Aquella mateixa tarda, ens vam posar els nostres … <\/p>\n

Continua llegint \u00abPREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-831","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=831"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":832,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/831\/revisions\/832"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}