{"id":835,"date":"2020-04-19T13:41:48","date_gmt":"2020-04-19T11:41:48","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/?page_id=835"},"modified":"2020-04-19T13:41:48","modified_gmt":"2020-04-19T11:41:48","slug":"premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-2\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA"},"content":{"rendered":"\n

Arianna Alcalde i Lucia Checa – L\u2019aula dels malsons<\/em><\/strong> <\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>Com no, una altra vegada jo, ja veus tu el que m’afecta, el primer c\u00e0stig a l’escola del 2017.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria d’aquest c\u00e0stig \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

L’Aleix era un noi molt conflictiu, sempre estava ficat a totes les baralles. Era molt gandul i gamberro i per aix\u00f2 cada dos per tres estava en un gran problema. Semblava que no li importava res, que no tenia valors. Els professors estaven farts, no sabien qu\u00e8 fer amb ell, tenia un expedient molt ampli amb moltes incid\u00e8ncies i mai parava atenci\u00f3 a les classes, no li importava tenir un futur i ning\u00fa sabia per qu\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

Les \u00faniques persones que li tenia realment m\u00e9s por eren els seus pares, per\u00f2 semblava sentir-se superior a la resta de la gent.<\/p>\n\n\n\n

En Jaume, el seu pare, mai s’havia presentat a l’escola, l’Aleix rarament el mencionava, per\u00f2 quan ho feia, a tots els de la classe els hi semblava un home encantador.<\/p>\n\n\n\n

La seva mare, la Dolors, tampoc era el que es deia, familiar, sempre que parlava amb el seu fill li repetia la mateixa frase:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong> Tu fes el que vulguis amb la teva vida, jo mai vaig decidir ser la teva mare, i a m\u00e9s, ja ets prou gran per saber qu\u00e8 has de fer i quines decisions has de prendre.<\/p>\n\n\n\n

Fins que un dia el noi va saltar amb una gran resposta:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong> Estic fart, sempre surts amb la mateixa resposta, i saps que no m’agrada. Doncs, saps qu\u00e8? Tampoc \u00e9s el meu problema que en els teus bons moments, t’agrad\u00e9s un noi de la teva edat i hagu\u00e9ssiu fet coses junts. Perqu\u00e8 si no ho haguessis fet potser ara, t’aniria millor la vida.<\/p>\n\n\n\n

Aquell mateix mat\u00ed, despr\u00e9s d’aquella conversa, l’Aleix va anar a l’escola amb els fums molt pujats i molt enfadat.<\/p>\n\n\n\n

A les vuit, a l’arribar a l’escola, els seus companys el van veure molt enfadat i sabien que quan aix\u00f2 passava era millor no acostar-s’hi. Tot i que alguna persona va comen\u00e7ar a preguntar-li qu\u00e8 li passava. A ell, aix\u00f2 li feia molta r\u00e0bia, aleshores va decidir no contestar. La gent, en veure que no havia contestat, sabia que es tractava d’alguna cosa greu, i van decidir passar d’ell.<\/p>\n\n\n\n

A primera hora, mates, amb la professora que m\u00e9s odiava de tot el m\u00f3n, per comen\u00e7ar b\u00e9 el dia. Al principi, li voltaven pel cap unes paraules que deien:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>“No l’emboliquis, aguanta la r\u00e0bia, concentrat…”<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, m\u00e9s tard, va recordar les paraules de la seva mare i va pensar que si no li importava a ella el que feia, no li importaria a ning\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que va cridar ben fort.<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong> Ja s’ha acabat la ximpleria de fer classe!!!<\/p>\n\n\n\n

De sobte, va comen\u00e7ar a llen\u00e7ar coses per l’aire sense control. A m\u00e9s va treure un encenedor de la motxilla, i va comen\u00e7ar a cremar la seva taula.<\/p>\n\n\n\n

La mestra va cridar:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong> Per\u00f2 nen, ets boig??!! Es pot saber qu\u00e8 fas? D’on treus aquestes idees? Que s\u00e0pigues que tens un altra incid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

L’Aleix li va contestar:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong> Que b\u00e9! Una altra m\u00e9s per la col\u00b7lecci\u00f3, aviat far\u00e9 r\u00e9cord mundial!!<\/p>\n\n\n\n

La mestra va anar corrents a buscar un extintor per apagar el petit foc que s’havia creat i immediatament, els dos junts van anar a explicar-li tot el que havia passat al director.<\/p>\n\n\n\n

Ell, que ja sabia com vindria l’Aleix aquest curs va estar preparant una aula de l’escola, on mai ning\u00fa entrava per deixar-lo recapacitar. Tot i que sabia que no serviria per gaire. Hauria d’estar all\u00e0 tancat obligat\u00f2riament durant l’horari escolar. Una mica m\u00e9s tard el director s’hi va passar per all\u00e0, i li va preguntar:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong> Qu\u00e8 noi, com vas? Has pensat en alguna cosa per millorar el teu comportament?<\/p>\n\n\n\n

L’Aleix li va respondre amb un simple no. Llavors tot l’equip del departament escolar, va decidir tancar-lo all\u00e0, dintre de l’horari escolar, per un temps i poder entendre qu\u00e8 li passava i si reaccionava despr\u00e9s de tot.<\/p>\n\n\n\n

L’endem\u00e0, a primera hora del mat\u00ed, ni va passar per la seva classe va anar directament a aquella aula misteriosa que es trobava al fons del passad\u00eds justament a un lloc que quedava sense llum.<\/p>\n\n\n\n

Quan ja portava una hora all\u00e0 tancat, s’avorria, i massa, aleshores va comen\u00e7ar a investigar. Va trobar de tot: quadres molt antics, pissarres, cadires, taules velles, productes de la neteja… Darrere de les taules, va veure un gran prestatge, va decidir apropar-se i de sobte va sentir un soroll molt lleuger. Va investigar i era que sortia molt aire de la prestatgeria, la qual el va absorbir. Va rec\u00f3rrer un cam\u00ed bastant llarg fent una gran quantitat de voltes i tombarelles en un tancar i obrir d’ulls va apar\u00e8ixer a un jard\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>Estar\u00e9 somiant de fer tantes voltes, com he acabat aqu\u00ed? Ei, qu\u00e8 hi ha alg\u00fa?<\/p>\n\n\n\n

Pum! Una aranya es va topar a la meva cara.<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>No m’ho podia creure, era una de les majors pors que tenia, no sabia com reaccionar, fins que amb la m\u00e0 ben oberta, la vaig apartar.<\/p>\n\n\n\n

Anava avan\u00e7ant, fins que de sobte vaig topar amb un l\u00edmit invisible que quan el tocava, em feia rebotar. Semblava un m\u00f3n molt diferent del que estava acostumat a viure, ja que tot el que em passava all\u00e0 semblava terror\u00edfic. Em van fer falta uns fets m\u00e9s per adonar-me que estava en el m\u00f3n de la por.<\/p>\n\n\n\n

Era molt estrany, apareixien fantasmes per tot arreu, i un crit meu per cadascun d’ells. A m\u00e9s de fantasmes, hi havien rates mortes que parlaven.<\/p>\n\n\n\n

Una veu molt greu va sortir a l’exterior dient:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>Benvingut al m\u00f3n de les pors. Espero que t’ho passis molt b\u00e9! Com podr\u00e0s descobrir m\u00e9s endavant, haur\u00e0s de superar uns quants nivells, per poder continuar amb la teva aventura male\u00efda.<\/p>\n\n\n\n

En aquest m\u00f3n, les fases estaran repartides en portes i ara, ja no et dic res m\u00e9s… Endavant!<\/p>\n\n\n\n

La llum de tot el passad\u00eds es va apagar, i vaig comen\u00e7ar a sentir un so ben estrany. La llum va enfocar una figura que semblava tenir forma humana i quan el seu cos es va girar, vaig poder observar que era un ZOMBIE!!! En aquells instants, vaig tremolar de por i, al moment, va comen\u00e7ar a apropar-se a mi.<\/p>\n\n\n\n

Vaig agafar l’objecte m\u00e9s proper a mi, una barra de ferro, i vam comen\u00e7ar una intensa baralla. Per suposat, vaig guanyar jo.<\/p>\n\n\n\n

Una porta gegant es va obrir.<\/p>\n\n\n\n

La veu d’abans va dir: Seg\u00fcent i \u00faltim nivell, que et resulti molt divertit, per finalitzar aquesta aventura t’haur\u00e0s d’enfrontar a una por molt per\u00f2 que molt intensa.<\/p>\n\n\n\n

Totes les llums es van apagar i tot i que sembla una mica estrany en mi, s\u00ed, tenia molta por a la foscor vaig cridar i cridar sense parar fins que vaig descobrir que havia de buscar un interruptor a aquella sala. Em va costar molt temps, de sofriment per\u00f2 al final el vaig aconseguir trobar.<\/p>\n\n\n\n

Es va tornar a obrir una porta i…<\/p>\n\n\n\n

No m’ho podia creure, un altre cop en un m\u00f3n diferent. A l’arribar-hi, em vaig quedar bocabadat, no sabia on era. Estava tot ple d’edificis, uns m\u00e9s grans que d’altres, per\u00f2 tot i aix\u00f2 eren enormes. Estaven classificant per colors, uns colors que cridaven molt l’atenci\u00f3. En aquell moment, no sabia qu\u00e8 eren, per tant, vaig decidir entrar a qualsevol d’ells per a tafanejar.<\/p>\n\n\n\n

De seguida, vaig adonar-me que eren escoles, i el primer que vaig pensar a fer, va ser sortir corrents, per\u00f2 no podia, \u00e9s m\u00e9s, era impossible.<\/p>\n\n\n\n

Era com un gran malson, l’escola, l’edifici que menys m’agrada, amb aquells professors insuportables, els alumnes avorrits… Com hagu\u00e9s d’estar tancat dins d’aquest m\u00f3n una mica m\u00e9s de temps la veritat \u00e9s que no sabria qu\u00e8 fer. Aquest centre em semblava encara m\u00e9s aterrador que el m\u00f3n de la por, tot i que semblava que no es podia comparar.<\/p>\n\n\n\n

De seguida, vaig comen\u00e7ar a trobar-m’hi a molta gent que no coneixia. Em veien cara de por i de circumst\u00e0ncia, per aix\u00f2, molta gent va comen\u00e7ar a preguntar-me:<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>Est\u00e0s b\u00e9?<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>Qu\u00e8 et passa?<\/p>\n\n\n\n

I moltes m\u00e9s preguntes per l’estil. Estava tan nervi\u00f3s, que era incapa\u00e7 de respondre a cap pregunta.<\/p>\n\n\n\n

Continuava avan\u00e7ant, per veure si el que estava succeint en aquell moment era un somni, per\u00f2 quan ja portava una estona caminant, anava observant tot el meu voltant, em vaig adonar que tot el que hi havia era real i no un somni. Era horror\u00f3s, els edificis s’anaven multiplicant, anaven creixent… , molt estrany. Jo nom\u00e9s volia sortir d’all\u00e0, odiava a mort aquell m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Quan canviava de m\u00f3n, els dies se’m feien ben llargs, i les nits ben curtes, per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed, en els dies tan llargs, no nom\u00e9s patia molta por i mala llet, sin\u00f3 que tamb\u00e9 anava aprenent un munt de coses noves. En aquell moment, pensava que les coses que anava aprenent no em servien ni em servirien per a res en un futur.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d’una setmana o aix\u00ed, semblava veure la llum al final del t\u00fanel. Veia una enorme porta de color groc, a la qual sense dubtar, vaig c\u00f3rrer. Vaig trigar zero coma en agafar el m\u00e0nec i obrir-la r\u00e0pidament.<\/p>\n\n\n\n

I, a qu\u00e8 no sabeu on em va deixar aquella porta: A la meva aula, s\u00ed s\u00ed, l’original, la que tenia a la vida real. No podia ser. La meva tutora, la Marta estava all\u00e0 en carn i os, es va dirigir amb mi amb aquestes paraules:<\/p>\n\n\n\n

No et puc dir gaire per\u00f2 avui haur\u00e0s d’estudiar a mort perqu\u00e8 dem\u00e0 tindr\u00e0s l’examen m\u00e9s decisiu que far\u00e0s mai, si vols sobreviure i acabar aquest repte estudia i aconseguir\u00e0s passar la gran prova.<\/p>\n\n\n\n

Jo li vaig voler respondre de sobte, en un tancar i obrir d’ulls la meva professora va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

No m’ho podia creure, tot semblava tan irreal, m’ho vaig pensar, molt a veure jo mai havia estudiat per cap examen, ho faria per aquest, em va costar molt, per\u00f2 molt decidir-me, havia de tenir en compte tot el que podia passar.<\/p>\n\n\n\n

Aquella tarda no vaig parar d’estudiar, no em podia desconcentrar ni un \u00fanic segon. Aquell llibre semblava no acabar-se mai, el vocabulari, i el contingut que tenia no l’havia vist mai. Estava fart, fins aquell moment no vaig saber qu\u00e8 era estudiar de veritat. Fins i tot, em vaig haver de prendre un “ibuprof\u00e8”.<\/p>\n\n\n\n

L’endem\u00e0, el que semblava ser un dels dies m\u00e9s decisius en aquesta aventura, el vaig comen\u00e7ar molt nervi\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Vaig seure en aquella cadira i un robot en forma d’escola, el que em faltava, em va repartir l’examen. Totes les preguntes, molt enlla\u00e7ades amb el que deia el llibre, per\u00f2 tot i aix\u00f2 molt entremaliades. Em va sortir bastant b\u00e9, o aix\u00f2 pensava jo…<\/p>\n\n\n\n

Vaig haver d’esperar bastants minuts i despr\u00e9s el robot em va repartir els resultats quan ho vaig veure…<\/p>\n\n\n\n

–<\/strong>Qu\u00e8?!?!?! Un 9,5!!!! No m’ho puc creure.<\/p>\n\n\n\n

El primer examen que aprovava i amb aquesta nota, de veritat, em vaig sentir tant per\u00f2 tan b\u00e9, que estava desitjant sortit de l’escola per\u00a0 dir-li a tota la meva fam\u00edlia, a veure com reaccionaven.<\/p>\n\n\n\n

Suposo que com que vaig aprovar l’examen, vaig superar l\u2019\u00faltima prova.<\/p>\n\n\n\n

Vaig sortir de l’aula i en aquell ampli passad\u00eds estava el meu pare i la meva mare, no sabia qu\u00e8 dir. Van venir i corrents em van abra\u00e7ar. No m’ho podia creure, ella mai havia demostrat amor cap a mi, per\u00f2 no em podia il\u00b7lusionar, i si realment no eren ells…<\/p>\n\n\n\n

No sabia com dir-li la meva nota de l’examen, potser no em creien o se’n reien de mi… No volia que aix\u00f2 pass\u00e9s, per tant, vaig esperar una mica per poder explicar-li tot.<\/p>\n\n\n\n

Ells primer em van preguntar per la meva hist\u00f2ria a tots els mons, i com que tenia tantes coses per explicar, em vaig enrotllar com una persiana. Imagineu-vos si vaig estar estona parlant, que els meus pares em van demanar unes cinc o sis vegades, si podia callar una estoneta. Tota aquesta estona parlant, i encara no he estat capa\u00e7 de comunicar-li la meva millor nota, de moment.<\/p>\n\n\n\n

Vaig estar pensant… Per primera vegada, podria ser que ells estarien orgullosos de mi.<\/p>\n\n\n\n

Doncs, S\u00cd, em vaig decidir, li vaig dir la meva millor nota. En sentir-la, van comen\u00e7ar a fer bots per l’aire i fer-me moltes abra\u00e7ades i petons.<\/p>\n\n\n\n

En aquell moment estava s\u00faper feli\u00e7, per\u00f2 a la vegada estava bastant trist pensant que qu\u00e8 faria si no pogu\u00e9s tornar i descobrir si era real o no el que estava passant. A m\u00e9s, encara que mesos enrere ho negu\u00e9s, va estar una experi\u00e8ncia brutal!<\/p>\n\n\n\n

Vaig aprendre moltes coses, estava segur que la gran majoria s\u00ed que em servirien en un futur.<\/p>\n\n\n\n

Mai m\u00e9s vaig tornar a respondre aix\u00ed a ma mare, a cap professor i a cap persona adulta o gran. Vaig comen\u00e7ar a comportar-me com un senyor madur i feli\u00e7, no com abans, que em vaig adonar tard, per\u00f2 de petit, estava ben amargat.<\/p>\n\n\n\n

Vaig continuar creixent, i perseguint els meus somnis. Molts d’ells, es van complir.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arianna Alcalde i Lucia Checa – L\u2019aula dels malsons –Com no, una altra vegada jo, ja veus tu el que m’afecta, el primer c\u00e0stig a l’escola del 2017. La hist\u00f2ria d’aquest c\u00e0stig \u00e9s la seg\u00fcent: L’Aleix era un noi molt conflictiu, sempre estava ficat a totes les baralles. Era molt gandul i gamberro i per … <\/p>\n

Continua llegint \u00abPREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-835","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/835","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=835"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/835\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":836,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/835\/revisions\/836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=835"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}