{"id":838,"date":"2020-04-19T13:43:47","date_gmt":"2020-04-19T11:43:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/?page_id=838"},"modified":"2020-04-19T13:43:47","modified_gmt":"2020-04-19T11:43:47","slug":"premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-3","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-3\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI 2020 &#8211; LLENGUA CATALANA &#8211; PROSA"},"content":{"rendered":"\n<p>Bruno Pinedo &#8211; <strong><em>El rellotge<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En Jaume mirava el seu rellotge amb atenci\u00f3 mentre seia a la seva butaca a prop del balc\u00f3 i el sol protagonitzava un espl\u00e8ndid mat\u00ed. Tenia unes vistes magn\u00edfiques al campanar, que quedava a tan sols un carrer de casa seva, i si miraves cap a l\u2019altra banda hi havia un penya-segat. Castellfollit de la Roca era un poble aut\u00e8ntic, tranquil, d\u2019aquells que tothom es coneix i es para a parlar de cam\u00ed a l\u2019esgl\u00e9sia. Les busques del rellotge de\u2019n Jaume, que havia estat del seu pare, a les 8:05 van aturar-se de cop. En Jaume va encongir-se a l\u2019instant, i li va donar un copet al rellotge. No podia creure que se li hagu\u00e9s espatllat, aquell rellotge era massa especial per a ell. Aquell mateix mat\u00ed va baixar a comprar el pa a cal Tuset i, parlant amb el forner, amic seu de tota una vida, li va dir que se li havia fet malb\u00e9 el rellotge. Ben entrada la tarda va dirigir-se cap a casa d\u2019en Pere, el rellotger. Mai havien estat especialment amics, per\u00f2 en Pere el va rebre de bon gust. En Jaume li va donar el rellotge, el mirava molt atentament. Al cap d\u2019una estona va al\u00e7ar la vista cap a en Jaume i li va dir que era irreparable, que era el primer rellotge que no era capa\u00e7 de reparar des de feia anys. En Jaume va donar-li les gr\u00e0cies i va marxar decebut cap a casa.<\/p>\n\n\n\n<p>Al dia seg\u00fcent s\u2019havia escampat la veu de que en Pere havia estat incapa\u00e7 d\u2019arreglar aquell rellotge. Successivament es van comen\u00e7ar a espatllar els rellotges de la gent del poble. Gaireb\u00e9 tothom els va portat al retllotger, per\u00f2 com havia passat amb el d\u2019en Jaume, no els va poder arreglar. Aix\u00f2 va crear molt revolt al poble i va comportar que es fes una reuni\u00f3 urgent convocada per l\u2019alcalde. Es va parlar sobre els rellotges i cadasc\u00fa va exposar la seva situaci\u00f3. Moltes fam\u00edlies s\u2019havien quedat sense el control del temps, i aix\u00f2 els suposava un gran problema.<\/p>\n\n\n\n<p>Uns dies despr\u00e9s de la reuni\u00f3 la campana de l\u2019esgl\u00e9sia no va sonar pel mat\u00ed i, desconcertada, la gent del poble va comen\u00e7ar a sortir de casa. Qu\u00e8 passava que no sonava la campana? Uns quants van anar a casa del cura i van veure que s\u2019havia adormit. Tamb\u00e9 se li havia espatllat el rellotge i al no saber quina hora era s\u2019havia quedat al llit. Llavors va convocar-se una segona reuni\u00f3. Aquest cop ning\u00fa es va presentar a l\u2019hora. Els retllotges que no s\u2019havien fet malb\u00e9 ara cada un marcava una hora diferent. Una onada de preocupaci\u00f3 es respirava a Castellfollit, all\u00f2 ja no era un assumpte menor.<\/p>\n\n\n\n<p>En Jaume anava a comprar pa cada dilluns, per\u00f2 aquesta vegada va trobar-se el forn tancat. Hi havia m\u00e9s gent esperant i s\u2019havien fet petits grups on xerraven i es preguntaven qu\u00e8 li havia passat al forner. De sobte el van veure que pujava el carrer corrents, feia mala cara. Aix\u00ed \u00e9s com va comen\u00e7ar a funcionar el poble: el cura no tocava les campanes, l\u2019alcalde entrava sempre tard a treballar, el forn obria al migdia, les professores de l\u2019escola del poble del costat es queixaven de que els nens anaven sempre tard, el poc turisme que hi havia va arribar a zero, molts habitants de Castellfollit els van perdre la feina, i ja ning\u00fa es parava a parlar de cam\u00ed cap a l\u2019esgl\u00e9sia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Al cap d\u2019uns mesos que s\u2019espatllessin tots els rellotges del poble gaireb\u00e9 tothom havia perdut el costum de sortir de casa. En Jaume va deixar d\u2019anar a comprar els dilluns perqu\u00e8 estava tot tancat i ara la finestra que donava al campanar la tenia tancada i amb les cortines baixades. El temps es va aturar completament a Castellfollit de la Roca, desafiant les lleis de l&#8217;univers.<br><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Bruno Pinedo &#8211; El rellotge En Jaume mirava el seu rellotge amb atenci\u00f3 mentre seia a la seva butaca a prop del balc\u00f3 i el sol protagonitzava un espl\u00e8ndid mat\u00ed. Tenia unes vistes magn\u00edfiques al campanar, que quedava a tan sols un carrer de casa seva, i si miraves cap a l\u2019altra banda hi havia &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-3\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abPREMIS SANT JORDI 2020 &#8211; LLENGUA CATALANA &#8211; PROSA\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-838","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=838"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/838\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":839,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/838\/revisions\/839"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}