{"id":842,"date":"2020-04-19T13:45:56","date_gmt":"2020-04-19T11:45:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/?page_id=842"},"modified":"2020-04-19T13:45:56","modified_gmt":"2020-04-19T11:45:56","slug":"premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-5","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-5\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA"},"content":{"rendered":"\n

Andrea Gonz\u00e1lez – Un girasol al desert<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jo s\u00f3c l\u2019Emma, el girasol. S\u00f3c una flor plena de vida, d’un color groc brillant, llumin\u00f3s i alegre; en mig del desert, inert, solitari i mort. Aquest desert que m’envolta \u00e9s el c\u00e0ncer. <\/p>\n\n\n\n

Fa quatre anys, pels forts mal de cap que patia em van diagnosticar un tumor benigne a l’hemisferi dret del meu cervell, que ja estava bastant est\u00e8s. Els metges no podien fer gaire, nom\u00e9s esperar que la quimio el redu\u00eds o, almenys, alent\u00eds el creixement.<\/p>\n\n\n\n

El tumor est\u00e0 localitzat a una zona molt delicada, que amb cirugia no es pot extreure. Per\u00f2 no us aburrir\u00e9 amb tots aquest conceptes m\u00e8dics que ni jo entenc. Nom\u00e9s vull explicar la meva realitat, tot i que  les circumst\u00e0ncies siguin sempre complicades, hem de seguir endavant. <\/p>\n\n\n\n

Ara tinc setze anys i visc a un hospital de Barcelona, i segueixo lluitant. Als \u00faltims dos assajos cl\u00ednics no he obtigut els resultat desitjats, espero que al tercer ho aconsegueixi.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019hospital no s\u2019est\u00e0 malament, tinc a la Lena. Pr\u00e1cticamente vam ingresar juntes, per\u00f2 ella amb leucemia. Lena va ser qui em va regalar el meu primer mocador quan em vaig haver de rapar el cap per la medicaci\u00f3; el que jo pensava que seria la fi del m\u00f3n. Acostum\u00e0vem a ser tres a la colla de l\u2019hospital, la Lena, en D\u00eddac i  jo; inseparables. Per desgracia, ell amb un c\u00e1ncer de pulm\u00f3 molt extens; fa un any va morir. Tots els que estem en aquesta part de l\u2019hospital sabem que no tenim l\u2019endem\u00e0 assegurat, i a mi no em preocupa. No tinc por a  morir, per\u00f2 s\u00e9 que he de continuar endavant pels meus pares. Ells dos, des del comen\u00e7ament, han fet de tot per intentar que jo m\u2019ensurti, per intentar que la meva vida sigui la d\u2019una adolescent normal, no la d\u2019una malalta pr\u00e0cticament en fase terminal i per aix\u00f2 lluito, perqu\u00e8 sense mi no s\u00e9 qu\u00e8 seria d\u2019ells.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, al meu costat, tamb\u00e9 est\u00e0 la T\u00e0nia, una de les infermeres m\u00e9s temudes de l’hospital. Ella s\u2019encarrega de les meves sessions de quimio,  de que em prengui les 15 pastilles diaries (no exagero) i de portar-me l\u2019esmorzar, dinar i sopar, el qual no est\u00e0 gens malament encara que s’acostuma a dir el contrari. La millor part de ser  hospitalizada \u00e9s la gelatina de maduixa que et donen a les postres.  La T\u00e0nia sempre em porta alguna extra d\u2019amagades. Per a mi \u00e9s com una segona mare. <\/p>\n\n\n\n

Tres mesos despr\u00e9s de comen\u00e7ar el nou tractament, els metges van veure que no havia funcionat. No tenia cap efecte. Les meves opcions de superar-ho acabaven. Vaig decidir que no volia estar m\u00e9s temps hospitalitzada, no volia m\u00e9s medicaci\u00f3, tot i que els meus pares no volguessin ho van acceptar.  Aquella mateixa tarda vaig tornar a casa, pero no abans d\u2019acomiadar-me de la Lena i la T\u00e0nia, per\u00f2 seguiriem en contacte per el m\u00f2bil. Volia aprofitar el temps que em quedava per fer tot all\u00f2 que no havia pogut fer fins aquell moment. Volia anar a la platja, veure nevar, viatjar a altres parts del m\u00f3n i moltes coses m\u00e9s. No m\u2019estava rendint, volia saber que era viure.<\/p>\n\n\n\n

Les setmanes anaven passant i cada vegada em notava m\u00e9s d\u00e9bil, encara que no vaig comentar-ho amb els meus pares ja que es preocuparien. Jo ja sabia com seria, ho havia vist en moltes altres persones de l\u2019hospital. No tenia por de morir, perqu\u00e8 el temps que he viscut havia estat envoltada de persones que m\u2019estimaven, i quan marxi no estar\u00e9 sola tampoc, en D\u00eddac estar\u00e0 amb mi. <\/p>\n\n\n\n

S\u00e9 que els meus petals s\u2019estan caient i que en alg\u00fan moment em quedar\u00e9 sense ells. Nom\u00e9s vull que sapigueu que aquests \u00faltims casi disset anys no els canviaria per res. Gr\u00e0cies al c\u00e0ncer us he conegut a tots. Lena i Tania, moltes gr\u00e0cies sobretot a vosaltres. I gr\u00e0cies pares, per la vostra paci\u00e8ncia i per estar al meu costat en tot moment. Encara que sembli mentida, aquesta malaltia m\u2019ha donat una cosa que no em podr\u00e0 mai treure, qu\u00e8 \u00e9s la vostra estima i el vostre amor durant tot el cam\u00ed.
<\/p>\n\n\n\n

Us estima, <\/p>\n\n\n\n

Emma.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Andrea Gonz\u00e1lez – Un girasol al desert Jo s\u00f3c l\u2019Emma, el girasol. S\u00f3c una flor plena de vida, d’un color groc brillant, llumin\u00f3s i alegre; en mig del desert, inert, solitari i mort. Aquest desert que m’envolta \u00e9s el c\u00e0ncer.  Fa quatre anys, pels forts mal de cap que patia em van diagnosticar un tumor … <\/p>\n

Continua llegint \u00abPREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-842","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/842","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=842"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/842\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":843,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/842\/revisions\/843"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}