{"id":901,"date":"2020-04-19T18:52:28","date_gmt":"2020-04-19T16:52:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/?page_id=901"},"modified":"2020-04-19T18:52:28","modified_gmt":"2020-04-19T16:52:28","slug":"premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-6","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/premis-sant-jordi-2020-llengua-catalana-prosa-6\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA"},"content":{"rendered":"\n

\u00c8lia Oliva\u00a0– El fil<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estava pujant les escales en direcci\u00f3 al vest\u00edbul de la festa. Anava amb el vestit posat que li havien dit que es pos\u00e9s. Duia les sabates de tal\u00f3 que no havia escollit ella i li feien mal. Li anaven petites. Tota ella se sentia com una nina a la que han vestit. Va entrar a la festa. Tothom la mirava i xiuxiuejava. Tota la sala plena de gent, i se sentia m\u00e9s sola i buida que mai. Estava segura de que aquell no era el seu lloc. No volia portar aquelles sabates, ni aquell vestit ni anar de la m\u00e0 del seu n\u00f2vio. Tothom creia que ella era perfecta, que duia el vestit perfecte, i que estava amb el noi perfecte. Semblava com si ja haguessin escrit la seva vida. Una vida que tots desitjarien tenir, menys ella. No volia estar all\u00e0, ni amb ning\u00fa.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Van comen\u00e7ar a tremolar-li les mans. Necessitava aire i ning\u00fa se’l donava. Va escapolir-se per unes escales que la van portar a dalt de tot de l\u2019edifici. Era un edifici alt, molt alt, i ella era all\u00e0 dalt. Sola. El vent la despentinava i el maquillatge perfecte es va comen\u00e7ar a correr. Estava plorant. Va apretar els punys tan fort que li tremolaven els bra\u00e7os. No volia aquesta vida. Volia marxar, per\u00f2 sabia que la seva felicitat no estava en l\u2019altra punta del m\u00f3n. Es va acostar al precipici i va pensar com seria la vida dels dem\u00e9s sense que ella hi form\u00e9s part.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Estava farta de tot. La gent es pensava que era perfecta, que no tenia defectes. Aix\u00f2 la feia encara m\u00e9s fr\u00e0gil, ja que significava que despr\u00e9s de tants anys, ning\u00fa havia volgut con\u00e8ixer-la, nom\u00e9s veient el seu aspecte ja es feien una idea de com era, per\u00f2 no sabien de que parlaven.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Desde que va n\u00e9ixer es va sentir presionada per tothom per ser la millor en absolutament tot. A mida que passaven els anys es va anar fent m\u00e9s i m\u00e9s petita per dins. Tenia una grieta dins seu que ning\u00fa seria capa\u00e7 de comprendre mai. Se sentia sola, buida. Ja res li feia il.luci\u00f3. No tenia gana. No reia, no disfrutava de la vida com la noia adolescent que se suposava que era. Estava cansada, cansada de viure. Es passava els dies i les nits plorant, envoltada per pensaments tristos, molt tristos. La seva fam\u00edlia tenia molts diners. Creia que comprant capritxos i gastant tot el que volgu\u00e9s ompliria aquell buit de dins seu, per\u00f2 no era aix\u00ed. Cada cop el buit era m\u00e9s gran i m\u00e9s dolor\u00f3s.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

All\u00e0 dalt comen\u00e7ava a fer fred, per\u00f2 li era igual. no tremolava pel fred, tremolava per tot menys per el fred. Estava perduda, tothom deia que havia canviat, que ja no era la mateixa d\u2019abans, aquella noia tan divertida, extrovertida i xispejant. No \u00e9s que hagu\u00e9s canviat, sin\u00f3 que aquella noia d\u2019abans, simplement ja no existia. Va agafar les sabates, i les va llen\u00e7ar al buit. Estava descal\u00e7a i de puntetes, aguantant l\u2019equilibri com si es tract\u00e9s d\u2019un fil molt prim que en qualsevol moment es trencaria, i com no coneixia el que passaria si es trenqu\u00e9s, feia el possible per a que no pass\u00e9s, nom\u00e9s per si de cas trencat era pitjor. Al cap d\u2019una estona es va preguntar si la trobaven a faltar all\u00e0 baix, a la festa. No ho va poder saber, ja que va tancar els ulls i va trencar el fil.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c8lia Oliva\u00a0– El fil Estava pujant les escales en direcci\u00f3 al vest\u00edbul de la festa. Anava amb el vestit posat que li havien dit que es pos\u00e9s. Duia les sabates de tal\u00f3 que no havia escollit ella i li feien mal. Li anaven petites. Tota ella se sentia com una nina a la que han … <\/p>\n

Continua llegint \u00abPREMIS SANT JORDI 2020 – LLENGUA CATALANA – PROSA\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-901","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/901","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=901"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/901\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":902,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/901\/revisions\/902"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2019-2020\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=901"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}