{"id":603,"date":"2021-04-20T17:17:03","date_gmt":"2021-04-20T15:17:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/?page_id=603"},"modified":"2021-04-22T20:33:14","modified_gmt":"2021-04-22T18:33:14","slug":"premis-sant-jordi-2021-llengua-catalana-prosa-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/premis-sant-jordi-2021-llengua-catalana-prosa-2\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI 2021 – LLENGUA CATALANA – PROSA"},"content":{"rendered":"\n

Berta Monserd\u00e0 – Les nostres capes<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Un gran home em va dir una vegada que els \u00e9ssers humans som com cebes. Tenim diverses capes. Les de fora, les m\u00e9s superficials, s\u00f3n el nostre aspecte, el que mostrem al p\u00fablic desconegut. Les del mig, \u00e9s com ets amb la gent del teu voltant: amics, familiars… A dins de tot, hi tenim dues capes molt fines, la nostra ess\u00e8ncia: la pen\u00faltima nom\u00e9s es mostra a algunes poques persones al llarg de la nostra vida, persones molt especials. L’\u00faltima capa \u00e9s privada, pot ser que ni nosaltres mateixos la coneguem, s\u00f3n els nostres desitjos m\u00e9s ocults, l’\u00faltim que es perd.<\/p>\n\n\n\n

He basat la meva vida a la recerca de gent amb diferents capes, per\u00f2 mai havia conegut ning\u00fa amb tan poques com l\u2019\u00c0lex.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00c0lex sempre havia estat un nen feli\u00e7, inquiet de vegades i tranquil altres. Amb molts hobbies<\/em> i aficions que amb el temps va anar perdent, igual que tota la resta.<\/p>\n\n\n\n

Tot va comen\u00e7ar en entrar a l’institut quan, com tot adolescent, va comen\u00e7ar a canviar. Era un noi una mica diferent als altres, sempre ho havia estat, de fet. Li agradaven coses que en teoria no li haurien d\u2019agradar i feia coses que en teoria no hauria de fer. I els seus companys no paraven de recordar-li-ho apartant-se d’ell per aix\u00f2. “Marica” era l\u2019insult m\u00e9s com\u00fa, juntament amb frases com “Mor, ja” i d\u2019altres que m\u00e9s val no escriure enlloc. Va perdre els seus amics i poc a poc va comen\u00e7ar a allunyar-se de la resta de gent del seu entorn.<\/p>\n\n\n\n

El primer que van canviar, van ser les capes de fora, com ens veuen els altres. Va passar de ser un alegre i divertit nen a un noi m\u00e9s aviat callat i solitari.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s, van canviar les capes del mig. Va deixar el patinatge, el que m\u00e9s li agradava al m\u00f3n, amb l’excusa, a la seva mare, que no li agradava ja. Va deixar de relacionar-se amb tothom, ni tan sols amb la seva fam\u00edlia es parlava. A poc a poc, insult rere insult, l\u2019\u00c0lex va anar perdent totes les capes.<\/p>\n\n\n\n

El vaig con\u00e8ixer al carrer una tarda qualsevol quan tornava a casa. En un petit carrer\u00f3, vaig veure com un grup de cinc nois de la meva edat estaven pegant un altre noi, m\u00e9s aviat petit i escanyolit. Vaig anar corrents cap all\u00e0 i, no en s\u00e9 gaire el motiu, ja que si se m\u2019haguessin encarat hi hauria sortit perdent, per\u00f2, per sort, no ho van fer i van fugir com uns covards. Vaig c\u00f3rrer cap al noi a ajudar-lo i aix\u00ed \u00e9s com el vaig con\u00e8ixer. Al principi va fer un gest com per protegir-se, va ser un acte reflex, per\u00f2 va veure que intentava ajudar-lo i es va deixar fer. La cara la tenia feta un mapa, tota plena de sang, amb morats, i amb la cama trencada. Vaig portar-lo a casa meva que estava al carrer del costat i el vaig deixar all\u00e0 fins que es va recuperar. Quan va estar millor, vaig atrevir-me a preguntar-li el motiu de l\u2019agressi\u00f3. – Homof\u00f2bia? – em vaig atrevir a preguntar. <\/p>\n\n\n\n

Els prejudicis em van enganxar, per\u00f2 no es van pas equivocar. Li veia alguna cosa m\u00e9s, no estava danyat emocionalment per l\u2019homof\u00f2bia que li feien. No nom\u00e9s, com a m\u00ednim. Ell mateix s\u2019estava torturant. No acceptava el que era i, despr\u00e9s de tants anys tothom repetint-li que ell no hauria d\u2019haver nascut i que aniria a l\u2019infern, s\u2019ho havia acabat creient i ja se sap que el pitjor dimoni, el que fa m\u00e9s por, ets tu mateix. Posant en pr\u00e0ctica la teoria que sempre havia afirmat, vaig saber que acabava de trobar un noi sense capes. Perqu\u00e8 l\u2019\u00faltima capa representa la llibertat. I aquesta ell no la tenia, estava encadenant la seva pr\u00f2pia llibertat posant-li cada vegada m\u00e9s cadenes. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta hist\u00f2ria, completament real, la dirigeixo a tots aquells que pateixen homof\u00f2bia, que viuen amb la por que els arrenquin la seva \u00faltima capa, que els converteixin en els seus propis dimonis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Berta Monserd\u00e0 – Les nostres capes Un gran home em va dir una vegada que els \u00e9ssers humans som com cebes. Tenim diverses capes. Les de fora, les m\u00e9s superficials, s\u00f3n el nostre aspecte, el que mostrem al p\u00fablic desconegut. Les del mig, \u00e9s com ets amb la gent del teu voltant: amics, familiars… A … <\/p>\n

Continua llegint \u00abPREMIS SANT JORDI 2021 – LLENGUA CATALANA – PROSA\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-603","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/603","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=603"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/603\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":690,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/603\/revisions\/690"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2020-2021\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=603"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}