Edgar Luque, \u201cLa llei universal\u201d<\/p>\n\n\n\n
Tot all\u00f2 que menja eventualment ser\u00e0 menjat. Aquesta \u00e9s la llei universal d\u2019aquest lloc, i l’\u00fanic enunciat que podr\u00edem considerar inequ\u00edvocament vertader. De la mateixa manera que la flora s’alimenta del D\u00e9u Sol, i els herb\u00edvors mengen d’aquesta, nosaltres ens alimentem de tot animal que es trobi a la nostra disposici\u00f3. Lamentablement, \u201ca la nostra disposici\u00f3\u201d \u00e9s una qualitat que a poc a poc es torna m\u00e9s infreq\u00fcent. La meva tribu pateix fam; mentiria si afirm\u00e9s que soc capa\u00e7 d’enumerar a cadascuna de les persones que han mort d’inanici\u00f3 davant dels meus ulls.
Per aquest mateix motiu em trobo en cerca del Behemoth: una colossal criatura de la carn de la qual podrien menjar m\u00e9s de cent tribus, i sota la pell de la qual podria aixoplugar-se sense dificultat una civilitzaci\u00f3 sencera. Alguns consideren al Behemoth mitol\u00f2gic, imaginari o fictici; mes jo s\u00e9 que \u00e9s real. I no cessar\u00e9 el meu caminar fins a trobar-ho. Sent sincer, no s\u00e9 amb certesa quants milers de passos haur\u00e9 donat ja. Vaig comen\u00e7ar caminant per unes planes, despr\u00e9s per tundres, muntanyes, jungles, i ara em trobo en un desert. M’alimento principalment de petits insectes que habiten a aquestes dunes, si b\u00e9 que ocasionalment puc tastar la carn d’algun camell o dromedari defallit per les temperatures elevades. L’\u00fanica companyia que tinc durant la meva travessia s\u00f3n les dotzenes d’ocells carronyers que em persegueixen. Van comen\u00e7ar a acompanyar-me unes poques quan em vaig danyar els bra\u00e7os en una caiguda, i progressivament han anat augmentant en nombre. Per molt persistents que siguin aquests ocells, estan completament tocats de l\u2019ala, i en m\u00e9s d\u2019un sentit: ni boig caur\u00e9. No fins a trobar el Behemoth.
Potser he comen\u00e7at a al\u00b7lucinar, mes albiro una figura distant esvaint-se en l’horitz\u00f3. S’assembla marcadament a un senglar, encara que \u00e9s desenes de vegades m\u00e9s gran. Accelero el pas. Arribats a aquests trams del desert, l’aigua \u00e9s un b\u00e9 valu\u00f3s, i fa m\u00e9s de dos dies que no bec res. Si no m’afanyo, podria acabar desmaiat abans de fer-me amb la carn d’aquesta b\u00e8stia.
De sobte, sofreixo un terrible i punxant dolor al meu peu esquerre. Sense cap manera de remeiar-lo, caic immediatament a terra. All\u00e0, puc discernir clarament a un petit escorp\u00ed amb la closca trencada, a escassos cent\u00edmetres de mi. Degu\u00ed trepitjar-lo sense voler, i en fer-ho, el seu agull\u00f3 s\u2019ha enfilat al meu peu, alliberant el seu ver\u00ed. \u00c9s com a poc inc\u00f2mode, i em costa moure’m ara mateix. M’arrossego com puc cap endavant, sabent que, en qualsevol moment, els meus bra\u00e7os tamb\u00e9 quedaran imm\u00f2bils.
Escolto un grall en la dist\u00e0ncia. Segons despr\u00e9s, un voltor s\u2019acomoda a la meva vora. I un altre. I un altre m\u00e9s. Acabo envoltat d’ells, sense poder moure’m. En aquests moments, recordo fuga\u00e7ment aquell mateix pensament que em va motivar a comen\u00e7ar aquest viatge: \u201ctot all\u00f2 que menja eventualment ser\u00e0 menjat\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Edgar Luque, \u201cLa llei universal\u201d Tot all\u00f2 que menja eventualment ser\u00e0 menjat. Aquesta \u00e9s la llei universal d\u2019aquest lloc, i l’\u00fanic enunciat que podr\u00edem considerar inequ\u00edvocament vertader. De la mateixa manera que la flora s’alimenta del D\u00e9u Sol, i els herb\u00edvors mengen d’aquesta, nosaltres ens alimentem de tot animal que es trobi a la nostra … <\/p>\n