Judith Calduch, \u201cSolitud\u201d<\/p>\n\n\n\n
M’he llevat com ho faig cada dia. Nom\u00e9s obrir la finestra he contemplat el cel blau clar amb n\u00favols blancs i els rajos de sol que resplandeixen per tota la meva habitaci\u00f3. Aquest instant \u00e9s el millor del dia, el moment en qu\u00e8 inicia un nova jornada solejada i plena d’emoci\u00f3. Com sempre faig, m’he vestit, m’he preparat la motxilla i esmorzat abans de comen\u00e7ar l’institut. Un cop he arribat a classe, m’he assegut al meu lloc i preparat tot el material per comen\u00e7ar el temari de l’assignatura que em toca. Tots els meus companys han comen\u00e7at a xerrar entre ells, riure i passar-ho b\u00e9, com sempre ho fan. Jo, en canvi, nom\u00e9s he fet que escoltar a la meva professora i apuntar tot all\u00f2 que diu, ja que no tinc cap altra cosa a fer.<\/p>\n\n\n\n
Les classes se’m fan molt avorrides i, sobretot, pesades, aix\u00ed que intento parlar sobre alguna cosa amb la Hellen, la meva companya de classe que seu al meu costat. Per\u00f2 aquest intent de portar-me amb alg\u00fa no ha tingut un resultat positiu. Ja fa dies que comento coses de la classe o li pregunto sobre la seva vida i sento que s\u00f3c un pes per a ella i no li veig amb ganes de xerrar amb mi. Durant l\u2019esbarjo, acostumo a seure en un banc i observo com els altres s’agrupen en colles, mentre em menjo el meu entrep\u00e0. En canvi avui, he decidit intentar juntar-me amb la meva companya i la seva colla, per\u00f2 nom\u00e9s feia que sentir-me fora de lloc. Estaven tota la estona parlant entre elles mentres jo observava sense saber que dir ni fer i, de tant en tant, m\u2019han mirat raro, segurament perqu\u00e8 no sabien ben b\u00e9 que estava fent all\u00e0. Sempre m\u2019ha passat aix\u00f2 i mai he aconseguit fer una amiga de veritat amb la que comptar. L\u2019any passat vaig aconseguir portar-me amb una nena que es deia Sarah, per\u00f2 la nostre amistat no va durar gaire. Ella no em parlava si jo no ho feia i, a part de que s\u00f3c molt t\u00edmida, vam deixar de parlar i tenir contacte.<\/p>\n\n\n\n
Quan ja he tornat a classes, m’ha tornat a venir aquell sentiment de buit que di\u00e0riament sento. He at\u00e8s a classe i esperat impacientment que arribi l’hora de marxar de l’institut, per poder per fi arribar a casa. Nom\u00e9s arribar m’he trobat el dinar preparat i me l’he menjat a correcuita. Normalment, no explico gaires novetats del meu dia a la meva fam\u00edlia, simplement comentem unes quantes coses i escolto als meus pares i germ\u00e0, en Mike. Per\u00f2 avui he comentat un parell d\u2019an\u00e8cdotes que han passat a la classe i els hi he explicat que m\u2019estic comen\u00e7ant a portar amb la Hellen, tot i que no sigui del tot cert. Un cop ja he dinat, he estat hores navegant per les xarxes socials i tamb\u00e9 tendeixo a mirar constantment si m’ha arribat algun missatge, cosa que rarament em passa. A la tarda, he anat a entrenament d\u2019atletisme i, novament, he sentit que no pintava res entre el grup de nenes del meu equip. Desde petites que han estat juntes i, com jo no s\u00f3c de la seva colla, no se m\u2019apropen a xerrar amb mi si jo no ho faig. A m\u00e9s, quan fem parelles pels exercicis de pes, m’acostumo a quedar penjada i acabo fent-los amb el nostre entrenador. Avui, he fet els exercicis de correr i salt i he marxat de seguida a casa per dutxar-me.<\/p>\n\n\n\n
Ara que ha acabat el dia, a la nit, faig com sempre i m’estiro al llit a pensar mentre escolto m\u00fasica. M’agrada reflexionar sobre la vida i les injust\u00edcies di\u00e0ries que envolten a algunes persones, en el meu cas, el sentiment continu de solitud. Suposo que algun dia trobar\u00e9 el meu grup d’amigues amb les quals parlar\u00e9 cada dia, riur\u00e9 i ho passarem molt b\u00e9. I, encara que tingui moltes inseguretats a l\u2019hora d\u2019expressar com em sento, s\u00e9 segur que aquests anys m\u2019hauran fet m\u00e9s forta i aprendre a saber conformar-me amb la gent i tot all\u00f2 que m’envolta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Judith Calduch, \u201cSolitud\u201d M’he llevat com ho faig cada dia. Nom\u00e9s obrir la finestra he contemplat el cel blau clar amb n\u00favols blancs i els rajos de sol que resplandeixen per tota la meva habitaci\u00f3. Aquest instant \u00e9s el millor del dia, el moment en qu\u00e8 inicia un nova jornada solejada i plena d’emoci\u00f3. Com … <\/p>\n