{"id":627,"date":"2023-04-26T08:26:22","date_gmt":"2023-04-26T06:26:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/?page_id=627"},"modified":"2023-04-26T08:26:22","modified_gmt":"2023-04-26T06:26:22","slug":"premis-sant-jordi-2023-concurs-literari-llengua-catalana-5","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/premis-sant-jordi-2023-concurs-literari-llengua-catalana-5\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI 2023 \u2013 CONCURS LITERARI\u00a0LLENGUA CATALANA"},"content":{"rendered":"\n

Edgar Luque – En un suspir<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’esperan\u00e7a pot anar-se’n en un sospir. \u00c9s el que els havia passat a tots els seus companys. En un moment o en un altre, la set i la fam s’apoderaven del seu cos i decidien deixar de lluitar. Ho havia vist passar desenes de vegades: gent que es rendia davant la mort; gent que deixava de creure. Per\u00f2 ella no era aix\u00ed. No es rendiria. L’expedici\u00f3 havia comen\u00e7at amb quatre-cents participants, tots determinats a trobar El Jard\u00ed, un enorme magatzem que resguardava en el seu interior l’objecte m\u00e9s valu\u00f3s que un hum\u00e0 podia demanar en aquells moments: llavors.<\/p>\n\n\n\n

La plaga havia arrasat amb tot: plantes, animals, i fins i tot havia infectat a altres virus. Va deixar el s\u00f2l en un estat erm, \u00e0rid, infecund. Van sobreviure alguns animals, \u00e9s clar. Si no, ella no hi seria. Per\u00f2 van ser pocs, i el seu nombre es va reduir encara m\u00e9s a mesura que la gent se’ls menjava. Van construir granges, s\u00ed, per\u00f2 els seus dies estaven tamb\u00e9 comptats: unes quantes generacions m\u00e9s i l’endog\u00e0mia no els deixaria continuar criant.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 la seva missi\u00f3 era tan important. Amb les llavors del Jard\u00ed, podrien donar-li vida a la terra de nou.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el clima era ind\u00f2mit i la fam insaciable. En els primers dos mesos de l’expedici\u00f3, va morir la meitat del grup, i l’esperan\u00e7a de l’altra meitat se’ls en va anar en un sospir. Havia quedat clar que la seva preparaci\u00f3, els seus queviures i la seva motivaci\u00f3 eren insuficients. Poc despr\u00e9s, els supervivents van abandonar tamb\u00e9 la missi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tots, a excepci\u00f3 d’una persona.<\/p>\n\n\n\n

Ella continuava avan\u00e7ant, impassible davant les adversitats. Havia travessat pa\u00efsos sencers, i s’havia obligat a menjar de tot: des de rates fins als seus propis companys caiguts.<\/p>\n\n\n\n

Aquella missi\u00f3 s’havia convertit en la seva vida sencera, la seva \u00fanica ra\u00f3 per a viure. Portava caminant els \u00faltims vint anys.<\/p>\n\n\n\n

I, finalment, davant la seva vista es prostrava aquell behemot de metall, un magatzem de proporcions cicl\u00f2pies que s’alzinava sobre tones de permafrost. Quan va obrir les portes del Jard\u00ed, sentia que el seu cor anava a explotar. Finalment acabaria tot. Finalment salvaria la humanitat. La recordarien per sempre com una hero\u00efna.<\/p>\n\n\n\n

Va baixar una caixa de la seva prestatgeria de metall i va mirar l’interior. El seu rostre es va empal\u00b7lidir instant\u00e0niament. Va agarrar una altra i la va obrir tamb\u00e9. El mateix. Va repetir el proc\u00e9s una, i una altra, i una altra vegada, com si esper\u00e9s que el resultat fos diferent. No ho va ser.<\/p>\n\n\n\n

Les llavors estaven corcades, foradades. Desprenien una pudor terrible. No havien sobreviscut a la plaga. El Jard\u00ed no havia aconseguit a\u00efllar-les. Eren llavors inf\u00e8rtils, in\u00fatils. Gaireb\u00e9 tan in\u00fatils com aquella missi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En aquell prec\u00eds instant, va deixar escapar un sospir. I la seva esperan\u00e7a va abandonar amb ell el seu cos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Edgar Luque – En un suspir L’esperan\u00e7a pot anar-se’n en un sospir. \u00c9s el que els havia passat a tots els seus companys. En un moment o en un altre, la set i la fam s’apoderaven del seu cos i decidien deixar de lluitar. Ho havia vist passar desenes de vegades: gent que es rendia … <\/p>\n

Continua llegint \u00abPREMIS SANT JORDI 2023 \u2013 CONCURS LITERARI\u00a0LLENGUA CATALANA\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-627","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/627","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=627"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/627\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":628,"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/627\/revisions\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revista-insaiguaviva.org\/curs2022-2023\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=627"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}