Ona Tres – Pensaments
És de nit. El meu cap fa voltes. Sense voler, miro i remiro cada racó del meu cap, tan mogut, tan regirat.
Borrosos records amb un translúcid vel tapats. Estan visibles, però amagats. Propers, però allunyats. I es van apropant fent-se cada cop més i més clars, fent que m’ofegui per la por al “què passarà?”. Llavors el futur es deixa veure, impossible d’atrapar, però tan a prop que fa mal i m’endinsa dins del mar del pensament, ara agitat.
Intento nedar, però la marea puja, l’aigua m’arriba al nas, d’aquí poc no podré respirar.
El meu cos cada cop és més pesat i m’enfonso.
Sota l’aigua passen un minut, dos minuts, tres.
Xiuxiuejos d’auxili surten de la meva boca en forma de bombolles, que en arribar a la superfície es transformen en crit.
Tanco els ulls i, sense saber per què, apareix llum allà a l’horitzó. No s’amaga rere els núvols de la incertesa. Llavors mentre la llum m’abraça, suro en aquell immens i ara tranquil mar.