Edgar Luque – Com un cor emplatat
Una freda brisa punxa la innocència.
Riu el rei, farcit de tot menys de clemència.
Un cor emplatat se serveix
a la cort del rei que teixeix
el destí i l’atzar,
i el futur i el passat,
i la passió i la sobrietat,
i l’emoció i l’amargura del cor emplatat.
Brisa congelada, que mussita “corrupció”.
Riu el rei, que sap que no hi ha opció.
La justícia queda orfe, buscant adopció.
Oren per clemència, més ja està decretat.
Agafa el seu sopar, sense espai a ambigüitat.
Lentament, mossega la seva propietat,
fet xixines es queda el pobre cor emplatat.