Víctor Ruiz – (sense títol)
Avui m’assec a terra,
perquè no tinc cadira, perquè vull connectar amb les pedres
perquè vull veure el món amb perspectiva,
riure quan estic sol
perquè demà estaré de peus
i potser no te n’adones o potser tots m’ignoreu
però hi seré, I no me n’aniré
caminaré per muntanyes i mars si s’escau
nedaré entre fracassos
somriuré com somriu el que més cau.
però m’aixecaré
I començo ara,
envoltat de papers estripats plens d’idees incomplertes
envoltat de records del camí que no he caminat encara
envoltat de tots els meus errors jo proclamo que soc la meva pitjor versió
llavors tot canvia
Mentre escric aquestes paraules vull arrencar-les del paper
amagar-les del món perquè ningú em jutgi
i les emmarco a la meva paret
perquè estic assegut a terra
desvestint la meva ànima
i estic rient