Arxiu de la categoria: General

Faules i Rondalles dels alumnes de 2nC

Donat el començament d’una rondalla popular, els alumnes van haver d’inventar-se’n el desenvolupament i el final. Aquí en teniu alguns resultats!

ELS GERMANS GANDULS
Una vegada hi havia un pare molt pobre que no tenia més que un ase molt prim i molt dolent i tres fills molt ganduls que primer s’haurien mort de gana abans que treballar. La ganduleria dels seus fills havia caigut en gràcia al pare, que un dia els va cridar i els va dir:
– Jo sóc vell; el dia menys pensat em moriré i només us puc deixar per herència l’ase. Com que no pot ésser per a tots tres, el deixaré a aquell de vosaltres que em demostri ser més gandul.
I així va ser. Tots tres germans van començar a fer el gandul. El més petit que, normalment, cuinava, es va estirar al llit i no es va moure d’allà. El mitjà, que conreava l’hort, va passar-se dormint tots els dies. El gran, en canvi, no necessitava l’ase i va cuinar i conrear l’hort.
Un dia, el pare va caure malalt i el germà petit i el mitjà no el van cuidar. El germà gran, en canvi, li preparava el menjar i el cuidava.
A pocs dies de la mort, el pare va reunir tots tres fills. Havia decidit donar l’ase al fill gran ja que, sense el seu esforç, tots s’haurien mort.

ELS TRES GERMANS I L’ASE
Una vegada hi havia un pare molt pobre que no tenia més que un ase molt prim i molt dolent i tres fills molt ganduls que primer s’haurien mort de gana abans que treballar. La ganduleria del seus fills havia caigut en gràcia al pare, que un dia els va cridar i els va dir:
– Jo sóc vell; el dia menys pensat em moriré i només us puc deixar per herència l’ase. Com que no pot ésser per a tots tres, el deixaré a aquell de voslatres que em demostri ser més gandul.
Dos del tres fills es van posar a pensar com ho podrien fer perquè el seu pare creiés que eren els més ganduls, però, el tercer ni tan sols es va molestar en intentar competir amb els altres dos germans.
Mentre el pare treballava, els dos germans que estaven competint entre ells, intentaven que l’altre fes el màxim esforç possible per ajudar el seu pare, o que preparés el menjar, o la taula. Mentrestant, el tercer germà observava curiosament aquesta batalla, encuriosit per com acabaria. Però, no era l’ únic. El pare estava, també, observant.
Per fi, va arribar un dia que el pare va decidir quin dels tres fills es quedaria l’ase. I la resposta del pare va ser la següent:
– El més gandul ha estat el vostre germà petit, que ha estat observant com vosaltres dos us barallàveu i us esforçàveu a fastiguejar l’altre. El ruc, doncs, serà per a ell.

L’ASE I LA GANDULERIA
Hi havia una vegada un pare molt pobre que no tenia més que un ase molt prim i molt dolent i tres fills molt ganduls que primer s’haurien mort de gana abans que treballar. La ganduleria dels seus fills havia caigut en gràcia al pare, que un dia els va cridar i els va dir:
– Jo sóc vell; el dia menys pensat em moriré i només us puc deixar per herència l’ase. Com que no pot ésser per a tots tres, el deixaré a aquell de vosaltres que em demostri ser més gandul.
Tots tres germans es van quedar sorpresos amb la proposta del pare i tots tres van fer el gandul per guanyar l’ase.
El germà gran va ser amb diferència el més gandul durant una llarga setmana. El mitjà, també, va ser força gandul, però, no suficientment. El petit, però, era més llest i no va fer el gandul. I va treballar.
El pare, un dia, va trobar-se el fill petit sol, treballant, i li va dir:
– Fill meu, si continues així, no guanyaràs l’ase.
El fill, enfadat, va contestar:
– Pare, jo prefereixo guanyar diners treballant, que tenir un ase vell, prim i dolent.
El pare, l’endemà, va morir i va deixar en herència l’ase al fill mitjà i al gran.
El fill petit va treballar al camp i va guanyar bastants diners. En canvi, als altres dos germans se’ls va morir l’ase i van haver d’acabar treballant igual.

Tot seguit us deixem amb unes faules que alguns alumnes de 2n C van escriure a partir d’una moralitat final que se’ls va donar.

EL CÉRVOL I EL CONILL
Hi havia una vegada un cérvol que es creia el millor de tot el bosc per ser tan gran. Un dia, va anar a caçar perquè tenia fam.
Aleshores, va veure un conill molt petitó. I va dir ‘’És tan petit que es podrà escapar’’.
Va anar a caçar-lo i, seguidament, el conill es va ficar en un forat. Però, el cérvol era tan gran que no podia agafar el conillet, perquè no entrava pel forat.
En aquell moment, va pensar que no era tan bo ser gran i que ningú no és menyspreable per ser gran o petit.
Tothom ha de ser valorat pel seu esforç i treball.

EL PORQUET AMIGABLE
Hi havia una vegada un porquet que passejava pel bosc i anava saludant a tothom, com si tots els animals del bosc es portessin bé amb ell. Això sempre passava i ell, el porquet, volent aparentar ser més amable del compte quan va saludar un gos mercader, aquest li va dir:
– Porc, vine! Ja que últimament em fas tan bona cara i ara et considero amic meu, em faries un favor?.
– És clar! -va dir el porquet.
Tot anant a fer l’encàrrec que li havia demanat el gos, el porquet es va trobar amb una tortuga. La tortuga li va dir el mateix que el gos. El porquet va respondre bé, però, ara ja estava una mica molest.
Anant a fer els dos encàrrecs, el del gos i el de la tortuga, el porquet es va trobar amb la guineu, que li va dir el mateix que el gos i la tortuga.
El porquet va fer els tres encàrrecs: al gos, a la tortuga i a la guineu.
L’endemà, però, el porquet va deixar d’aparentar, el que no era, amb tothom i només va anar saludant els qui eren de confiança, amb el fi que paressin de prendre-li el pèl i demanar-li encàrrecs i favors per la seva fingida amabilitat.
El porquet va aprendre que, a la vida, no caus bé a tothom i que no pots voler quedar bé amb tothom, ja que aquest fet pot tenir males conseqüències.
Qui vol fer content a tothom, ho té molt complicat. És millor fer el que un vol i sentir-se afortunat.

EL GAT I EL RATOLÍ
Hi havia una vegada un gat i un ratolí que vivien a la mateixa casa. Sabien que eren veïns, però, mai s’havien vist.
Un dia, es van veure i el ratolí li va dir:
– Tinc molta gana i no tinc menjar.
El gat, a partir d’aquell dia, li donava una mica de formatge cada dia.
Després de molt temps, el ratolí va fer la seva casa molt més gran. Un dia, va sortir fora de casa seva i va veure que l’amo del seu amic, el gat, li deia:
– Fora de casa meva, no et vull veure més. Què t’has cregut traient-me el formatge!
El ratolí, quan el gat se n’estava anant, li va dir:
– Vols venir a viure amb mi?
I el gat va respondre:
– Sí.
I des de aquell moment, es van fer molt amics.
Tots ens necessitem i ens hem d’ajudar. Si ajudes el teu veí, ell també ho farà.

L’AMISTAT D’UN GOS, UNA OCA I UN GAT
Un gos tenia per amics una oca i un gat. Volien fer alguna cosa divertida el cap de setmana i el gos va proposar d’anar al cinema, però, l’oca i el gat no van voler. Perquè no s’enfadessin, el gos va dir que sí a la idea proposada per l’oca.
El cap de setmana següent, van voler fer, una altra vegada, alguna cosa plegats.
El gos va proposar anar a la platja, però, l’oca i el gat no van voler. Perquè no s’enfadessin, un altre cop, el gos va tornar a dir que sí a la idea que, aquesta vegada, havia tingut el gat.
I així, cada cap de setmana. Fins que el gos es va adonar que mai no feien allò que a ell feia feliç. I es va separar del gat i l’oca.
Qui vol fer content a tothom, ho té molt complicat. És millor fer el que un vol i sentir-se afortunat.

L’ESQUIROL I L’OCELL
Hi havia una vegada un esquirol que estava passejant pel bosc i es va trobar amb un ocell. Es van posar a parlar i l’esquirol no parava de queixar-se per tot: que si no li agradava el menjar, que no li agradava casa seva… I l’ocell l’escoltava.
Quan va parar de parlar, l’ocell es va quedar en silenci durant una estona. Després li va dir que era un desagraÏt i que no valorava el que tenia. L’esquirol se’n va anar a casa seva molt enfadat. Estava plovent i, des del seu cau, va treure el cap per veure el bosc. Allà, al fons, va veure un ocell, sense casa i amb molta fam…
Gaudeix del que tens, no et queixis de la teva sort i viu feliç el present.

LA GATA I EL GOS
Un gos, des de feia temps, estimava molt una gata. A ell, abans, cap femella li havia fet cas, ni li havia donat gaire afecte. Ella havia estat la primera.
La gata sempre estava amb el gos, l’estimava molt, però, com a amic. Per a ella, ell ho era tot.
Passat un temps, la gata va conèixer un gat i es van enamorar. Des d’aquell moment, el gos s’allunya molt d’ella. Però, la gata encara l’estima i vol seguir estant amb el gos com estaven abans, sent inseparables.
Però, el gos ja no està amb ella i la gata sempre plora. El gos no s’adona del tot el que ha fet per ell i li retreu les coses dolentes.
La gata encara fa tot el que el gos vol per mantenir-lo content, mentre ella plora.
Qui vol fer content a tothom, ho té molt complicat. És millor fer el que un vol i sentir-se afortunat.

EL GOS I EL LLEÓ
En una escola, enmig del bosc, hi havia un gos que sempre tenia enveja de tothom. Anava vestit igual, deia el mateix que els altres i s’enfadava quan algú era millor que ell.
Un dia, un lleó es va posar els cabells vermells i arrissats. A tots els companys del col·legi els va agradar molt la nova imatge del lleó.
El gos, quan va arribar a casa, es va enfadar molt i es va arrissar els cabells i se’ls va tenyir de vermell. Però, a ell, el nou pentinat, no li quedava igual de bé que al lleó.
L’endemà, quan va entrar al col·legi, anava tot presumit. Tots els companys de la classe, però, es van riure d’ell.
El gos va arribar a casa i, com que tothom s’havia rigut d’ell, es va tallar els cabells. I va quedar millor que abans!
L’enveja no és res de bo, perquè et fa patir molt. Fes el que saps fer i rebràs el millor.

Per finalitzar us deixem amb alguns dels vídeos sobre faules que els alumnes van elaborar. Esperem que us agradin!



El Cavall i el Llop

Concurs fotogràfic Sant Jordi 2016

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, els alumnes de segon curs d’ESO han participat en un concurs fotogràfic amb el lema: Un Sant Jordi amb Miguel de Cervantes. A les fotografies s’havia de relacionar la festivitat de Sant Jordi amb la figura de l’escriptor Miguel de Cervantes que va morir un 23 d’abril d’ara fa quatre-cents anys.

D’entre les fotografies presentades una comissió de selecció formada per membres de l’equip docent ha triat les que ha considerat millors. Tot i que la decisió ha estat molt difícil i complicada, us presentem aquestes cinc finalistes, numerades de l’1 al 5.

Ara sou vosaltres qui heu de decidir quina guanyarà el premi. Podeu votar quina fotografia us agrada més a través del correu electrònic:

santjordi@insaiguaviva.org

Poseu a l’assumpte el vostre nom i cognom i el número de la fotografia per la qual voteu.

Només es pot emetre un vot per persona.

Agraïm moltíssim la participació dels alumnes en aquest concurs i els felicitem per la seva imaginació i creativitat.

 

Fotografia núm. 1

Sara Driouache - 2 A ESO

 

Fotografia núm. 2

Anaís Rodríguez - 2 A ESO

 

Fotografia núm. 3

Sònia Merino - Nerea Mirete - Alba Pia - Paula Mendoza - 2 A i B ESO

 

Fotografia núm. 4

Amen Guetbach - Andrei Luntraru - 2 C ESO

 

Fotografia núm. 5

Nerea Sanz - 2 C ESO

PROGRAMA 2

En aquest segon programa de ràdio, començarem fent una entrevista a una alumna de primer de Batxillerat, la Laura López, que ha estat, juntament amb uns altres companys seus de l’institut, uns dies a Alemanya. A continuació, parlarem de l’estrena de la nova pel·lícula «Ocho apellidos catalanes». Després, entrevistarem uns alumnes de quart d’ESO del nostre institut, l’Ariadna Pérez i l’Arnau Córdoba, i sabrem com els ha anat l’experiència de tenir un noi o una noia de França allotjat a casa seva. I, per acabar, us parlarem sobre la Marató de TV3 d’aquest any, que tractarà sobre la diabetis i l’obesitat.

Gràcies per escoltar-nos!

PROGRAMA DE RÀDIO 2 (09 / 12 / 2015)

PROGRAMA 1

El grup de nois i noies que formem l’optativa de ràdio de 2n d’ESO d’aquest primer quadrimestre som: el Pau Almendrote, la Laura Checa, el Carlos Felipe, la Lídia Girón, l’Alexia Martínez, la Salomé Nasarre, el Pol Parrón, l’Anna Pedragosa, l’Andrea Pineda, la Núria Rodríguez, la Marina Rubio, l’Anna Ruiz, la Nerea Sanz i el Daniel Villarrazo.

En aquest primer programa de ràdio, parlarem sobre la història del nostre institut, l’Aiguaviva, des que va començar fins avui mateix. Després, farem una entrevista a dos alumnes de primer d’ESO, en Joel i l’Ashot, que ens explicaran com està sent el seu primer any a l’institut. I, finalment, parlarem d’un tema específic que està afectant molts nens i nenes i nois i noies d’arreu del món, el «Bullying» o assetjament escolar.

Esperem que us agradi!

PROGRAMA DE RÀDIO 1 (28 / 10 / 2015)