Neus Català va néixer el 6 d’octubre de 1915 a Els Guiamets, Tarragona, i va morir el 13 d’abril del 2019, quan tenia 103 anys. Va ser una activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi a Ravensbrück.
Neus Català es va diplomar en infermeria l’any 1937 i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L’any 1939, va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats «nens de Negrín», que estaven a càrrec seu. Va col·laborar juntament amb el seu marit, Albert Roger,[2] en activitats de la Resistència (moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l’ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial), centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjant refugiats polítics. Va ser denunciada a les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat, i el seu marit i ella van ser detinguts l’any 1943. A conseqüència d’allò, l’any 1944 va ser traslladada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. En allà es va formar un grup de dones anomenat <<comando de les gandules>>, que boicotejaven l’elaboració d’armes i, gràcies al sabotatge, un munt de dones forçades a treballar en aquella fàbrica van inutilitzar uns 10 milions de bales i van espatllar nombroses màquines de fabricació d’armament.
Finalment, va ser alliberada i va decidir de tornar a França per seguir lluitant contra el franquisme.
RECONEIXEMENTS
La Generalitat de Catalunya la va premiar amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, a l’any següent, va ser escollida com catalana de l’any per la seva feina de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. Aquell mateix any també va rebre el Premi l’Alternativa.
Quan tenia 99 anys, al 2014, va rebre el premi Medalla d’Or al Mèrit Cívic per part de l’Ajuntament de Barcelona en reconeixement del seu esforç i treball de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.
A l’any següent va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades en els camps d’extermini nazi, i la defensa dels drets humans.
El divendres 4 d’octubre d’aquest any, París va homenatjar a Català posant-li el seu nom a un carrer. El carrer es troba molt a prop del cementiri Père Lachaise on descansen en pau molts republicans espanyols exiliats a França. A més, també ha atorgat la medalla Grand Vermeil, la seva distinció més important, per tot el que va fer per poder salvar a les dones del camp de concentració.
Moltes localitats catalanes també han volgut recordar a Neus Català posant-li el seu nom a un dels seus carrers, com per exemple Ginestar, Gavà, Sant Adrià del Besòs, entre d’altres.
LLIBRES
Neus Català va escriure el llibre següent:
- De la resistència y la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles-> es va publicar l’any 1984. Explica, tal com diu el títol del llibre, les experiències de dones que van patir al camp de concentració de Ravensbrück, juntament amb el de Neus Català.
També han sigut publicades novel·les narrades per ella però escrites per altres autors, com Carme Martí, que va escriure Un Cel de Plom, explicant totes les aventures i experiències de Català amb una sinceritat i sensibilitat extraordinàries.
MARÍA PECE – 4t A ESO