Comiat Ernesto Nogueira i Assumpció Muntó

El passat 30 de juny vam aprofitar l’últim claustre del curs per acomiadar l’Ernesto Nogueira i l’Assumpta Muntó que enguany es jubilen. L’Ernesto ha estat director del centre durant els seus primers cinc anys d’història i, quan va deixar la direcció, ha estat cap del departament de tecnologia. L’Assumpta ha estat professora d’anglès i cap del departament de llengües estrangeres des de l’inici del centre.

Des d’aquí els felicitem per la nova etapa que inicien i els agraïm tot el que han aportat durant aquests nou anys al centre. Els trobarem molt a faltar.

US ESTIMEM!

Servei comunitari: Dia de la nutrició

Els alumnes de tercer d’ESO que participaven en el servei comunitari Dia de la nutrició han fet una caixa que conté blat en tres estats diferents. Així volen expressar la importància dels cereals dins l’alimentació. L’ acompanyen amb un article i un video que us presentem a continuació.

Podeu llegir l’article clicant aquí.

Fluids no newtonians

Els alumnes de 2n d’ESO de Química de la Llar han fet un experiment on es fa una mescla de Maizena amb aigua i es compara amb la mescla de farina i aigua, per veure què són i com es comporten els fluids no newtonians.

Llibre-acordió sobre els Haikus

Us presentem a continuació alguns exemples del llibre-acordió sobre els Haikus que estaven il.lustrant els alumnes de 3r d’ESO al mes de març. Aquests són de la Sara Bejarano i l’Ainoa Marín. 

A l’Institut van quedar tots aquests llibres acordió sense acabar de muntar (faltava un darrer pas) i sap greu perquè n’hi havia uns quants de meravellosos!

4a Edició de Beques d’Anglès Cambridge School per al curs 20-21

23 estudiants han estat seleccionats en la 4a Edició de Beques d’Anglès Cambridge School per al curs 20-21.  Tots els candidats són alumnes de 4t d’ESO que estudien en instituts públics de les 10 poblacions del Vallès Oriental on Cambridge School hi té una escola d’idiomes. 

L’alumna del nostre centre que ha guanyat la beca aquest any és l’Ingrid Evelin Abele. Moltes felicitats.

Trobareu més informació en aquesta pàgina.

Estructures, formes, imatges…

Us presentem els collages que ha realitzat el Xavi Bentué amb algunes imatges que ha anat rebent aquests darrers dies de treballs d’alumnes.

Les imatges dels “bacteriòfags” surten de tot aquest projecte que hem anat desgranant amb els de 3r ESO a l’entorn del món del virus i certes estructures geomètriques que presenten.  

Les imatges de 3r D provenen de les tasques de geometria i estructures florals que els vaig demanant, i també alguna cosa de proporció.

Em sembla que tenen un valor molt bonic, sobretot si penso que aquests nois ho han fet en aquestes circunstàncies tan estranyes… Confio que aquesta petita estona que han dedicat a traçar unes formes, a observar unes flors i a obtenir una imatge o una figura,  contindrà un gèrmen d’aprenentatges i coneixements futurs (…). Jo rebo aquests dibuixos i sento una emoció semblant a la que em produeix mirar una flor de veritat… i deu ser perquè aquests dibuixos contenen veritat.

En soledad

Us recomanem la lectura d’aquest text de l’alumna María de Manuel, de tercer d’ESO, en el qual descriu el que veu des de la seva finestra i les sensacions que això li fa sentir. L’ha fet per a l’assignatura de Llengua castellana.

EN SOLEDAD

Me asomé a mi modesto balcón para observar otro día igual que se devanecía lánguidamente.

El cielo gris y profundo reinaba encima de una ciudad quieta, en pausa. La calle estaba prácticamente desierta, con la  presencia de las pocas gotas de lluvia que caían al suelo con suavidad. Un señor, de cincuenta y tantos, era el único que se veía en varias manzanas. Vestido con unos modestos pantalones color marrón y una camiseta a cuadros, empujaba un carro de la compra un tanto viejo pero servible. Protegido con una mascarilla color azul y unos blancos guantes, caminaba a paso rápido por la calle sin vida. 

Se podían escuchar los pequeños pájaros cantando, volando inocentes, escuchándose mucho mejor que los poquísimos coches que se atrevían a circular. Allí, en las altas casas de enfrente, vislumbré un bonita pancarta. Estaba un poco desgastada por el viento, frío y lluvia de estos días, pero seguía manteniendo el mismo ecanto del primer día en que estaba hecha. Un bonito arcoiris estaba dibujado en ella, dando ánimos a quienquiera que la viera.

Eché un vistazo a las montañas, que se asomaban más tímidas que nunca en el horizonte. Parecían más quietas que de costumbre. Sobre ellas, también se podían observar unos diminutos puntitos blancos: más pájaros, que volaban sin tener conciencia del problema.

Llevé mi vista más allá de las casas de enfrente y vislumbré ya las primeras luces en la modesta ciudad: advertían que se acercaba la fría noche. En algunas, se podía ver el movimiento presente en su interior. Otro día más que llegaba a su fin. Otro día menos para que todo acabara.