Autor: Bienvenida Silvestre Álvarez

“A tots els que no van viure prou

per a comptar aquestes coses.

I que em perdonin

si no vaig saber veure-ho tot,

ni recordar-ho tot,

ni vaig ser capaç d’intuir-ho tot.”

• Alexander Solzhenitsyn

El dimecres 8 de febrer els alumnes de 4t d’ESO van viatjar a França com a una excursió organitzada a través de diverses matèries (socials, ètica, català i castellà) per entendre i posar-se al lloc dels refugiats de l’èxode republicà al final de la guerra civil cap a França als inicis de l’any 1939.

Després del llarg viatge en autocar, el primer que van fer va ser anar a visitar l’edifici de La Maternitat d’Elna, ubicat a la ciutat francesa d’Elna. Allà, l’Assumpta Montellà – escriptora i historiadora – els va explicar la funció de la maternitat a través de diferents històries dels exiliats que ella mateixa va anar recopilant i així crear una visió global del que va passar. A continuació, ens va posar un vídeo de la responsable d’ajudar a totes aquelles futures mares que ho necessitaven: l’Elisabeth Eidenbenz. 

Quan va acabar la presentació – que va emocionar a tots – els alumnes van adonar-se de la cruel realitat que vivien els exiliats a la platja d’Argelers. Llavors, van passejar per les diverses estances d’aquella maternitat que va fer 597 miracles: allà dins l’Elisabeth i el seu equip solidari de Suïssa van ser capaços de portar al món a 597 bebés. Tot gràcies a l’ajuda i a la iniciativa de la pròpia Elisabeth. 

Van començar per la planta baixa, que correspon a la cuina i els menjadors de les embarassades. Al pujar el primer tram d’esglaons, hi havia un vitrall espectacular i colorit en contrast amb les blanques parets de l’edifici, i als dos costats hi havia habitacions per a les dones embarassades perquè recuperessin les forces i pes, després de les nefastes i infernals condicions a la platja. A la segona planta a la dreta hi havia la sala per a les dones que havien trencat aigües, i al costat d’aquesta hi havia una habitació més petita per parir anomenada Marroc. A l’altre costat de l’edifici estava l’habitació per als nadons acabats de néixer. A la següent planta hi havia dues habitacions per a les mares i els seus nadons, que s’utilitzaven per recuperar forces abans de que tornessin a la platja. Finalment van pujar fins a dalt de tot de la maternitat, a una cúpula de vidre – la incubadora – que feia l’edifici majestuós. 

Al sortir de l’edifici van tornar als autocars per anar a Cotlliure. A la ciutat els alumnes van tenir una hora lliure per passejar, investigar i descobrir el poble, a més de menjar el dinar, és clar. Quan es van retrobar tots plegats, van anar a visitar el cementiri de Cotlliure, on està enterrat el gran poeta espanyol Antonio Machado, per fer-li un homenatge. Allà l’Assumpta els va explicar la seva història i seguidament alguns alumnes van llegir poemes i hi van deixar flors a la tomba. 

Finalment van visitar la platja d’Argelers. Una platja immensa (de 5 km de llargària i 2 km d’ample), bonica i desèrtica que es va convertir en un autèntic infern: els refugiats no tenien res per viure. Només hi havia aigua i sorra, i per aquest motiu, molta gent no va sobreviure al fred, al vent gelador, a les diverses plagues o malalties que hi havia al camp, o a la inanició. Una llàstima que un lloc com aquell fos tan trist, desolador, horrible…

Allà els alumnes es van disposar en una filera mirant cap al mar i van fer un minut de silenci en honor de tots aquells refugiats als que els va tocar malviure en aquell lloc. Va ser llavors quan tots van compendre l’infern que va suposar la platja d’Argelers, sentint realment empatia cap als refugiats.

Després de totes aquestes experiències i emocions, els alumnes finalment van iniciar la seva llarga tornada a casa, mentre s’assabentaven de com són d’afortunats.

Podeu veure algunes fotografies i alguns videos més clicant aquí.

Héctor Carmona i Alba València, 4t C