Molts de vosaltres potser no en sou massa conscients, però a Mollet gaudiu d’unes obres i mestres de jardineria que van molt més enllà d’un simple tractament d’espais verds urbans.
Aquí hi ha algú (no sé qui és) que realment és jardiner en tot el sentit i profunditat de la paraula, algú format en l’art de la jardineria, algú que cerca l’expressió i el funcionament viu, activista, significant a través del llenguatge jardiner, hereu d’agrimensors, geòmetres, bruixots, metges, homes de la terra, romàntics, viatgers, científics i pensadors.
Quan passeu per davant de la casa de la vila de Mollet, fixeu-vos en aquest personatge, en aquesta presència ritual, masculina, vigilant, protectora d’aquest arbre venerable. És un roure d’una varietat molt poc habitual, que té la particularitat de crèixer en vertical, de forma cònica. I tot això (el que és, el lloc on senyoreja, la seva càrrega simbòlica…) expressa alguna cosa gens casual.
Xavier Bentué
