Tomar la palabra

Els alumnes de 4t d’ESO han estat treballant les frases fetes a l’assignatura de llengua castellana i han fet escrits a partir d’algunes d’elles, però no agafant-les en sentit figurat, sinó en sentit literal. Llegiu per veure quines coses se’ls acudeixen!

  • COSTAR UN OJO DE LA CARA

– Buenas tardes, señor, ¿puedo ayudarle en algo?

– Me gustaría comprarle a mi pareja una de vuestras mejores joyas. Quizá un brazalete o unos pendientes. ¿Podría enseñarme lo que tiene?

– ¡Por supuesto! Este par de bandejas contienen joyas de oro blanco macizo; las de la bandeja derecha cuestan una oreja y las de la izquierda, un dedo.

– De acuerdo… Me gustan mucho estos pendientes, pero ya perdí hace meses un dedo, me gustaría conservar el resto. ¿Hay alguna otra opción de pago?

– Bueno, como es un fiel cliente, quizá podría pagarnos con su ojo. ¿Qué le parece?

– Lo prefiero así, póngame esos pendientes para regalo.

ÈLIA OLIVA – 4B ESO

  • METER ALGO POR LOS OJOS

Cuando el profesor de matemáticas insistía en que explicaba bien, aunque no era cierto, decidió meter sus propios apuntes por los ojos de una alumna, pero no lo consiguió; por eso, escogió a otro alumno.

Al final, el pobre niño fue ingresado en el hospital, el profesor fue expulsado y los alumnos festejaron su expulsión.

KAWTAR AL YAZNASNI – 4C ESO

  • CALENTARLE LA CABEZA A ALGUIEN

Sergio era un dentista que tenía un fetiche con las cabezas. Tenía un paciente con una cabeza especialmente grande. Sergio soñaba con calentarle la cabeza, solía pensar en diferentes métodos: con estufas, metiéndolo en un horno, en el microondas, en la barbacoa… 

Un día, el paciente llegó a la consulta para la revisión de los brackets. A él le dolía la cabeza; por lo tanto, se había tomado una aspirina. Sergio empezó a poner estufas alrededor de la cabeza. Se calentó tanto que explotó. El paciente murió.

NAIARA BLANCO – 4B ESO

  • CALENTARLE A ALGUIEN LA CABEZA

Cuando Ana llegó a su casa, le explicó su intenso día a su padre. Él, harto de escuchar, le dijo que dejase de calentarle la cabeza. Ana se ofendió porque según ella no le estaba ni tocando y no entendía cómo se le podía estar calentando la cabeza. Finalmente, el padre no podía parar de reír.

ARIANNA ALCALDE – 4C ESO

  • COSTAR UN OJO DE LA CARA

Juan esperaba con ansia el día de las rebajas. El motivo era muy simple: hacía mucho tiempo que quería un móvil, pero este era muy caro, carísimo, y él podía ir tirando con el que tenía. Días más tarde, se le rompió. Como era un hombre muy atareado, se le pasó el gran día, pero decidió comprárselo igual. Acto seguido, se quedó ciego.  

ARIANNA ALCALDE – 4C ESO

  • TENER LA CABEZA LLENA DE PÁJAROS

Y ahí me encontraba yo, por muy ocurrente que pueda sonar, tenía mi cabeza llena de pájaros. Estaba sentado en un banco de un parque y de pronto ocurrió. Algo bastante extraño, por cierto: llegaron los pájaros sin ningún motivo. Muchas de las personas de mi alrededor pensarían que me atacaban o, todo lo contrario, que era el nuevo domador de aves. Pero realmente no era ninguna de las dos cosas: antes de ir a ese parque había caído comida de pájaros sobre mi cabeza, creí haberlo quitado todo, pero, como podemos observar, me equivoqué: aun había comida de pájaros sobre mí.

DENISSE MONCAYO – 4C ESO

  • COSTAR UN OJO DE LA CARA

Iago pagó su nuevo coche, aunque le costó un ojo de la cara. El señor del concesionario estuvo a punto de rechazar el ojo porque tenía mucha sangre, pero finalmente lo limpió y Iago se pudo llevar su Seat Ibiza. Al faltarle un ojo, le costaba conducir, aunque finalmente consiguió llegar a casa sano y salvo, pero con un ojo menos.

ARNAU VICENTE – 4B ESO

“Bicicletada” a Gallecs

Dues alumnes de primer curs d’ESO ens expliquen la sortida que van realitzar a Gallecs els alumnes d’aquest curs.

La meva tercera sortida a l’ institut

El divendres passat tots els alumnes de 1r d’ ESO de l’ institut Aiguaviva vam anar d’excursió a Gallecs. Era un dia maco, sense núvols. Ens vam reunir tots a l’edifici de la Rambla a dos quarts de nou del matí. La sortida era més aviat una bicicletada, però la gent que no tenia o no podia anar en bici, anava caminant.

Com que per arribar fins a Gallecs havíem de travessar gran part de Mollet, vam haver d’esperar que arribessin els Mossos d’ Esquadra i que ens tallessin els carrers per així anar més segurs. Van trigar bastant. Al final, van arribar cap a un quart de deu, i així doncs, vam començar la ruta!

El final del trajecte d’anada era a l’ermita. És allà on ens vam aturar per esmorzar i descansar. Vam estar allà unes dues hores. Cap a dos quarts de dotze, la gent que tenia bicicleta podia fer un camí curtet de Gallecs. Jo em vaig animar i el vaig anar a fer. Per què no? Començava a estar cansada i a tenir calor a les pujades llargues, però al final em vaig adonar que havia valgut la pena. Hi havia unes vistes impressionants!

Després de la costosa pujada, tocava la baixada. Era una baixada molt brusca i amb molts sots provocats per pedres, els quals feien que et botés la bici i et tremolés tot el cos. Quan anàvem tornant cap a l’ermita per reunir-nos amb la gent que s’hi havia quedat, em vaig trobar alumnes i mestres de l’escola! Eren alumnes de 5è fent la mateixa excursió que jo vaig fer un any abans. Vaig veure la professora de 6è B de l’any passat, i també un altre mestre conegut que anava d’acompanyament. Em vaig sorprendre molt de la casualitat que haguéssim fet l’excursió el mateix dia i poder retrobar-nos.

 Els vaig saludar i vam seguir pedalejant fins a l’ermita. Ja allà, vam descansar una estona més. També vam trobar un gos, el qual molta gent va acaronar i donar una mica de menjar. Finalment, vam tornar a pujar a les bicis per fer el camí de tornada. Com que casa meva  està a camí de tornada a l’ institut, vaig poder anar-me’n directament a casa meva.

Em vaig sentir molt orgullosa i contenta d’haver fet aquesta excursió. Si la comparo amb la sortida a la biblioteca, m’ha estat molt millor aquesta, la de Gallecs. A mi em va agradar molt aquesta sortida perquè és com un descans del dia a dia. M’agradaria repetir-la més sovint.

Marina Oller

Avui agafes la bicicleta!

Avui els nens/es de 1 ESO B, vam fer una petita sortida a la famosa part verda
de Mollet, Gallecs!
En aquesta sortida, bàsicament vam esperar tots a la Rambla, a l’arribar els
policies, tot va ser un “CAOS”.Quan vam sortir tots els nens estaven cridant de
l’emoció en anar en bici per la carretera!
Al principi de tot va ser com molt estressant, perquè els professors que anaven
en bicicleta cridaven: -ELS COTXES! Però després va ser tranquil. A l’arribar
ens vam trobar un gos i tots els nens vam decidir posar-li de nom
“FIRULAIS”. Vam jugar molt amb ell! Després d’una hora jugant amb el gos i a
la vegada esmorzar, jo i la Salma vam decidir explorar una mica Gallecs.
Després de buscar molt, vam trobar un túnel que posava: NO ENTRAR! Però
nosaltres no vam fer cas, aquell túnel ens portava a un lloc molt bonic amb
arbres grossos,rius petitons,etc.
Tots els alumnes de 1r vam sortir molt satisfets d’aquesta sortida! Va ser un
dia fantàstic.

Ikram Oukacha Bouchnaf

Visita a la biblioteca de Can Mulà

Una alumna de primer curs d’ESO ens explica les seves impressions de la visita que van realitzar a la biblioteca de Can Mulà.

LA HISTÒRIA DE LES BIBLIOTEQUES

El dia 21 de setembre els nens i nenes de 1rB van fer una sortida a la biblioteca de Can Mulà, on la Susana, la community manager els hi va explicar la història de les biblioteques.

Els va explicar tots els mitjans que s’utilitzaven per guarda informació i que no es perdés, començant pels prehistòrics, els quals sentien una necessitat per comunicar-se i van inventar les pintures Rupestres.

Després els egipcis van inventar el papir, el qual s’aconseguia desenrotllant la tija d’un arbre. Més tard els grecs van crear el pergamí que estava fet amb pells d’animals.

També els van explicar que els grecs van construir la primera biblioteca amb la finalitat de guardar informació, tot i que només hi podien accedir els homes rics.

Més tard arriba l’època Contemporània on es crea la primera biblioteca pública a la qual tothom pot accedir. Per últim s’inventa la comunicació virtual la qual et permet utilitzar totes les xarxes socials a través de l’internet.

Els nens i nenes de 1rB van tornar molt contents de la sortida!

Joana Aced Codina

Virtual Mobility – Erasmus

Aquesta setmana, de dilluns a dijous, alguns alumnes de tercer han participat en una “Virtual Mobility” pel projecte Erasmus de 3r: Women Overthrowing mentalities. Durant aquestes connexions online hem conegut els diferents instituts i les ciutats dels països participants: Rumania, Turquia i Grècia. A més, hem donat a conèixer i hem escoltat la biografia d’algunes dones conegudes a aquests països.

Esperem trobar-nos de nou molt aviat!

Eleccions al Consell Escolar

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Eleccions-al-Consell-Escolar.png

Us comuniquem que han estat admeses les candidatures següents per a constituir el Consell Escolar del centre:

Sector professorat: Sandra Lorente i Xavier Comas.
Sector pares i mares: Dolors Rodríguez i Mónica Cordón.
Sector alumnat: Kawtar El Bouhassani (2nD), Elias Carneros (2nD), Júlia Monserdà (2nD), Enyi Qiu (2nB), Lucía López (3rA) i Arianna Alcalde (4tC).

Us recordem que les eleccions se celebraran el proper dimecres 24 de novembre.

L’horari de l’elecció del representant del sector de famílies serà de les 16 a les 18h