El dia 08/04/2013 vam anar al programa de ràdio, per entrevistar l’Ernesto Nogueira, el director del nostre centre.
Primer de tot, quan vam sortir de l’institut a les 14:00, vam esperar perquè sortís la Carme. Quan va arribar, vam posar-nos en camí fins al Parc dels Colors, perquè allí dinaríem. Després d’haver dinat, vam practicar, primer un a un, i la Carme va anar escoltant com llegíem, i de tant en tant ens corregia. Seguidament, vam fer un assaig en grup, seguint l’ordre amb què intervindríem..
Després d’haver assajat unes quantes vegades, ens vam disposar a anar a Ràdio Mollet. Vam arribar i, com ja sabíem on era, més o menys, ens en vam anar tots on es faria el programa, o sigui enregistrar-lo. Els que havíem de llegir, vam entrar i ens vam asseure. Ja un cop asseguts, vam decidir que en aquell moment faríem un assaig general, l’últim assaig abans d’enregistrar el programa. Ho vam fer, però ens vam parar a la meitat, perquè el noi que estava allà, ens va fer unes quantes indicacions respecte a com posar-nos amb els micròfons. Un cop col·locats, el programa va començar i va sonar la cançoneta de fons del programa. Després va sonar la que nosaltres havíem escollit, i en aquell moment el Dani va començar a presentar l’Ernest i a nosaltres també, és clar. Com que la presentació era una mica llarga, la Carme ho va repartir entre quatre i les preguntes entre tres. En total hi havia catorze preguntes, que l’Ernesto va respondre amb molt de gust.
La presentació ja s’havia acabat, i ara tocava la ronda de les preguntes. Primer ho va fer la Laia, que en va preguntar quatre; després jo, que en vaig fer cinc, i per acabar la Laura, que en va fer també quatre.
Les preguntes també es van acabar i després, quan l’Ernesto va respondre l’última pregunta, va tocar llegir el comiat , cosa que va fer en Pau. Allà donàvem les gràcies a l’Ernesto que hagués pogut venir al nostre programa, i també li desitjàvem sort tots nosaltres perquè el Batxillerat es pogués fer al nostre institut.
Quan ja vam acabar, tots ens vam posar a comentar i a parlar sobre el que havíem fet.
Va ser una experiència molt bonica. Per mi va ser la primera vegada que vaig parlar a la radio.
Tot seguit ens en vam anar tots a casa.
Anastàsia Untila
2n B
