Comencen a sortir les primeres imatges inventades pels alumnes de 1r ESO, a partir d’un fragment d’una petita història que els vàrem explicar. (Ells no ho saben, però la mini-narració que han il.lustrat, ambientada en un viatge interestel.lar, és una adaptació de la lletra d’un clàssic de David Bowie: “Space oddity”.
Hem aprofitat per introduir dos tipus de problemes que ens planteja el producte visual: els elements que es representen a l’escena i les tècniques artístiques que podem barrejar per aconseguir un impacte expressiu suficient.
La part meravellosa d’aquest exercici consisteix en “estirar” del fil de la proposta personal de cadascú, trobant els valors propis i diferents que apareixen materialitzats en cada dibuix, sovint de manera inconscient, i fer-los aflorar, donar-los nom i protagonisme, i “conjugar-los” amb altres intervencions gràfiques, cromàtiques, texturals, i fins i tot simbòliques, per a provocar un pas, un graó, en el camí de l’aprenentatge (de la pròpia capacitat expressiva, en el llenguatge plàstic).
Xavi Bentué
