El nostre intercanvi amb el collège Victor Hugo de Narbonne (juny 2014)

Tot va començar el dijous 12 de juny. Tots els alumnes de francès de tercer de l’ESO i alguns d’anglès anàvem camí cap a Narbona, una ciutat de França. Estàvem tan nerviosos que vam començar a aixecar el to de veu. L’escola Victor Hugo era el nostre destí. Un intercanvi que semblava que mai no arribaria i que ara el teníem davant dels nostres nassos.

Quan vam arribar a l’escola, tothom ens mirava com si vinguéssim de la lluna. A l’hora de menjar ens van fer seure amb els nostres corresponents i més tard ens van ensenyar Narbone, acompanyat d’una petita merendola a l’ajuntament. Després cadascú va marxar a la casa corresponent. En el meu cas, no només hi anava jo, sinó també la meva companya Alba. La nostra correspondant era la Zoe, una noia molt simpàtica i alegre.

Al dia següent, divendres, tots vam anar al mercat de Narbona a fer preguntes en francès als venedors, en el meu cas amb l’ajut de la Zoe. Per menjar vam anar a un bosc i a la tarda vam anar a banyar-nos a la platja. De camí cap a la platja vam cantar una cançó molt divertida que consistia a repetir el que deia un dels nois francesos, el Jason. Vaig acabar el dia anant a sopar amb l’Alba i la família de la meva corresponent a un restaurant.

Dissabte l’Alba, la Zoe, el Pau, l’Albert, el Jason i jo, vam anar a fer una volta per Ouveillan, el poble dels dos francesos. Després de menjar la Zoe, l’Alba i jo vam anar a la bolera i ens ho vam passar genial. Des de la tarda fins la nit vam estar en una festa del tennis amb la família. Vam fer tonteries i vam ballar, des d’aquell dia vam agafar una confiança molt gran.

Diumenge al matí, ens vam quedar a casa, però no ens vam avorrir, ja que vam fer un joc consistent a esbrinar quin dibuix estava fent una de les tres amb els ulls tancats, vam riure molt. Després de menjar teniem pensat anar a la platja, però la pluja va trencar tots els plans, això sí, no va impedir que un nou pla aparegués. Vam anar a un spa amb una amiga de la Zoe i ens vam relaxar. A la nit, després de sopar, vam gravar vídeos i vam passar l’ultima nit juntes, ja que al dia següent era l’hora de tornar a casa.

Dilluns al matí ens dirigíem amb el cotxe cap a l’escola. Vam fer classe les tres primeres hores i després vam anar a una sala on els francesos ens van cantar una cançó. Nosaltres els en vam cantar una altra i després tots vam cantar la famosa cançó de l’autobús. Tot seguit vam menjar. Una vegada acabat, només ens quedaven 2 hores per marxar. Vam passar aquest temps gastant bromes entre nosaltres, però quan va arribar el moment de marxar la majoria vam començar a plorar (jo inclosa). Ens feia pena marxar i no veure’ls fins després d’un temps. Vam passar unes minivacances molt bones i vam aprendre moltes coses. Ens enduem una bona experiència i uns bons amics. Sempre els recordaré.

Laura López 3r. B