El comte Mollet i la pedra perduda

Fa més d’un llarg temps, una història que era digna de ser recordada va lluir. Aquesta era la història d’un comte sense nom.  El Comte sense Nom vivia a Montserrat i, per molt difícil de creure que sigui, era el segon comte de Montserrat. Això vol dir que hi havia un altre comte al territori, i per això ell no podia ostentar-ne el títol.  Però li va arribar una notícia: hi havia una pedra màgica que podia treure-li el títol al seu company. Segons un mag, el lloc on era la pedra era Mollet.

I així va ser. El comte, amb el seu cavall alat, va volar fins a Mollet.  I tot això amb l’ajuda del mag,  perquè ell no tenia aquests poders. Mollet era un lloc amb poca gent. Segons el mapa, ningú no havia vist abans la porta de la Cambra de Mollet, una cambra que hi havia al centre de la població. “Només un pur podrà obrir les aigües”, era la seva única inscripció.

Quan el comte va arribar-hi,  va banyar-se en aigua beneïda. En aquells temps, els habitants de Mollet no creien en Déu, perquè era un lloc apartat de la societat. La gent li deia que era boig, però va arribar a la cambra i va cridar: “Jo sóc el comte pur. Què vols?”. I la cambra es va obrir. Finalment, el comte va trobar la pedra que, amb una veu celestial i d’una forma desconeguda, va pronunciar aquestes paraules: “Tu, comte, quin és el nom que Déu t’ha de posar per la teva puresa?” I ell va respondre: “Montserrat és pur, i per això, per guiar els impurs, em declaro comte de Montserrat”.

La llegenda diu que les bones accions de la gent són manades i guiades pel comte, en el seu cavall celestial. Ell guia les ànimes.

Héctor Vidales 2n. A

___________________________________________________________________________

Fa molts i molts anys Mollet del Vallès era un poble conegut pels camps de conreus i els boscos de Gallecs, i us diré per què.  Als boscos de Gallecs, bastant apartats del poble, hi havia un llop blanc màgic el cos del qual brillava i s’il·luminava d’una manera enlluernadora.  Gairebé ningú no havia vist abans res de semblant. La gent diu que només sortia a les nitsi que era allà per protegir els seus territoris i  els seus boscos.

Un caçador una mica pirat i avariciós s’assabentà d’això pensà un pla. El caçador va pensar que, si aconseguia atrapar aquell llop, el podia vendre per milions.  Va agafar, doncs, una motxilla amb menjar, un mapa, una brúixola i una xarxa enorme. I així, tot decidit, es va endinsar en el boscaquell mateix diumenge a la nit.

Buscava i buscava, però no el trobava. Però, de sobte, va veure una resplendor que es veia a uns 35 metres, i es va dirigir cap allà. Però la llum començava a córrer i allunyar-se, i ell continuava darrere d’ell. El caçador s’adonà que era el llop blanc brillant. Era a uns 15 metres, cada cop més a prop. Fins que el llop es plantà just davant d’ell i emeté una llum tan i tan brillant, que el caçador no va tancar els llums i es va quedar cec per sempre més i no va poder sortir d’aquell bosc.

Ara ningú en sap res d’aquell home, no l’han vist mai.  Per això diuen que aquell que vegi el llop blanc es quedarà cec i no el tornaran a veure mai més. I també per això encara tenim els nostres boscos de Mollet.

Sonia Lebron 2n. A

___________________________________________________________________________