Però, abans de sortir al pati, l’Hajar, la Miriam i jo vam decidir anar al lavabo. L’Hajar es va ficar a un lavabo, la Miriam en un altre, i jo em vaig quedant arreglant-me els cabells al mirall. I, de sobte, vaig veure com una espècie de nena de l’exorcista rere meu a través del mirall, però em vaig girar i no hi havia ningú. Però algú hi havia, ho sentia. Vaig sortir del lavabo. En tot el dia no havia passat cap altra cosa estranya, però a la nit, a casa meva, li vaig dir a la meva mare que em volia canviar de institut. I els meus pares em van canviar perquè no els va agradar gens allò de la noia morta.

Ara vaig a un altre institut i sóc molt feliç. Dues setmanes després de canviar-me, vaig veure al diari que tots els nois i noies que anaven a aquell institut havien mort a causa d’un incendi “accidental”. I llavors ho vaig saber, vaig saber que aquell institut estava embruixat i que havia fet bé de canviar-me.

___________________________________________________________________________

Era un matí d’hivern, a primera hora ,i se’n va anar la llum de  l’escola. Es va fer tot fosc. Tots vam cridar, érem a la classe i encara no hi havia cap professor. Vam sentir un crit i tots vam callar.

Quan va tornar a venir la llum, vam trobar a faltar una companya. Llavors va venir el professor i li vam explicar tot el que havia passat. El professor va veure que, a la taula on seia aquesta companya, no hi havia cap llibre i tampoc hi havia penjada la seva jaqueta. Ens va comentar que ens hauríem confós, que potser aquell dia la noia no havia vingut a classe i que per assegurar-se  trucarien a casa seva.

Durant la resta de la classe no vam poder estar gaire atents i menys, quan el director va entrar molt nerviós a dir-nos que la noia sí havia vingut aquell dia a classe. Ens vam aixecar tots de la taula i la vam començar a buscar per tot l’institut. I si se l’han emportat!!

Al final ens la vam trobar tancada en els lavabos. La noia havia cridat quan havia vist que no podia obrir la porta i nosaltres ens vam pensar que el crit havia sortit de la nostra classe. La noia havia entrat al lavabo abans d’entrar a classe i no ens n’havíem adonat.

___________________________________________________________________________

No fa gaire temps, a l’institut Aiguaviva, va passar una cosa que no us podeu imaginar. Havien començat les classes i tot anava bé. Estàvem escrivint una redacció i vam sentir que estaven picant a la porta.

Mentre la professora va obrir la porta, l’ordinador es va encendre sol. El ratolí es movia sol i les tecles escrivien soles. L’ordinador va buscar a Youtube música de suspens. Quan la professora va obrir la porta, no h hi havia res. De sobte, la música va començar a sonar. Evidentment, la professora va pensar que tot allò era una broma feta pels alumnes. Va preguntar qui havia sigut i ningú no va contestar, així que va decidir castigar-los a tots. Un cop a l’aula de càstig, la professora va sortir un moment per anar a la sala de professors.

Quan els alumnes eren sols, la pissarra va començar a escriure sola. Després va sortir una bèstia destruint la paret i va començar a menjar-se tots els alumnes. Tot era una desgràcia fins que es va tornar tot negre i un alumne va obrir els ulls. És a dir, tot allò era només el malson d’un alumne.

___________________________________________________________________________