Són les les set del matí. Avui és dilluns, odio els dilluns! En una hora estic, llesta, vestida i menjant-me l’esmorzar per després anar a l’institut. Pel camí em trobo els meus amics, l’Hajar, el Jose i la Miriam Pérez, i junts anem a l’institut. En arribar, trobem molta gent rodejant alguna cosa. No sabem què és. Llavors decidim anar allà a observar-ho.
En arribar veiem una gran taca de sang! Hi ha una nena morta! Al costat de la nena hi ha unes quatre o cinc noies plorant. Deuen ser les seves amigues. Dues o tres persones estan trucant a emergències i, pocs minuts després, arriben una ambulància i dos cotxes de la policia. Tots estàvem molt espantats. El director de l’institut ens va dir que no ho miréssim i que entréssim a l’institut, i així ho vam fer, però en entrar, hi havia pels passadissos taques vermelles. De sang, crec. Tots ens vam posar encara més espantats! Els professors estaven desconcertats i tots els alumnes espantats, però va arribar la dona de la neteja i ens va dir que seguíssim caminant. Tots els alumnes vam arribar a les nostres classes, i les tres primeres hores van ser “normals”.
Era un matí d’hivern, a primera hora ,i se’n va anar la llum de l’escola. Es va fer tot fosc. Tots vam cridar, érem a la classe i encara no hi havia cap professor. Vam sentir un crit i tots vam callar.
Quan va tornar a venir la llum, vam trobar a faltar una companya. Llavors va venir el professor i li vam explicar tot el que havia passat. El professor va veure que, a la taula on seia aquesta companya, no hi havia cap llibre i tampoc hi havia penjada la seva jaqueta. Ens va comentar que ens hauríem confós, que potser aquell dia la noia no havia vingut a classe i que per assegurar-se trucarien a casa seva.
Durant la resta de la classe no vam poder estar gaire atents i menys, quan el director va entrar molt nerviós a dir-nos que la noia sí havia vingut aquell dia a classe. Ens vam aixecar tots de la taula i la vam començar a buscar per tot l’institut. I si se l’han emportat!!
Al final ens la vam trobar tancada en els lavabos. La noia havia cridat quan havia vist que no podia obrir la porta i nosaltres ens vam pensar que el crit havia sortit de la nostra classe. La noia havia entrat al lavabo abans d’entrar a classe i no ens n’havíem adonat.