Sant Jordi

Després d’haver vist les fotos, en aquesta pàgina hi trobareu les composicions guanyadores del concurs literari.

SOMNI

 Un noi barbut

que sempre va molt brut

s’ha trobat una noia.

Els dos s’han mirat

i s’han agradat.

 Tots dos són bons minyons

i els agraden els bombons,

però juguen a cuit i amagar

i mengen pa per berenar.

 A la noia li agrada el color rosa,

al noi qualsevol cosa,

però cap dels dos vol estar sol

com si fos un mussol.

Avui s’han fet una fotografia

on desprenen energia

i la noia de color rosa

torna amb cara confosa:

 Tot ho havia somiat?

Qui sap… Els somnis a vegades

es tornen realitat.

Marina Alcántara 1r. C

________________________________________________________________

Hi havia una vegada un regne que es deia INS AIGUA ESTRADA 4. Allà hi vivien més de cent persones i tots eren feliços, sobretot el rei ERN NOGEIRA i el seu fidel ajudant, RICKY SEBASTIA. Ells dos eren els més poderosos del castell.

Però, una vegada l’ESPE CASANOVA (la dona dels sentits) va tenir una premonició: els vindrien a atacar. Era ben cert. Una setmana més tard els van atacar. Eren els del partit Sòmines i Carregosos (PSC) que es volien fer amb el regne. Aquella banda estava capitanejada per l’ALICI DUESMINGEZ i el FÈLIX GUILLAU, que van intentar guanyar el DAVI BELA i la BIENVE SILVES, els nostres principals guerrers, però no sabien que ells junts eren imparables.

Quan estaven a mitja lluita, l’ALICI i el FELIX se’n van anar i van donar una nota que posava: El dia 23 d’abril us esperem en el camp de lluita de BARCELONA. Aquell dia uns quants habitants del regne es van dirigir cap a BARCELONA  i mentrestant la MARI COLO explicava la teoria de la relativitat d’EINSTEIN als que no van viatjar.

Quan varen arribar, els esperaven per lluitar. Es va decidir que la millor lluita era l’esport. Quan van començar a escalfar amb la seva entrenadora particular, l’ESTE ARRAN (per escalfar van ballar batuka), va venir l’àrbitre i els va xiular una tècnica perquè els de l’altre equip no tenien espai per escalfar. Al primer temps mort ja anaven guanyant 0-10, però quasi a la fi de la primera part va saltar al camp de joc en JIMMY JUMP (un famós espontani de l’època). A la segona part va sortir en FELIX i tota la graderia cridava (FELIX, FELIX, FELIX…) a netejar el camp perquè l’ALICI s’havia caigut. Al final del partit van quedar 22-91 i els joves guerrers esportistes els van dir que ara ja sabien com eren de valents i que, si tornaven a aparèixer pel regne, els farien papilla.

Aquí es demostra que els conflictes es poden solucionar en un camp de jocs. I des d’aquella lluita en el regne INS AIGUA ESTRADA 4 van viure feliços per sempre més.

Ilià Castellarnau 1r C

_______________________________________________________________________________________

LA RANITA RENCOROSA

Había una vez, hace muchos, muchos años una pequeña ranita, que vivía en un pequeño estanque cerca de un pequeño pueblo.

La ranita era muy rencorosa, pero aún así, era simpática y cariñosa. Un buen día, conoció a un elegante y culto sapo, que vivía en la charca de al lado. Le saludó, pero el sapo no le hizo caso. Ella volvió a insistir. Entonces el culto sapo le contestó de malas maneras:- ¡QUÉ QUIERES!- Y la ranita, con sus afectados sentimientos, se fue a su pequeña charca.

 Ella cogió tanto rencor al sapo que no le volvió a hablar, hasta que un día el brujo del pueblo salió por la mañana a dar un paseo por el estanque de al lado del pueblo. Entonces vio a la ranita y al elegante sapo que le pedía disculpas por hablarle mal, pero a ella, como era tan rencorosa, le costaba perdonarle. El sapo le preguntaba que si quería ser su amiga, pero la ranita no le hacía caso ni le hablaba. Así que el mago decidió convertir el sapo en topo. Al sapo, tan culto y refinado, no le gustaba la tierra, pero como ahora era un topo…

 El mago decidió hacerlo así para darle una lección porque era muy antipático, y a la ranita no le hizo nada porque así tendría que aguantar las súplicas del sapo, porque la única manera de deshacer el hechizo era que la ranita aceptara las disculpas del sapo y que fuesen amigos.

El sapo, ahora topo, le insistía todo el rato para que fuese su amiga. Así la maldición del brujo se desharía, serían amigos y todo resuelto.

 Al final la ranita le dijo que sí quería ser su amiga “por lástima”, pero al cabo de 3 meses. Fueros felices y todos estuvieron contentos.

Aurora Oliva 1r. B

____________________________________________________________________________

 Mi vida

Mi vida, montaña rusa
en tus mejillas.
Desciende hasta tu blanca sonrisa
de la cual fluyen dos palabras:
¡Te quiero!
Prosigue por tu garganta
y avanza hasta tu pecho,
el latido de nuestros corazones,
marca el compás
de nuestros interminables paseos,
para llegar a tus incansables piernas
de las cuales has lucido
tu hermosa y carnosa piel.

De ti,
he gozado,
tu amor, belleza y ternura
durante toda, toda…
mi vida.

Adrià Rodríguez Marín 1rC

Un pensament a "Sant Jordi"

Els comentaris estan tancats.