Un dia a la Prehistòria

Em dic Rock i tinc 15 anys, formo part d’una família que viu en un poblat gran i ric si el comparem amb els poblats veïns. La meva família és nombrosa. A la meva cabana, feta de pedres i palla, hi convivim molta gent.
El meu avi es el cap del poblat, el que ell diu, es llei, els pares han tingut molts fills (deu) per què segons l’avi el poblat es tenia que fer gran.
Amb nosaltres viu L’Abu el germà de la meva mare, al ser el fill del cap ell juntament amb altres homes del poblat es dediquen a anar a caçar per si la època del fred es molt llarga i ens quedem sense menjar per nosaltres i pels nostres animals. Ells ens porten la cacera i les dones la desmembren i la posen a secar al sol a trossos, quant esta seca es guarda i així tenim menjar per temporades pitjors.
L’Abu i els seus companys passen llargues temporades lluny de nosaltres i la seva dona i els seus fills viuen a la nostra cabana i així uns ens cuidem dels altres. Com que soc el fill gran soc el responsable amb el pare i l’avi de tota la família, a tot el poblat passa el mateix, totes les famílies s’ajunten per estar mes protegides.
Aquest any em caso amb una jove d’una cabana propera té 13 anys i es diu Huna i aviat tindre fills per seguir la llei del avi, primer viurà amb nosaltres, quant passi un temps ens anirem fent una cabana a prop de la nostra.
Diuen que els nostres avantpassats anaven amunt i avall i no paraven mai quiets però nosaltres ja no viatgem, la nostre vida es mes tranquil·la.
Em llevo quan surt el sol i després d’un bon menjar, fet de pa, llet i algun tros de carn seca, m’han vaig amb els homes al camp i amb els animals.
Ara ja tenim eines, que ens ajuden a fer tota aquesta feina, a mi m’agrada mes estar amb els animals sobretot les ovelles. Ens emportem menjar pel camí per que no tornem al poblat fins que el sol ja s’amaga. Mentrestant les dones es queden al poblat cuidant dels mes petits, preparant els cereals conreats perquè quant nosaltres tornem al caure el dia puguem menjar al voltant de la foguera. També munyen les vaques i ovelles que s’han quedat al poblat per preparar menjar amb el pa que elles mateixes han fet amb el blat que han recol·lectat
La nostra vida es molt dura ja que tant si fa fred com calor hem de fer la mateixa rutina, dia rere dia. Sense treva, aquesta només ens trenca quant celebrem un dia especial, es però això que tot el poblat espera amb il·lusió el dia del meu casament.
Les dones ja estan preparant cistells i catifes i els millors menjars fets amb blat i civada i llegums picades. Els animals que ens menjarem entre tots han estat engreixats amb el millor sègol fins i tot amb ordi perquè siguin més gustosos. El pare em va dir que L’Abu i uns quants caçadors aniran poblat enllà per caçar un parell de cérvols, això si que serà una gran celebració !, es clar que no tots els dies es casa el net gran del cap del poblat.

ILIÀ CASTELLARNAU MORETÓ

1r C ESO