A propòsit de Tortell Poltrona

Té raó en Tortell Poltrona? Els nostres nens tenen tantes joguines que no saben jugar a res? Els adults treballen massa, per comprar coses que no necessiten? Saben els adults expressar els seus sentiments?

_________________________________________________________________________

Els nens tenen massa joguines però no sabem amb què jugar?

Quanta raó hi ha en aquesta frase. Els nens tenim tantes coses que no les valorem. No sabem a què jugar i demanem més i més … Hem d’aprendre a ser feliços sense que ens donin tot allò que volem.” (Dani Ruiz 1r. A)

Els nens d’alguns països saben organitzar un joc amb qualsevol  cosa que troben a la natura, mentre que nosaltres tenim moltes joguines que no fem servir i quan les utilitzem, no sabem jugar com ho fan ells. (1r. A Ainhoa Torres)

Els nens tenen tantes coses per jugar que s’han oblidat de com es juga i de gaudir del joc i la joguina” (Laura Viñuela 1r A)

“Avui en dia els nens demanen moltes joguines. Cada vegada n’hi ha de més modernes. A casa meva tenim quatre baguls grans de joguines. N’hi ha de molt velles i trencades i n’hi ha algunes que només hem vist una vegada i mai més hi hem jugat.” (Rocío Osuna 1r. C)

Si tinguéssim les joguines justes per passar una estona divertida, no tindríem tantes complicacions a l’hora de decidir amb què jugar. A part d’això, necessitem tantes joguines per pasar una estona divertida amb la companyia dels teus amics o tu sol.” (Alba Ribas 1r. B)

“Abans els nens tenien una joguina o dues; ara, en canvi, en tenen massa i no tenen prou temps per jugar amb totes. Tampoc els donen el valor que tenen, perquè si es trenquen en tenen moltes més amb què jugar. Les noves tecnologies (videoconsoles, ordinadors…) fan que les joguines tradicionals passin desapercebudes pels més petits.” (Judith Rodríguez 1r. C)

Si tornem als pares bojos pel joguet i no l’utilitzem, no m’estranya gens ni mica que estiguin fins als nassos de nosaltres i de la fàbrica de les maleïdes joguines. Crec que és perquè, de tants jocs que tenim al calaix guardats, no sabem a quin jugar ni com, i ens acabem avorrint. i després els nostres pares ens troben jugant a donar-nos cops al cap amb una caixa de cartró vella, com un nen que jo conec.”  (Elisa Pardo 1r. B)

Els nens tenen tantes joguines que acaben jugant amb les caixes, el paper de bombolles i, sobretot, els trossos de poliéster blanc, que sembla que nevi” (José Capitán, 1r. B)

Els agraden molt els jocs a la tele (als anuncis) o a les revistes. I quan veuen les joguines pensen: “Ens han enredat, això jo no ho volia.” I volen que ho tornin, però ja no es pot tornar i ho deixen en un racó com si no hi estigués.” (Abel Abad 1r. C)

“Crec que vivim en un món on els donem als nens tot el que volen (…) I així el que fem és educar-los molt malament.” (Jéniffer Colmenero 1r. C)

“Si tenim moltes joguines que no utilitzem, cal donar-les a alguna organització d’ajut als països pobres o a les escoles. A més a més, aquesta situació també es pot evitar no comprant coses innecessàries.” (Judit Sánchez 1r. B)

Ara els nens, quan tenen una joguina nova, estan un dia, dos, però al tercer ja se’n cansen i comencen a demanar-ne una de nova. Personalment considero que és normal que això passi, perquè a mi m’ha passat i crec que a molta gent més. Fins que vaig aprendre a compartir, a donar les meves joguines a tots aquells nens que amb poc en tenen prou.” (Sonia Lacasa 1r. C)

Per altra banda, no valorem el que tenim. La majoria dels nens preferim tenir menys joguines i que els pares juguin amb nosaltres. L’exemple és que de petits juguem amb el que sigui, fins i tot amb una capsa de cartró, però ara, per ser feliç, necessitem la consola o el mòbil més avançat que hi hagi al mercat.” (Bruno Gómez, 1r. B)

_______________________________________________________________________

Els adults no saben expressar els seus sentiments?

“Quan ets petit expresses  el què sents sense por i sense vergonya: si vols riure, rius; si vols plorar plores … perquè no t’importa el què pugui pensar la gent. Quan et fas gran, et fa vergonya plorar, riure o enfadar-te i reprimeixes els teus sentiments perquè has canviat i et preocupa el què puguin dir de tu.” (Doménica Naranjo 1r. A)

“Tothom expressa els seus sentiments d’una forma o d’una altra. Els nens quan estan contents somriuen i els adults també però, els costa més i ho expressen d’altres maneres.” (1r. A Judith Monfort)

Els nens expressem els nostres sentiments més fàcilment, de forma més natural, i per això ens enfadem, cridem, plorem, riem, ens barallem, alguns es peguen… però els adults això no ho fan , perquè es controlen i moltes vegades es queden amb les ganes. Als nens sempre ens impressiona molt veure que un adult plora,  o crida, o es baralla amb algú. Per això pot ser important saber reconèixer quina classe de sentiment tenim i saber controlar-lo de forma correcta” (Marina Alcántara 1r. C)

“Els meus pares, sobretot, el meu pare, quan faig una cosa mal feta, s’expressa molt bé, però quan faig alguna cosa bé, no sap reaccionar, és com si no es creguessin que he fet bé una cosa.” (Khaira Martínez 1r. B)

Jo diria que els costa perquè creuen que no els fa falta expressar els seus sentiments a ningú. Però s’equivoquen. Fa falta tota la vida. (…) Si no t’expresses amb ningú, segurament et sentiràs sol o estaràs insegur amb tu mateix.”   ((David Martínez 1r. C)

No sé per què, a partir d’una certa edat, les persones ja no s’expressen; crec que es volen comportar com persones serioses (no plorar, no riure gaire…). Això és molt important, perquè per mi tothom ha d’expressar els seus sentiments. La gent pensa, o això aparenta, que ser una persona adulta significa tenir un comportament “contrari” als nens petits. Sembla que vulguin aparentar ser persones educades i responsables quan, en realitat, ser gran només significa que pots treballar, votar o conduir.” (Laia Ondoño 1r. C)

“Jo crec que per evitar-ho, la gent gran, els adults, haurien d’expressar els seus sentiments més sovint i no interioritzar-los. Quan veiessin una pel·lícula de riure, riure tant com poguessin i que no els fes vergonya: si ploren de riure, és igual. Si un dia una persona es mor i és un familiar o un vell amic, que no els faci vergonya plorar. Tothom en aquest món ha plorat alguna vegada o altra.” (Aurora Oliva 1r. B)

“Els adults no expressen tot el que senten, malgrat que hi ha persones que tot el que pensen ho diuen.” (Cristina Aguilera 1r. B)

_________________________________________________________________________

Els adults treballem massa per poder comprar coses innecessàries?

“La nostra societat es coneix com a societat de consum. La gent vol aconseguir l’èxit  i així guanyar molts diners per poder comprar propietats. Quan ja les té, en desitja més. Sembla que només puguin ser feliços  aquells que han acumulat  grans fortunes.” (Elena Zujar 1r. A)

 “En un món tan consumista, sovint ens oblidem del què en realitat ens fa feliç. Sóc feliç quan arribo a casa i trobo a la meva mare esperant-me. Si ella treballés, potser tindria més coses però no estaria amb ella. (1r. A Adriana García)

“La gent treballa i s’esforça molt però, després, es gasta els diners en coses que no necessita i que potser, ni tan sols els hi agrada. Algunes acaben al fons d’un armari i d’altres en un calaix” (Maria Navarro 1r. A)

“La majoria de gent treballa per poder mantenir-se en temps de crisi econòmica. És a dir, no s’ho gasta tot en comprar-se roba o marquillatge de marca, sinó en coses importants, com ara el menjar, aigua, medicaments, etc.” (Alicia Zaragoza 1r. C)

 

_________________________________________________________________________

4 pensaments a “A propòsit de Tortell Poltrona

  1. Crec que tot això que han posat és cert. Tots els nens sempre volen més del que tenen. Als nens no els fa vergonya plorar, però als adults sí. Tots sempre gasten més del que es necessita.

  2. Jo crec que tot el que han posat els nostres companys és veritat, sobre tot amb el tema que Els adults no saben expressar els seus sentiments? És un treball molt ben fet.

  3. Jo crec que les frases que han posat tenen molta raó amb el que deien les frases del text de Tortell Poltrona 🙂

Els comentaris estan tancats.