A PARTIR D’UN CONTE D’ALBERT SÀNCHEZ PIÑOL (Llengua catalana)

A la classe de català hem estat treballant la narració i hem començat a llegir el conte d’Albert Sánchez Piñol Quan queien homes de la lluna. Només n’hem llegit el començament i després cadascun l’ha hagut de continuar a la seva manera. Algunes de les propostes han estat aquestes:

“. . . I entre crits i insults, el meu pare va fer fora aquell ésser estrany .

L’ésser estrany, o com jo l’anomenava “el senyor banyetes”, rondava sol pel bosc, buscant algun lloc on dormir. Jo, sense que ningú se n’adonés, el vaig amagar a l’armari dels fems, i em va dir:

-No et preocupis. És com estar al meu planeta.

Un dia de fred infernal el pare va preguntar a l’avi:

-Saps on és el nen?

-Em sembla que és a casa d’un amic. Per què?

-Bé, si no hi és em tocarà netejar l’estable de la vaca- va respondre el pare. Llavors va agafar la pala, i va omplir el carretó amb els fems, i a l’obrir l’armari  va veure aquell ésser i va dir cridant:

-Em cago en tot!

Després va anar corrents a casa. Va agafar la seva escopeta i li va disparar tres trets. El primer va tocar el cubell de la llet, l’altre quasi toca el gall i el tercer i últim  va estar a punt de fer blanc al senyor banyetes.

Entre els matolls i arbres, el  senyor banyetes va fer un crit i va dir:

-Jo tinc la solució! Sé com la teva vaca pot donar llet.

El pare es va aturar i, després  de pensar en el que havia sentit,  va dir:

-Surt! No et faré mal.

Llavors el senyor banyetes va sortir i va dir:

-Jo puc fer que la teva vaca doni llet, però tu m’has d’arreglar la nau.

El pare va acceptar l’oferta. L’home estrany va tocar la vaca i li va dir al pare:

-Vés a buscar el nen!

El pare em va veure jugant al carrer, em va agafar pel braç i em va dir:

-Anem cap a casa, que la vaca ja dona llet!

Em vaig separar del pare i vaig anar corrents cap a casa i sí, sí ,la vaca donava llet. Quan el pare va arribar, el senyor banyetes li va dir :

-La meva part ja està feta, ara falta  la teva.

El pare es va dirigir  cap a la nau i la va arreglar i  ,abans que el senyor banyetes  enlairés la nau li vaig preguntar:

-D’on ets?

-Sóc de la lluna!!!!  -em va respondre mentre s’ allunyava.”

Laura Viñuela 1r. A

 __________________________________________________________________________

“Aquella nit, vaig treure el cap per la finestra com unes mil vegades, mentre el meu germà seguia amb els seus pets. El meu pare anava buscant per tota la granja aquell home (si és que se li podia dir home a allò), bé, el que deia, el va buscar per tot arreu, entre els porcs, les vaques, els conills, etc., també a sota de les gallines! Fins que se li va acudir mirar al magatzem on guardàvem el menjar. Jo ja no vaig veure res perquè estava molt fosc i perquè ja era molt lluny, però vaig sortir de la meva habitació a investigar, a veure si veia alguna cosa.

Vaig sortir a quatre grapes, perquè si la meva mare em veia, es pensés que era el gat, ja que sempre a la nit, quan es desperta, no identifica molt bé els objectes. Vaig baixar les escales fins que vaig arribar al magatzem. Vaig caminar per tot el passadís del magatzem fins que vaig arribar a tocar una cosa molt estranya. No era cap aliment, era… Oh, no! El meu pare! No vaig dir res, només vaig imitar al gat.

-Mèu, mèu, mèu…

Allò que vaig tocar, va començar a cridar en un idioma molt estrany. No era el meu pare. Vaig encendre un llumí i vaig descobrir que era l’home de la Lluna. Li vaig dir que marxés a una altra granja, abans que el meu pare el trobés. Aleshores va anar cap a les vaques i entre elles estava amagada la seva petita nau. Ah! Per això la vaca remugava! Hi va pujar i va marxar. Des de llavors no hem sabut res més d’aquell home tan estrany.”

Cristina Aguilera 1r.B

__________________________________________________________________________

“El nen petit va estar tota la nit rient, fins que va venir el pare dient que l’home de l’espai havia desaparegut. Ningú no sabia on  era i poc a poc tots es van anar oblidant d’ell menys el meu germà gran, que pensava trobar aquell home fos com fos. Un dia la família va sentir per les notícies que s’apropaven uns guerrers que anaven a destruir totes les cases d’aquell petit poble. La família estava molt espantada i es van estar preparant per a aquell fatídic moment. Quan s’acostava el dia, van sentir els guerrers que s’apropaven amb els cavalls i, quan van començar a disparar, va aparèixer el misteriós home de l’espai.

Van saber que aquest home havia viscut molts conflictes i els va ajudar a salvar a tot el poble. Li van donar les gràcies i li van dir si es volia quedar a viure amb ells. L’home de l’espai va dir que sí i tots van viure a la casa d’aquesta família. Aquest home es va adaptar molt bé a la vida d’ells i va aprendre a munyir la vaca molt bé. Gràcies a ell no van tornar a tenir problemas amb aquella vaca, que a partir d’aquell moment va ser munyida per aquell famós home de l’espai, que havia aparegut en un bon moment.”

Marina Alcántara 1r. C

_________________________________________________________________________

“La nit següent vaig sortir de casa cap a la muntanya amb l’escopeta del meu pare. Vaig veure que al cel hi havia moltes estrelles, que s’apropaven cap a mi. Llavors vaig tornar a mirar al cel i vaig veure anells voladors. Vaig agafar l’escopeta i vaig començar a disparar, dient: “Marxeu, marxeu malparits.” Però no em van fer cas.

Vaig anar cap a casa corrents, i li vaig explicar al pare, i no em creia, com sempre. Em va enviar a munyir la vaca, a pastar fems. Quan vaig arribar a l’estable vaig veure que hi havia els homes de la lluna allà. Eren uns llunàtics. Vaig agafar una pistola i vaig començar a disparar i cridar: “Jumanji!!!” El llunàtic es va tombar i va riure; ell també havia vist la pel·lícula, (a la lluna també hi ha cinemes). I em va semblar simpàtic. No tenia dents, semblava la meva iaia (més endavant ja us parlaré de la iaia). Potser ella també és de la lluna. Li vaig preguntar si volia la vaca. Estava fart dels seus esbufecs i de munyir-la… N’estava molt fart de la vaca. Ell va dir que sí i me la va canviar per un raig reductor. Em va semblar un bon canvi.

Vaig tornar a casa i, quan el pare em va preguntar si havia munyit la vaca, li vaig llençar el raig reductor i va quedar petit com un cigró, i com que estava grassonet, ja vam tenir un cigronet. A casa encara busquen el pare i la vaca. El tracte va quedar entre el llunàtic i jo.”

Ilià Castellarnau 1r. C