Avui l’alumnat de 3er d’Eso ha dut a terme una sortida associada a la recollida de taronges.
Han descobert com funciona la recollida de la fruita i a més a més han explicat a l’alumnat de 2n curs de primària de l’Escola Sant Gervasi com fer-ne un ús responsable.
Gràcies a aquest tipus d’activitats, l’alumnat pot prendre consciència del cicle dels aliments, del malbaratament del menjar i de la importància de les iniciatives locals que promouen un ús més sostenible dels recursos.
Alhora, la sortida fomenta el treball cooperatiu i el compromís cívic, convertint així l’aprenentatge també en una experiència significativa i útil per a la comunitat.
Ahir l’alumnat de 3r d’ESO i de 1r de Batxillerat de l’optativa de llengua francesa van arribar a París. 3 dies de visita a la ciutat i de la llengua a la capital Francesa.
El passat 4 de desembre l’alumnat de la matèria HC va visitar la Colònia Vidal i ampliar els coneixements de Revolució Industrial, moviment obrer o les especificitats de la indústria tèxtil catalana tractats a la matèria.
Pels alumnes de 1r d’ESO, l’aula de Visual i Plàstica d’avui ha estat el museu Abelló. Els alumnes han pogut reproduir algunes de les obres que han vist al museu.
El dimarts 4 de novembre de 2025 els alumnes de 2n d´ESO de l´Institut Aiguaviva vam anar a veure l´obra de teatre Mentida al teatre Can Gomà.
L’obra és una adaptació teatral del llibre Mentida.
L’obra tracta sobre un noi, el Marcel, i una noia, la Xènia. Els dos es coneixen gràcies a una ressenya del llibre ” El Segador del Camp del Sègol “. A partir d´aquella ressenya, es van començar a escriure fins que es van enamorar.
La Xènia volia veure al Marcel en persona però en Marcel no li vor dir on és perquè està a un centre de menors. Al final la Xènia descobreix on està en Marcel i aconsegueix veure´l en persona.
Al final de l´obra vam fer un col·loqui on els alumnes vam poder resoldre els dubtes sobre l’obra.
Lazarillo de Tormes es una obra que trata de un chico huérfano, abandonado por sus padres, que sobrevive siendo el criado (Lázaro) de varios amos. El primero fue un ciego, el segundo un clérigo y el tercero un escudero, y así sucesivamente. No le daban comida, sino solo las sobras, y pasaba mucha hambre. Es una obra entretenida y muy graciosa, porque hay partes cómicas protagonizadas por los amos que cuidan de Lázaro.
Crónica de l´alumne B.A.S de 2n D
Esta obra trata de un niño que, por problemas económicos de su familia, tiene que ir a trabajar como lazarillo. El niño empezó siendo lazarillo de un señor invidente, que lo maltrataba y no le daba de comer. Lázaro le robó comida y el amo lo echó de casa. Luego pasó por diferentes manos, siendo lazarillo de otros señores. La obra no explica el libro completo.
Vimos la obra en el teatro Municipal de Can Gomà, Mollet del Vallès.
El passat 9 de desembre, l’alumnat de 2n de Batxillerat va transformar el temari d’Història de l’Art en una experiència viva i presencial. La sortida va començar davant de l’emblemàtica escultura Dona i Ocell, on els estudiants van poder descobrir el significat ocult d’aquesta obra monumental. Tot i que l’estany era buit i no permetia observar-hi el característic trencadís reflectit, el contacte directe amb l’univers de Miró va donar un toc de surrealisme a primera hora del matí.
La segona parada els va portar fins al Pavelló Alemany de Mies van der Rohe, rèplica fidel de l’original presentat a l’Exposició Internacional de 1929. Aquest espai, símbol del funcionalisme, va sorprendre un cop més per la seva puresa arquitectònica. Amb els estanys plens, els estudiants van poder contemplar-hi el reflex de L’Alba, l’escultura de Kolbe que sembla convidar a imitar-ne la postura —sobretot si això suposa un increment de nota. “Menys és més”, el lema de Mies, va ressonar entre els alumnes mentre comprovaven la bellesa que pot tenir una arquitectura pràcticament despullada de decoració. La professora no va deixar escapar l’ocasió per recomanar Contratiempo, film on l’escultura i el pavelló tenen un protagonisme inesperat.
La ruta va continuar passant per les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, fins arribar al MNAC. Allà, una visita guiada va permetre endinsar-se a fons en els trets essencials del Romànic i el Gòtic. L’inici no podia ser més imponent: el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, màxim exponent del romànic català, que va captivar els estudiants amb la seva mirada omnipresent. Davant de les obres, conceptes tècnics com l’strappo, la sinopia o el fresc van adquirir un significat real i tangible.
La visita va revelar pintures murals, retaules, frontons i escultures de totes dues èpoques, i va obrir espai per a reflexions profundes, com el debat sobre la conservació del patrimoni i el dret dels entorns originals —com en el cas de les pintures de Sixena. A les sales posteriors, petites pinzellades del Renaixement, el Barroc i el Modernisme van completar la panoràmica. Especialment emotiva va ser la trobada amb Els primers freds (1892) de Miquel Blay, una obra que, per la seva humanitat, continua essent dolorosament actual. També van ser parades imprescindibles La Vicaria i La batalla d’Argel de Marià Fortuny, exemples magistrals del detallisme costumista.
A més d’art pictòric i escultòric, la visita va servir per repassar conceptes d’arquitectura —des de l’ordre de les columnes fins a l’estructura d’una cúpula— i per reflexionar sobre les tres funcions essencials d’un museu: exposar, investigar i conservar.
En definitiva, una sortida intensa i enriquidora que, sens dubte, alimenta el treball a l’aula i desperta el desig de continuar explorant. El MNAC requereix dies sencers per ser degustat com cal; esperem que aquesta primera immersió animi l’alumnat a tornar pel seu compte i a seguir gaudint del vast patrimoni que custodia.
El dimecres 4 de novembre, els alumnes de segon d’ESO de l’institut Aiguaviva vam anar al Teatre Municipal de Mollet del Vallès, Can Gomà , on vam veure l’obra de teatre Mentida basada en la novel·la homònima de Care Santos.
En primer lloc, l’obra tracta d’una relació virtual entre un noi i una noia a conseqüència d’un llibre, El vigilant en el camp de sègol, de JD Salinger. Gràcies a la seva passió per la lectura, decideixen compartir la seva opinió de la lectura del llibre amb altres persones que l’hagin llegit mitjançant una web de recomanacions de llibres, per conversar sobre la lectura.
Al principi, el seu vincle es basava en la lectura i la novel·la però, poc a poc, van anar parlant d’informació personal, emocions i aquí van començar totes les mentides. El noi tenia por i no tenia facilitat per dir la veritat ni per les relacions socials . Per aquesta raó va suplantar la identitat d’una altra persona, per sentir-se més segur. Però es va enamorar i va notar que amb mentides la seva relació no podria avançar. De tota manera, la por el dominava i no va saber com actuar.
Al mateix temps, la noia compartia tota mena d’informació amb ell, fins i tot va arribar a enviar-li fotos .Ell li va enviar una foto de la persona a qui li estava suplantant la identitat i ella va localitzar-lo i va anar a parlar amb ell. En saber que no era la seva identitat es va enfadar molt perquè no sabia de qui s’havia enamorat i pensava que les seves notes havien baixat molt per descobrir que perdia el temps amb un delinqüent. Però el noi estava realment enamorat i va decidir dir-li la veritat de la seva injusta i trágica història.
Fet el resum, m’agradaria parlar de la controvèrsia que va provocar l’obra de Mentida entre els alumnes ja que s’hi tracten temes de violència i tenia escenes que segons alguns alumnes són inapropiades. Tot i això hi ha alumnes que qualifiquen l’obra amb un deu per els valors que transmet.
Finalment, es va fer un petit col·loqui que va agradar molt entre els alumnes perquè tenien molta curiositat en aspectes de l’obra i el teatre en general i també perquè podien donar una mica la seva opinió de la obra i això va agradar molt.
El matí va començar a les vuit, al pati de l’institut. Se sentia l’emoció de tots els alumnes, que desitjàvem sortir de les classes. Al cap d’una estona vam enfilar cap a Gallecs, fent un passeig pel poble. L’ambient era molt alegre; tothom parlant, rient… Va ser molt divertit. Cada cop estàvem més lluny del poble i més prop del camp: vam veure l’herba, les flors, els arbres.
En arribar a l’ermita, per a esmorzar vam menjar els nostres entrepans. Al cap d’una estona, vam començar les proves per grups. Cada prova calia intel·ligència, velocitat i una bona comunicació del grup. Per exemple una prova d’aquestes era, passar-se una pilota de ping-pong amb una cullera que teníem agafada amb la boca. Una altra, passar-nos entre nosaltres un hula hoop, però amb les mans agafades i sense deixar-nos anar. El més difícil era que havia de passar tot el teu cos per dins de l’aro, i fer-ho ràpid. També vam fer una prova amb globus, havíem de passar-nos el globus entre companys sense tocar el terra, i arribar a un punt el més ràpid possible, la dificultat més gran d’aquest repte era que hi havia vent i s’emportava el globus. Però igualment ens ho vam passar bé. Sens dubte la meva preferida va ser una en la que vam haver de passar-nos una pilota de goma per dues xarxes que teníem agafades diferents persones de l’equip. Una de les dificultats de la prova era que si llençaves la pilota massa alta o amb poca punteria el grup no seria capaç d’atrapar-la i haurien de tornar a començar, va ser molt divertida perquè vam riure molt.
Al final de totes les proves, vam ajudar a recollir i vam tenir una estoneta d’esbarjo i després ja vam anar retornant a l’institut, fent la mateixa ruta d’abans.
Al final del dia tots vam estar d’acord que ens ho havíem passat molt bé.
