El dimecres 4 de novembre, els alumnes de segon d’ESO de l’institut Aiguaviva vam anar al Teatre Municipal de Mollet del Vallès, Can Gomà , on vam veure l’obra de teatre Mentida basada en la novel·la homònima de Care Santos.
En primer lloc, l’obra tracta d’una relació virtual entre un noi i una noia a conseqüència d’un llibre, El vigilant en el camp de sègol, de JD Salinger. Gràcies a la seva passió per la lectura, decideixen compartir la seva opinió de la lectura del llibre amb altres persones que l’hagin llegit mitjançant una web de recomanacions de llibres, per conversar sobre la lectura.
Al principi, el seu vincle es basava en la lectura i la novel·la però, poc a poc, van anar parlant d’informació personal, emocions i aquí van començar totes les mentides. El noi tenia por i no tenia facilitat per dir la veritat ni per les relacions socials . Per aquesta raó va suplantar la identitat d’una altra persona, per sentir-se més segur. Però es va enamorar i va notar que amb mentides la seva relació no podria avançar. De tota manera, la por el dominava i no va saber com actuar.
Al mateix temps, la noia compartia tota mena d’informació amb ell, fins i tot va arribar a enviar-li fotos .Ell li va enviar una foto de la persona a qui li estava suplantant la identitat i ella va localitzar-lo i va anar a parlar amb ell. En saber que no era la seva identitat es va enfadar molt perquè no sabia de qui s’havia enamorat i pensava que les seves notes havien baixat molt per descobrir que perdia el temps amb un delinqüent. Però el noi estava realment enamorat i va decidir dir-li la veritat de la seva injusta i trágica història.
Fet el resum, m’agradaria parlar de la controvèrsia que va provocar l’obra de Mentida entre els alumnes ja que s’hi tracten temes de violència i tenia escenes que segons alguns alumnes són inapropiades. Tot i això hi ha alumnes que qualifiquen l’obra amb un deu per els valors que transmet.
Finalment, es va fer un petit col·loqui que va agradar molt entre els alumnes perquè tenien molta curiositat en aspectes de l’obra i el teatre en general i també perquè podien donar una mica la seva opinió de la obra i això va agradar molt.
Una crònica d’Elsa Iglesias Martinez, de 2n C
