Una immersió artística més enllà de l’aula
El passat 9 de desembre, l’alumnat de 2n de Batxillerat va transformar el temari d’Història de l’Art en una experiència viva i presencial. La sortida va començar davant de l’emblemàtica escultura Dona i Ocell, on els estudiants van poder descobrir el significat ocult d’aquesta obra monumental. Tot i que l’estany era buit i no permetia observar-hi el característic trencadís reflectit, el contacte directe amb l’univers de Miró va donar un toc de surrealisme a primera hora del matí.
La segona parada els va portar fins al Pavelló Alemany de Mies van der Rohe, rèplica fidel de l’original presentat a l’Exposició Internacional de 1929. Aquest espai, símbol del funcionalisme, va sorprendre un cop més per la seva puresa arquitectònica. Amb els estanys plens, els estudiants van poder contemplar-hi el reflex de L’Alba, l’escultura de Kolbe que sembla convidar a imitar-ne la postura —sobretot si això suposa un increment de nota. “Menys és més”, el lema de Mies, va ressonar entre els alumnes mentre comprovaven la bellesa que pot tenir una arquitectura pràcticament despullada de decoració. La professora no va deixar escapar l’ocasió per recomanar Contratiempo, film on l’escultura i el pavelló tenen un protagonisme inesperat.
La ruta va continuar passant per les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, fins arribar al MNAC. Allà, una visita guiada va permetre endinsar-se a fons en els trets essencials del Romànic i el Gòtic. L’inici no podia ser més imponent: el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, màxim exponent del romànic català, que va captivar els estudiants amb la seva mirada omnipresent. Davant de les obres, conceptes tècnics com l’strappo, la sinopia o el fresc van adquirir un significat real i tangible.
La visita va revelar pintures murals, retaules, frontons i escultures de totes dues èpoques, i va obrir espai per a reflexions profundes, com el debat sobre la conservació del patrimoni i el dret dels entorns originals —com en el cas de les pintures de Sixena. A les sales posteriors, petites pinzellades del Renaixement, el Barroc i el Modernisme van completar la panoràmica. Especialment emotiva va ser la trobada amb Els primers freds (1892) de Miquel Blay, una obra que, per la seva humanitat, continua essent dolorosament actual. També van ser parades imprescindibles La Vicaria i La batalla d’Argel de Marià Fortuny, exemples magistrals del detallisme costumista.
A més d’art pictòric i escultòric, la visita va servir per repassar conceptes d’arquitectura —des de l’ordre de les columnes fins a l’estructura d’una cúpula— i per reflexionar sobre les tres funcions essencials d’un museu: exposar, investigar i conservar.
En definitiva, una sortida intensa i enriquidora que, sens dubte, alimenta el treball a l’aula i desperta el desig de continuar explorant. El MNAC requereix dies sencers per ser degustat com cal; esperem que aquesta primera immersió animi l’alumnat a tornar pel seu compte i a seguir gaudint del vast patrimoni que custodia.
