Avui l’alumnat de 3er d’Eso ha dut a terme una sortida associada a la recollida de taronges.
Han descobert com funciona la recollida de la fruita i a més a més han explicat a l’alumnat de 2n curs de primària de l’Escola Sant Gervasi com fer-ne un ús responsable.
Gràcies a aquest tipus d’activitats, l’alumnat pot prendre consciència del cicle dels aliments, del malbaratament del menjar i de la importància de les iniciatives locals que promouen un ús més sostenible dels recursos.
Alhora, la sortida fomenta el treball cooperatiu i el compromís cívic, convertint així l’aprenentatge també en una experiència significativa i útil per a la comunitat.
A 3r d’ESO els alumnes han realitzat un projecte d’estructures. En primer lloc, es van treballar uns conceptes teòrics i uns plànols de dibuix tècnic a l’aula, ha acabat prenent forma al taller de tecnologia. Utilitzant fusta i materials reciclats, l’alumnat ha hagut de resoldre problemes reals d’arquitectura i d’estabilitat. La millor manera d’aprendre és realitzant i treballant el material al taller!
Més enllà de la fusta i la cola, aquest projecte uneix la creativitat amb la tècnica, i l’aula amb el món real.
Després de l’entrega cada grup realitza un assaig de càrrega i els alumnes posaran a prova els seus projectes per veure si són capaços d’aguantar, com a mínim, 5 kg i, com a màxim, 100 kg. Quines estructures aguantaran?
Després de suportar un pes mínim de 10 kg, els alumnes han continuat fent proves amb més pes i els ponts han aguantat amb el pes de diferents alumnes a sobre. També s’han fet assajos amb el pes del docent de tecnologia, l’Àlvaro. Fins i tot la directora s’ha atrevit a pujar-se’n!
Algunes estructures han aguantat fins a 185 kg, que perquè ens fem una idea és el pes d’una moto de gran cilindrada.
Ahir l’alumnat de 3r d’ESO i de 1r de Batxillerat de l’optativa de llengua francesa van arribar a París. 3 dies de visita a la ciutat i de la llengua a la capital Francesa.
Divendres 9 de desembre l’alumnat de 1r de Batxillerat va assistir a la xerrada “Tsunamis, l’amenaça del mar” a càrrec de Maria Ortuño. Aquesta xerrada, que va ser posposada per motius aliens a l’Institut, formava part de la 9ena Setmana de la Ciència. La Maria forma part del grup del Grup d’Innovació de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Universitat de Barcelona.
La Facultat de ciències de la Terra s’apropa als Instituts amb personal investigador per tractar temes d’actualitat o interès en l’àmbit de les ciències de la Terra.
La Maria ha visitat el centre per dur a terme una sessió molt enriquidora que ha permés a l’alumnat aprofundir en el coneixement sobre què és realment un tsunami, el seu origen i les possibles conseqüències a la costa Mediterrània. A més, s’han presentat diversos exemples d’aquest fenomen amb l’objectiu d’aclarir tots els conceptes exposats.
L’expert ha abordat continguts vinculats amb l’assignatura, com ara la hidrosfera, els mètodes de predicció d’aquests fenòmens i les repercussions i impactes que poden tindre sobre el medi ambient i la societat.
Valorem molt positivament aquesta activitat, ja que apropa temes d’interès explicats d’una manera amena, clara i visual.
El passat divendres dia 9 de gener l’alumnat de 4t d´ESO va assistir a una xerrada per la prevenció d’accidents que promou el Servei Català de Trànsit amb col·laboració de l’Ajuntament de Mollet. Al conferenciant de l’Institut Guttman l’acompanyaven membres de la policia local de Mollet del Vallès. La Xerrada s’enmarca al programa GAME OVER, no te la juguis, destinat als joves. L’objectiu és fer prevenció d’accidents de trànsit i sensibilitzar als joves per tal que desenvolupin comportaments responsables, adoptin actituds de prudència i prenguin mesures de seguretat necessàries en conduir un vehicle de motor i en practicar activitats esportives o de lleures que comportin un risc.
El contingut del taller treballa la competència transversal ciutadana ( CC ) que implica actuar com a ciutadans responsables i participar activament en la vida social i cívica.
El passat divendres l’alumnat de 2n Batxillerat va assistir a la xerrada del divulgador Xavier Giménez com a última activitat de la 9a setmana de la ciència al nostre Institut. Aquesta conferència forma part de les xerrades TOC-TOC que cada any s’organitzen al centre, en el cas d’aquest curs, per part del Grup de Recerca de Química Computacional de la UB.
Al llarg de la sessió el Xavier va explicar a l’alumnat que l’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el seu paper primordial. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i la seva importància, és una substància estranya, de la que es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid, però és el que permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser la substància més corrosiva; és un líquid que travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors…Amb un discurs atractiu el Xavier va captar l’atenció de l’alumnat que va descobrir la faceta més científica d’aquest element tant present a la cuina i a les nostres vides.
Una mestra i educadora jubilada ens ha expressat i descrit en paraules allò que veu des de la finestra de casa seva. Després els alumnes de 1r ESO han imaginat i dibuixat allò que un petit fragment d’aquest escrit els ha suggerit.
Més endavant del curs, li enviarem les nostres imatges i ella ens enviarà fotografies de les vistes reals des de sa finestra.
Finalment, pensarem en fer-li un petit obsequi col·laboratiu…
IMATGES DES DE LA FINESTRA, DE NIT:
Negre, foscor, ple de llumetes de tots colors. Encara amb vida tot i decaient després del dia. Darrera cada figura geomètrica de cada finestra s’hi repenja tot un dia d’activitats. Uns l’han viscut bé altres desitjant passessin les hores i que els rellotges no s’aturessin.
Mica en mica ha caigut el dia, cadascú ha anat arreplegant els estris diürns, desant-los dins carteres o moneders. S’ha fet fosc i des de la meva finestra veig com en l’anonimat es van encenent aquells triangles, quadrats i llums de terrassa. Tot pren vida, fins ara estava tot tancat i immers en soledat. Persones no se’n veuen.
Algun gos ha bordat en arribar l’amo. Està content doncs se li ha acabat el estar sol després de tot un dia de treball i que l’han hagut d’ignorar. Son així els dies a ciutat!
IMATGES DES DE LA FINESTRA, DE DIA:
És el mateix edifici? Ja no hi ha brillantors, tot és de colors! Roba estesa de petits i grans que es pot identificar, cortines que tanquen les intimitats de cada casa, ara s’obren per ventilar; taques a les façanes, aigua regalimant de plantes que han acabat de regar.
Algú treu el cap, guaita , s’aboca una mica més i xafardeja el veí o veïna de baix, ha sentit veus i vol saber qui hi ha. Mira el rellotge, veu que fa tard, corre cortina i tanca la porta. Ja ha marxat! Un altre s’acaba de llevar, aixeca la persiana, treu el cap i comença a respirar: quatre exercicis i torna a tancar. Esmorza i marxa. Està fent tard.
Tot s’està tancant, el gos plora, s’ha quedat de nou sol i només el veí de la terrassa de dalt està ben instal·lat esmorzant. De tant en tant alguna cosa li deu dir doncs el gos mira cap dalt i calla, però no es deixa enganyar i torna a udolar.
Menys llums, menys vida humana (a les cases), però més vida externa. Es nota que hi ha hagut gent, l’escenari ha canviat. Ara dominen les varietats de colors, quasi no puc ni mirar enfront, m’enlluerna el sol.
El nadó s’ha despertat, també plora, però algú l’està consolant. Aquest plor dura molt: aquest no pot quedar-se sol…
Durant aquest trimestre, s’han fet diferents col·laboracions amb el programa: posa’t les piles de ràdio Mollet. El 15 de desembre van participar 4 alumnes de 1r d’ESO, 1 de 1r de batxillerat i 1 alumna de 2n de batxillerat, ens van fer diverses preguntes respecte a la nostra actitud a l’aula i possibles solucions en cas de mal comportament o desatenció a l’aula. Nosaltres com a entrevistats, vam respondre segons el nostre criteri. A nosaltres ens va sorprendre com s’organitza un col·loqui o debat i el fet que la nostra veu i opinió arribi a la gent que escolta la radio. Va ser una sensació estranya, però ens vam sentir acollits i va ser una bona experiència.
