Un any més, l’alumnat de 2n de batxillerat ha sortit a pintar a plein air, tal com feien els impressionistes. Aquesta vegada, el punt de partida ha estat El dinar campestre d’Édouard Manet, que l’alumnat ha intentat reinterpretar amb la gràcia afrancesada que els caracteritza però amb tothom vestit, que la idea no era escandalitzar el veïnat de Mollet.
La idea era clara: observar la llum, treballar ràpid i captar el moment. A la pràctica, això també ha implicat lluitar amb el vent, amb el sol que es mou més ràpid del que voldríem i amb algun que altre entrepà que ha acabat tenint més protagonisme del que estava previst.
Tot i així, han pogut experimentar què vol dir pintar a l’aire lliure de veritat, sense filtres ni IA. I sí, entre pinzellada i pinzellada, també hi ha hagut temps per a un bon esmorzar, que mai falla.
Una manera diferent d’entendre la pintura: menys aula, més herba, i Manet mirant-s’ho des de dalt, segurament amb un somriure.
